La pandèmia mundial provocada pel Covid-19, anomenada crisi del coronavirus, ens ha abocat en qüestió de setmanes a un col·lapse mundial que té moltes cares. La més coneguda, tristament, és la del col·lapse sanitari. Però aquesta crisi sanitària ha deixat al descobert, segurament amb una acceleració superior del ritme que ja portava, una nova crisi econòmica conseqüència de l’estructuració de la nostra societat basada en l’acumulació de capital, posant la necessitat d’acumular beneficis econòmics d’uns per sobre de les necessitats reals de vida dels altres. Un sistema social que col·lapsa cíclicament, i que quan ho fa deixa al descobert les mancances que tenim com a societat. Un sistema públic crític que arrossega encara moltes mancances arran de les retallades de l’anterior crisi n’és l’exemple. I és que més enllà de les esgarrifoses xifres de mortalitat que ens deixarà aquesta situació, la realitat que s’imposa avui a moltes llars és la dels acomiadaments massius, o directament la no contractació de moltes persones els propers mesos, degut a la temporalitat del mercat laboral; els ERTO’s que afecten al Berguedà un 32,1% de les persones assalariades; i la realitat d’autonòms i petits negocis que veuen com els seus ingressos es redueixen a 0 aquests mesos. Les conseqüències d’això: impossibilitat de pagar lloguers, fer front a les factures de subministres, i en definitiva, dificultats per afrontar amb normalitat les nostres vides. La crisi del coronavirus ha tornat a aflorar les contradiccions més crues d’aquesta societat. 

Tot i així, davant d’aquest panorama que sembla desolador, a Berga les veïnes i veïns hem donat resposta. Hem vist, des del primer moment, grups de voluntaris organitzats que s’han posat al servei dels més vulnerables. Ens hem quedat a casa però des de casa hem cosit mascaretes, hem fet un xiulet per demanar a la veïna si tots estaven bé i li hem cantat una cançó per animar-la, hem trucat als més vells de les famílies per assegurar que no els falti de res, hem tingut cura dels menuts amb la major de les tendreses. Hem posat la nostra força a disposició dels altres. Hem posat, en cadascun dels carrers d’aquest poble, la vida al centre.

I aquest suport mutu ha arribat a totes les persones dedicades a la cura dels altres, als professionals de l’àmbit de la salut, des de qui desinfecta els taulells fins a qui extuba el pacient per donar-lo d’alta passant per qui, amb persistència, treballa cada dia per mantenir la dignitat dels més grans. A tot el personal de l’àmbit sanitari, moltes gràcies! Les vostres mans alçades reclamant per material, per llits o per respiradors enllacen amb les mans dels qui no deixarem de lluitar per tal que mai més es retalli la sanitat pública. A Berga hem treballat per l’hospital públic per tal que ni un llit que pugui ocupar un dels nostres veïns generi benefici en mans d’una empresa privada. I és que aquesta crisi ens ha demostrat que només la gestió pública dels serveis públics pot donar resposta a la necessitat de salut de tot un país. Mai els qui busquen el major benefici posaran a disposició els seus mitjans pel bé de totes. Seguir treballant doncs per una sanitat pública i de qualitat, és la millor assegurança de vida. 

També tenim clar que les treballadores no poden tornar a pagar un col·lapse econòmic i veure com empitjoren les seves condicions de vida encara més. No ho podem permetre. Ara i sempre, cal defensar i lluitar perquè cap veïna es quedi sense cap ingrés. Cal retornar la confiança al comerç local, comprem productes de proximitat, perquè del nostre consum també en depèn el benefici d’uns o d’altres. Tenim un poble ple de riqueses: carn fresca, bon pa, hortalisses que viatgen deu minuts de l’hort al mercat… només aquest model fa créixer l’economia local. Només així s’ofereixen possibilitats laborals i productes de qualitat quan tot s’enfonsa. Ara és el seu torn, cuidem-los i no deixem que desapareguin.

I quan puguem tornar a ocupar els carrers, a fer nostres aquestes voreres desertes, a passejar pels boscos que ens donen aire, a jugar a les places, a habitar les escoles, a gaudir de la vida… Recordem que haurem arribat a aquí gràcies a totes. Totes les persones que hem decidit ser berguedanes i que ens estimem el lloc on vivim, i que haurem patit juntes en aquest temps de confinament. Amb consciència col·lectiva reclamarem allò que ens pertany i no deixarem que ens tornin a prendre el que és nostre, de totes i per a totes. Recuperem la vida.