La CUP va presentar una esmena a la totalitat que inclou part de la moció d'ERC, part de la moció d'ICV i uns acords de la CUP per a fer front a possibles casos de desnonaments. Podeu llegir el text de la moció aprovada a continuació.

ESMENA A LA TOTALITAT PER INSTAR AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECARIA AMB EL FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT, L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DE SÒL I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Vist que amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2007 i 2010 en l’Estat Espanyol s’hauran produït al voltant de 300.000 execucions hipotecaries (més de 60.000 només a Catalunya, sent la comunitat autònoma més afectada), i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan això succeeix, les famílies no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó que també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta del immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemnà financera de per vida que es tradueix en una condemna a la exclusió social i a la economia submergida.

Vist que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin les vivendes pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules “de sòl i sostre”.

Vist que, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.

Vist que la inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.

Vist que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Todos los españoles tienen derecho a una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho...”

Però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).

Vist que els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat Espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4- que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i la Observació General número 7- que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisis, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajut de les persones i famílies empobrides.

Considerant que les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, aquest fet limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos). D’aquesta manera les entitats financeres queden situades en una posició de privilegi respecte als prestataris donada la desproporció pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o família de tota residencia, i que, a la vegada, la manca de residencia exclou de tota via administrativa, amb la conseqüència de la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.

Considerant que, com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments - encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera- impliquen alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre públic, i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal.

El Ple Municipal de Berga adopta els següents acords:

Primer.- Instar al Govern central que, tal i com venen proposant la Plataforma de Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecaria que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o en EEUU.

Segon.- Instar al Govern central per tal que declari abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.

Tercer.- Instar al Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

Quart.- Establir un protocol que orienti les mesures que des de l’Ajuntament de Berga es puguin implementar per combatre les conseqüències socials dels desnonaments dels habitatges a Berga, i que en concret inclogui almenys les següents:

a) Reforçar la coordinació entre l’Oficina Local d’Habitatge i Serveis Socials de l’Ajuntament, mitjançant reunions per a coordinar la resolució de possibles problemàtiques en matèria d’habitatge quan siguin detectades.

b) Mantenir a través de l’Oficina Local d’Habitatge el servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Berga, inclosos els processos d’execució hipotecària i desnonaments.

c) Sol·licitar al Jutjat de Berga que faci arribar a l’Oficina Local d’Habitatge, als Serveis Socials i als grups municipals, l'inici de processos judicials que poguessin finalitzar amb el desnonament de les persones demandades.

d) En el cas que es detecti algun cas de possible desnonament, convocar, a través de l’Oficina Local d’Habitatge, als directors de les entitats financeres afectades, o bé als administradors de finques, als efectes de rebre informació sobre l’estat d’impagament d'hipoteques o contractes de lloguer, i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.

e) Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Local d’Habitatge, tant pel què fa referència a l'existència de serveis d’assessorament legal i mediació amb les entitats financeres com pel què fa a les ajudes de lloguer (de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials. En l'aplicació d'aquest punt cal tenir en especial consideració el paper que pot jugar la borsa municipal d’habitatge de lloguer.

f) Contemplar als pressupostos per a l’any 2011 les ajudes de serveis socials destinades a evitar l’exclusió social que, entre d’altres, permeten evitar certes situacions de talls en subministraments imprescindibles com l’aigua, l’electricitat i el gas.

Cinquè.- Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ministres, i en especial al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congrés i del Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).

Per saber-ne més:

La lluita contra els desnonaments