Apostem per la sobirania alimentària, recuperem la vida!

El model d’economia globalitzada fa dècades que ens aboca, irreversiblement, a un col·lapse a nivell social i ambiental. En el cas de l’alimentació, l’agroindústria dels monocultius i la intensificació agrícola i ramadera, continua causant estralls socials i modificant greument el paisatge, amb importants conseqüències sobre la biodiversitat. Aquest sector ha arraconat a la petita pagesia i la producció local del territori rural a una precarització progressiva fins al punt de fer pràcticament inviable qualsevol explotació. Als Països Catalans, menys del 1,5% de la població activa està subministrant aliments per el consum de la població local. En el cas de Catalunya, un 60% de la nostra alimentació és importada, mentre que a les Illes Balears la xifra s’enfila fins al 85%. En aquest cas, les grans superfícies com són els supermercats, repartint el producte arribat de totes les parts del món, tanquen el cercle d’aquest pervers sistema alimentari, socialment i ambientalment injust.


El Berguedà és una comarca on el sector primari ha tingut històricament un pes important en l’economia. Com la majoria de comarques rurals, el sistema capitalista les ha anat convertint cada vegada en menys habitables, amb una clara subordinació urbana i per tant, pèrdua de sobirania. El despoblament d’aquestes comarques lligat al procés de centralització, ha implicat l’abandonament de grans extensions de camps, terres i petites explotacions agroalimentàries, a favor de l’expansió del bosc i la intensificació dels cultius. Dignificar el paper de la pagesia i recuperar espais i terres productives, actualment abandonades, és un deure que tenim per avançar decididament cap a l’autoabastiment i ser més resilients en aquest incert escenari d’emergència climàtica que, a dia d’avui, ja estem immersos.

La crisi actual del coronavirus posa de manifest la vulnerabilitat de la vida així com de la dels sistemes alimentaris globalitzats a les quals estem sotmesos. Arran d’aquesta pandèmia, s’ha posat sobre la taula el debat sobre com ens alimentem, posant en valor els productes del petit comerç, de proximitat i ecològics enfront els de les grans cadenes d’alimentació. L’alimentació hauria de ser un dret i no una mercaderia dins un sistema capitalista globalitzat i, com a consumidors, hauríem de tenir dret a decidir sobre ella.


Tant des de l’administració pública com des de cadascú de nosaltres podem emprendre diferents accions encaminades cap a la sobirania alimentària. En aquesta línia, cal donar visibilitat als petits productors i projectes transformadors amb espai al mercat setmanal, treballant perquè aquest espai ofereixi productes ecològics i de proximitat. De la mateixa manera, és interessant vincular-se a la cooperativa de consum de la «La Pellofa» que des de l’any 2000 treballa per oferir productes ecològics i de qualitat a totes les seves sòcies. Per altra banda, cal que l’administració vetlli per oferir productes de proximitat, de temporada i ecològics en els menjadors escolars, residències, hospitals i bancs d’aliments tal de que la totalitat de la població tingui dret a una alimentació de qualitat, ecològica, nutritiva i adequada. Finalment, cal una aposta ferma i clara per promoure els horts urbans o els bancs de terres, no només com una eina d’autoabastiment alimentari i per donar productivitat a terrenys abandonats, sinó també com a mecanisme d’apoderament i transformació social. Amb totes aquestes accions, algunes de quotidianes i que requereixen petits canvis d’hàbits, vetllarem per garantir l’accés de tota la població a una alimentació de proximitat i ecològica tancant el cercle i donant sortida als nostres productors.