La junta del Patronat de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé va aprovar ahir, dimarts 4 de juny, convertir l'hospital de Berga —que en aquests moments és de titularitat pública municipal— en una fundació privada. Convergència i Unió va fer valer la seva majoria al patronat i va comptar amb el suport del Partit Popular per aprovar que l'anunciat procés de desvinculació de Sant Bernabé de l'Ajuntament tindria aquesta forma.

Així doncs, es va desestimar la proposta de la CUP de crear un consorci públic que inclogués el Consell Comarcal, una cooperativa dels treballadors de l'hospital i el mateix Ajuntament. Una proposta llargament treballada i àmpliament documentada que CiU i PP no van voler ni tan sols estudiar a fons per resoldre’n els dubtes.

CiU renega, així, d'una de les promeses, ja que la creació d'un consorci sanitari formava part del seu programa electoral en les darreres eleccions.

El que CiU no ha aclarit en cap moment, més enllà de la privatització del l'Hospital, és quins patrons privats formaran part de la nova junta i en virtut de què.

Recordem que habitualment una fundació privada es constitueix com a tal en base a aportacions econòmiques o materials desinteressades d'empreses o persones que fixen quins són els patrons que han de regir la fundació. No és el cas, doncs, de l'Hospital de Berga, que es converteix en fundació privada per una qüestio merament burocràtica –evitar la consolidació del deute amb l'Ajuntament– i per tant no s’hi preveu cap aportació filantòpica. Així doncs, amb el model de privatització aprovat amb la majoria de CiU i el PP, ara caldrà triar uns patrons que no podran beneficiar-se directament del seu càrrec i que assumiran un risc i una responsabilitat molt elevats, ja que respondran amb els seu patrimoni personal en cas de gestió irregular. Res, però, podrà impedir que hi tinguin interessos econòmics indirectes, si tenim en compte que en desvincular-se del sector públic la gestió de l'hospital podrà efectuar contractacions a dit, sense les garanties de rigor i equitat de què gaudeixen els ens públics.

La CUP va defensar aferrissadament que es mantingués la gestió pública «per garantir que la prioritat de l'hospital seguissin sent el bon servei sanitari i les bones condicions laborals dels treballadors i no pas interessos econòmics que s'amaguin rere l'opacitat de la nova figura jurídica».

En la mateixa junta es va aprovar gastar 21.000 € en l'externalització de la gestió privatitzadora en un exercici marcat per severes retallades que donaran lloc, segons informacions de la gerència del mateix hospital, a treure pagues extres als treballadors o acomiadar-ne.