La Montse és la nostra companya. Vosaltres la coneixeu com l’alcaldessa de la nostra ciutat des del 2015, però per nosaltres és molt més que això. És una gran companya de militància que porta des que era una adolescent militant al Casal Panxo. Implicada amb la memòria històrica i col·lectiva, ha treballat des de diferents espais per tal d’enriquir la lluita compartida. Per nosaltres, la Montse és un exemple a seguir. Com a militant, com a companya i com a amiga. I també ara, que decideix trencar el tabú que suposa la salut mental.

I és que dedicar-nos a la política no ens fa immunes als problemes de salut, sinó tot el contrari; sovint, fins i tot els intensifica i els precipita. I quan parlem de salut, ho fem en el sentit més ampli de la paraula, perquè la salut no és només física sinó també emocional i mental. A la institució patim pressió, estrès, i un seguit de situacions que exposen el nostre benestar a límits que sovint no hauríem de tolerar i que no sempre som capaces de controlar. I creiem que és important donar visibilitat a aquestes qüestions i parlar-ne obertament.

Nosaltres, que ens dediquem al món de la política institucional de manera circumstancial i temporal, entenem la política d’una manera diferent. Sabem que és un món complex on hem d’assumir moltes contradiccions i gestionar qüestions molt complexes. Estem preparats i preparades per assumir aquests reptes i intentar fer-ho de la millor manera que puguem. Ara bé, també és important parlar de la violència institucional i de com aquesta ens afecta. De la pressió constant que patim, de com les nostres vides pública i privada es fonen i acaben esdevenint una de sola, de com les pugnes de poder constant ens desgasten i ens fan qüestionar quin és el nostre paper. I també cal parlar de la violència masclista inherent al món de la política i al qüestionament constant que patim pel simple fet de ser dones.

És per tot això que nosaltres, la CUP de Berga, entenem els motius personals i de salut que han portat a la nostra companya a prendre aquesta difícil decisió. Una decisió que nosaltres comprenem i defensem. El projecte és col·lectiu i qualsevol de les persones que el conformen està capacitat per tal de defensar-lo, també en l’àmbit institucional.

Estem molt agraïdes de poder compartir camí amb persones valentes i decidides com la Montse, la Venti. I aquesta valentia avui passa per dir prou i posar la vida al centre per aprendre a cuidar-nos com hauríem d’aprendre a fer totes. La seva valentia i empenta així com la seva dedicació i companyerisme ens ha fet créixer i avançar en molts aspectes, com a projecte polític però també com a persones. I sabem que la seva dimissió no suposa l’abandonament del projecte. Ara l’únic que esperem i desitgem és que es recuperi el més aviat possible. Nosaltres serem al seu costat, sempre.