Notícies de Berga

Dissabte 17 de gener a les 5 de la tarda a la Plaça Sant Joan es portarà a terme una Jornada solidària per l'absolució del Teti.
El proper 9 de novembre a Berga es podrà votar de les 9 del matí a les 8 del vespre a l'IES Guillem de Berguedà (Camí de Pedret, 2) i al SES Serra de Noet (C/ Programari lliure, 9). Consulta a http://participa2014.cat/ el lloc on et toca votar.
La Candidatura d'Unitat Popular fa una crida a concentrar-se demà a les 7 de la tarda davant l'Ajuntament de Berga en defensa del referèndum del 9 de novembre.
Divendres 3 d'octubre es celebraran al Casal Panxo els actes del Correllengua d'enguany.
Avui dilluns 22 de setembre a les 8 del vespre hi ha Ple extraordinari. L'esquerra independentista convoca una concentració, a la mateixa hora, davant l'Ajuntament de Berga per donar suport a la Consulta del proper 9 de novembre.
Demà, Onze de Setembre, farà 300 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. L'ocupació, que s'havia iniciat el 1707, marca la pèrdua total de la sobirania i la subordinació a les lleis estrangeres, aprofundint en l'ofensiva desnacionalitzadora que ja s'havia iniciat amb l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord el 1659. La caiguda de Barcelona no els va resultar gratuïta als ocupants, el nostre poble, amb la bandera negra de combat a les mans, va imposar un alt preu a les tropes borbòniques amb una resistència ferotge, escrivint una de les pàgines més heroiques de la història d'aquest país, exemple per les generacions futures. Des de llavors, les revoltes populars han estat una constant als Països Catalans, i mai han passat gaires dècades sense alçaments i intents d'alliberament, per dura que hagi estat la repressió. Des de les primeres partides de guerrillers reprimides amb força pels naixents mossos d'esquadra, fins als exemples més recents de l'últim segle, han estat nombroses les catalanes i catalans que han vessat la seva sang per la llibertat d'aquest poble. Els intents d'alliberament armat per Prats de Molló, els valents lluitadors de la guerra de 1936-39 contra el feixisme, la digna resistència antifranquista que enllaça amb el combat del Moviment Català d'Alliberament Nacional contra la farsa de la Transició, i la lluita contra la continuació del règim sorgit de la victòria feixista de 1939, que va significar per al nostre país una autèntica segona ocupació, fan evident la voluntat de resistència i la fermesa del poble treballador català.
Dijous 4 de setembre es va celebrar el Ple ordinari del mes. Els posicionaments de la CUP van ser els següents:
La Marxa de Torxes, organitzada per l'esquerra independentista, arriba aquest 2014 a la seva vuitena edició. Vol commemorar aquell fatídic Onze de Setembre per convertir-ho en l'expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català. Vol ser l'expressió del clam social per la sobirania nacional. Un espai de denúncia de tot allò que atempta contra les nostres llibertats i contra l’exercici de la democràcia.
Els Països Catalans es troben en una cruïlla històrica. L’Estat de les autonomies espanyol trontolla. La crisi capitalista i la submissió al pagament del deute precaritzen i devaluen les condicions de vida de les classes populars, i el patriarcat sotmet les dones a les feines invisibles de reproducció i de cura, al retorn forçat a la llar i a l’empobriment progressiu. Mentrestant, el poble català s’organitza arreu dels Països Catalans per construir un futur de llibertat, igualtat i justícia social.
Bon dia companys, bon dia companyes.

Un any més, ens tornem a trobar per la Diada del Pi aquí al Pi Jove. Un pi, on des de fa una bona pila d’anys, els discursos que hi hem sentit, s’han centrat en l’alliberament nacional i social del nostre poble. I en la situació actual, ja podem afirmar que la pressió del poble ha fet virar els projectes polítics dels vells partits autonomistes. La pressió popular és la garantia de que aquest procés sigui realment transformador, que el poble en sigui el protagonista polític i que sigui qui marqui l'agenda i els objectius en detriment de la institució. Perquè és evident, que molts, com és el cas d’una part de la dreta del nostre país, han canviat el seu discurs en funció dels seus interessos, sobretot, des de que el procés d’alliberament nacional del poble català ha arrencat d’una manera definitiva i irreversible.

Pàgines