Dijous 4 de setembre es va celebrar el Ple ordinari del mes. Els posicionaments de la CUP van ser els següents:

COMPTES GENERALS DE 2013

El tema més important del ple de setembre era l'aprovació dels comptes generals de l'any 2013. El que es presenta a consideració del ple no és la gestió del pressupost d'aquell any sinó la veracitat dels comptes. L'assumpció dels comptes, no de la gestió.

Amb tot, l'equip de govern sempre aprofita per fer una valoració eufòrica de la seva gestió econòmica, tant si els resultats són bons, com dolents, com nefastos. És habitual que cada cop que es presenten els comptes d'un exercici es variï la fórmula per calcular els resultats en funció de quins es pretenen mostrar, o quins són els valors dels quals es vol presumir.

Així ho va fer la regidora Sílvia Salvador, que va proferir un ball de números que no tenien cap similitud amb el balanç de l'exercici que el mateix equip de govern havia presentat. El regidor de la CUP Francesc Ribera va denunciar, amb el balanç a la mà, que no li quadrava cap xifra de les que la regidora havia esmentat.

Ribera va anunciar que la CUP havia fet servir el mateix mètode de cada any per valorar la gestió econòmica de l'exercici: el deute real. És a dir, deute a llarg termini més deute a curt termini menys cobraments pendents. Més senzill impossible: el que devem menys el que se'ns deu.

El regidor de la CUP va reconèixer que el reute real havia descendit en 1.664.000 € (la regidora amb els seus indesxifrables balls de números només n'havia trobat 600.000), però que allò que a priori era una bona notícia venia donada per tres factors altament tòxics:

1- S'atura l'increment del deute coincidint amb el moment en què l'estat intervé l'Ajuntament a causa de la pèssima gestió econòmica de Gendrau i el seu equip, i li prohibeix fer inversions si no té diners per pagar-les. La dinàmica de fer inversions a base de demanar crèdits que no es podíen pagar es va mantenir fins que va arribar aquesta prohibició. La intenció de Rajoy no era salvar l'Ajuntament de Berga sinó beneficiar els bancs però, indirectament, la conseqüencia ha estat aquesta.

2- El descens del deute real no es deu al fet que es degui menys sinó al fet que ens deuen 1.600.000 € més que l'any passat. I val a dir que la majoria d'aquest increment està relacionat amb la follia immobiliària a la qual l'equip de govern de Gendrau va retre vassallatge. Aquest deute és de difícil cobrament.

3- Es van pagar 1.200.000 € d'amortització de crèdits contrets amb entitats financeres però també es va haver de contreure un nou crèdit per valor d'1.200.000 €. És a dir, es va pagar un crèdit demanant-ne un altre. No cal explicar què acaba passant quan s'entra en aquestes dinàmiques.

La CUP va reconèixer que havia votat a favor d'aquell pressupost perquè li semblava que era un bon moment per revertir la situació, però que vistos els resultats han arribat a la conclusió que l'equip de govern de CiU és absolutament inepte i incapaç de revertir la greu situació econòmica en què ha deixat l'Ajuntament de Berga i que no són mereixedors de cap mena de confiança.

EL COMITÈ D'EMPRESA AL PATRONAT DE L'HOSPITAL

Fa uns mesos la CUP va proposar que un representant del Comitè d'Empresa de l'Hospital Sant Bernabé pogués ser membre del Patronat que governa l'hospital. La CUP va defensar aquesta proposta pel fet que era important que hi hagués una segona opinió especialitzada en el funcionament de Sant Bernabé, ja que fins ara només hi ha la del gerent. Del Patronat de l'hospital en forma part, a més de l'alcalde i un regidor de cada partit, dos representants del Consell Comarcal, dos veïns triats per l'alcalde i el rector de la parròquia de Berga. La CUP va defensar que dins d'aquesta representació tan colorida, tenia sentit que també hi hagués la veu i el vot dels treballadors. Amb tot, la CUP es va quedar sola i la proposta va ser rebutjada per la resta de partits (CiU, Impuls i PP) adduint que aviat es canviaria la forma jurídica de l'hospital i que en els estatuts de la nova entitat es buscaria la fórmula d'incloure-hi els treballadors.

Ara, al setembre de 2014, ja se sap que l'Hospital no canviarà, a curt termini, de forma jurídica, i per tant la CUP va fer novament la proposta. Però l'equip de CiU la va rebutjar novament amb l'excusa que s'havia acordat parlar d'aquest tema al Patronat. És cert, però el fet és que, per molt que se'n parli al Patronat, és del Ple de qui depèn la decisió de canviar els estatuts del Patronat de l'Hospital per fer-ho possible.

La CUP té assumit que, en el fons, aquesta és només una altra mesura de dil·lació de l'equip de govern—qui dia passa any empeny— que no té cap intenció de permetre la presència dels treballadors al Patronat de l'Hospital perquè puguin discutir la versió del gerent, que és la mateixa que la de l'equip de govern de CiU.

RENÚNCIA PROJECTE VIAL PINSANIA

La regidora Anna Maria Guijarro va celebrar que aquest punt entrés a Ple perquè es renuncia a un projecte al qual la CUP sempre s'ha mostrat contraria. Els motius són sobradament coneguts: afectació patrimonial, augment de trànsit de vehicles particulars al casc antic i el fet de posar en perill un important actiu local com són els horts urbans. A banda, el fet de renunciar-hi comporta que el 25% de la subvenció vagi, obligatoriament, a eixugar el deute del consistori. Tasca completament prioritària en un Ajuntament que té un deute real de 11,7 milions d'euros.

L'AUTOBÚS URBÀ, ENCARA IL·LEGAL

Ara fa un any la CUP va destapar una nova irregularitat de l'equip de govern: feia anys que l'autobús urbà no tenia cap cobertura legal que n'expliqués el funcionament. Ni contractes, ni convenis, res. L'autobús urbà de Berga funciona per un acord de paraula, sense cap empara legal.

Denunciada la situació, l'equip de govern ens va manifestar que estaven a punt de solucionar el tema, que era qüestió de setmanes. Un any més tard, l'autobús urbà no només segueix funcionant de manera il·legal sinó que el mateix regidor Ramon Bajona va reconèixer que no tenien ni idea de com solucionar el problema i resten a l'espera de si se'ls acudeix alguna solució.

I així, tot.