En el Ple d'abril, que es celebrarà aquest dijous, la CUP presentarà una moció en defensa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la llibertat d'expressió, de manifestació i de reunió.

El nostre país afronta una conjuntura política i social decisiva. Gràcies a la mobilització d’una part important i significativa de la població de Catalana, ICV-EUiA, ERC, CiU, tres diputats del PSC i la CUP-AE, és a dir, tres quartes parts del Parlament de Catalunya, han assumit (obligats per la voluntat popular) el compromís de convocar el 9 de novembre una consulta sobre el futur polític del país.

En contraposició, el govern i la majoria de partits polítics espanyols han manifestat reiteradament i de forma explícita l’oposició radical a permetre que les catalanes i els catalans es manifestin democràticament i pacífica. D’una o altra manera, tenen la intenció d’impedir l’expressió lliure del poble català; negar les urnes tant als que volen la independència com als que no.

L’espiral de tensió promoguda per l’Estat espanyol augmenta un grau cada dia que passa; l’estratègia és evident i ben planificada: de les declaracions de membres del Govern i de partits polítics espanyols de l’oposició sobre la il·legalitat de convocar una consulta a la criminalització dels actors que la promouen.

En aquest salt qualitatiu, l’Estat espanyol ha comptat amb el suport disciplinat dels mitjans de comunicació estatals. Les il·legalitzacions antidemocràtiques a l’Estat sempre han anat sempre precedides de la creació d’estats d’opinió, en què els grans mitjans de comunicació han jugat un paper clau a l’hora d’assaonar el terreny per fer digerible entre la població la intervenció desbocada de la justícia. Els precedents a l’Estat espanyol són abundats. És doncs en aquest context que cal també entendre l'acció judicial d'un sindicat sense afiliats ni delegats sindicals que té per activitat la interposició d'aquelles querelles que el poder estatal no pot assumir a cara descoberta.

El passat 19 de març, el diari El País va publicar una editorial titulada Un golpe de mano en què s’enviava el missatge que l’Assemblea Nacional de Catalunya allò que promou no és res més que un cop d’estat. Així, l’editorial manifesta que l’ANC aupada por el triunfo (en referència a les dues últimes convocatòries de l’11 de setembre) y ensoberbecida por la genuflexa actitud que le dispensó el poder autonómico democráticamente elegido, acaba de dar un salto en el vacío que solo puede acabar mal. Esta organización reclama “la calle” como cosa suya y ya ha aprobado una “hoja de ruta 2014-2015” que constituye el diseño milimétrico de un golpe de mano contra la democracia representativa, a través de la imposición unilateral de una separación del conjunto de España.

Unes acusacions gravíssimes que persegueixen promoure que la fiscalia o el Tribunal Suprem, o si més no una entitat com Manos Limpias com finalment ha estat el cas, obrin diligències contra l’ANC i els seus responsables per il·legalitzar-la i empresonar-los. Així el mencionat sindicat ha presentant una denúncia contra Carmen Forcadell, Presidenta de la Asamblea Nacional Catalana, por un presunto delito de asociación ilícita , de provocación a la sedición y malversación de caudales públicos, a la Fiscalia General de l'Estat. En el mateix text s'afirma que ANC está constantemente recabando firmas para el proceso independentista en la práctica totalidad de los Ayuntamientos de Cataluña i que per tant ha de ser il·legalitzada ja que es tracta d'una asociación ilícita, que obviamente no debe tener cabida en el ámbito de nuestro ordenamiento jurídico.

El més greu, però, tant del posicionament del diari El País com de l'acció judicial i mediàtica de Manos Limpias, com d'altres accions de la mateixa índole, és el clima d’opinió que generen al voltant de la convocatòria de la consulta el proper 9 de novembre, perquè la ubiquen fora de la legitimitat democràtica i la situen directament en l’àmbit del colpisme antidemocràtic. I no només això, sinó que delimiten l’imaginari que qualsevol actor polític o social que promogui o defensi la celebració de la consulta es posiciona directament en l’àmbit de la il·legalitat i, per tant, susceptible de patir les conseqüències jurídiques que calgui, ja sigui la il·legalització o l’empresonament dels seus responsables.

L’alternativa contra aquesta actitud passa per treballar, treballar i treballar. Que res no canviï; que l’estratègia política de la por s’estavelli contra la legitimitat democràtica manifestada per la voluntat majoritària del poble de Catalunya perquè sigui consultat sobre el futur polític del país.

Si dissolen l'Assemblea, si empresonen els seus membres, sorgiran centenars de milers d'Assemblees, centenars de milers de nous membres. Si il·legalitzen qualsevol dels moviments socials que defensen el nostre dret democràtic a ser consultats, tots hi militarem, sense ni una sola ombra de dubte. El nostre moment és massa fort per a ser aturat amb les amenaces i la por.

Per tot plegat doncs es proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS:

1. Rebutjar les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítcs i socials que pacíficament i democràtica treballen perquè el 9 de novembre es convoqui una consulta a Catalunya sobre el futur polític del país.

2. Mostrar la solidaritat i el suport a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i als seus membres, així com a tots els moviments socials i polítics que treballen per garantir la celebració de la consulta el proper 9 de novembre.

3. Instar al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat i al Congrés del Diputats a fer respectar la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació.

4. Notificar aquests acords a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), a la mesa del Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a la mesa del Congrés dels Diputats, a tots els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats. a la delegació catalana dels diaris El País, El Mundo, La Razón i l’ABC, i a la entitat Manos Limpias.