És quelcom de sentit comú que els problemes de mobilitat afecten al conjunt de berguedanes i berguedans, i que l'accés als centres escolars és un font evident de problemes al respecte.

Per altra banda a dia d'avui és ja una obvietat la necessitat d'avançar vers una nova cultura de la mobilitat que, en detriment de l'automòbil d'ús particular, afavoreixi altres mètodes i mitjans més saludables i sostenibles tant des del punt de vista econòmic com mediambiental.

Així, és per tothom conegut que l'ús massiu de l'automòbil comporta, en primer terme, problemes de col·lapse deguts a la impossibilitat d'augmentar de forma infinita la capacitat dels nostres carrers per a encabir un parc automobilístic cada cop més gran, mentre que a la torna les despeses de manteniment d'aquests mateixos carrers augmenten d'una forma desmesurada i parella a l'ús intensiu que se'n fa. Comporta també un augment del soroll, responsable d'una disminució de la qualitat de vida de tothom que s'hi troba exposat i vector sumatori, un més, de la pressió psicològica que els temps d'avui imposen a cadascú de nosaltres. Comporta un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, origen del canvi climàtic les conseqüències del qual ja estem patint avui mateix. Comporta una disminució de la molt necessària activitat física per al manteniment d'una bona salut. I comporta fins i tot una disminució de la quantitat i qualitat de les relacions socials desenvolupades des de sempre al seu espai més natural: el carrer.

És potser aquesta darrera conseqüència la que els ciutadans en som menys conscients. Així, conduint un automòbil les nostres relacions socials arribaran com a molt a poder saludar als coneguts, als quals reconeixerem per la matrícula de llur cotxe. Hola i adéu, que es diu en llenguatge pla. El desplaçament a peu, viable en la major part dels casos en una ciutat de dimensió humana com en la que tenim la sort de viure, ens aporta en canvi la possibilitat de saber d'aquella persona amb la que l'atzar ens ha creuat, d'observar en un aparador que no cal aquell desplaçament costós a Barcelona per comprar un producte determinat, o perquè no, de disposar d'uns minuts de tranquil·litat i reflexió fent i desfent camí per una ciutat amb una qualitat paisatgística que ja voldrien per a ells molts municipis del nostre país.

Per tot el què exposem és evident que els camins escolars representen aquest necessari nou model de mobilitat, i que la seva promoció representa també la promoció de la salut pública en la màxima amplitud del terme; representa la promoció de la protecció mediambiental, i representa també la promoció de les relacions humanes, que al capdavall no són altra cosa que la vida mateixa de la ciutat.

El grup municipal de la CUP entenem que tots aquests assumptes competeixen a l'Ajuntament de Berga i per això hem decidit portar al ple una moció que té com a objectiu la potenciació i la millora dels camins escolars. En aquesta moció demanarem els següents punts:

– Estendre els camins escolars a totes les escoles de la ciutat, ja que independentment de la titularitat del centre, els problemes derivats de l'actual cultura d'ús intensiu de l'automòbil privat són per al conjunt de la ciutat.

– Superar l'actual situació d'incompliment dels acords sobre el repartiment dels costos econòmics del sou dels monitors dels camins per part de l'Ajuntament, actualment assumits per les Associacions de Mares i Pares de les escoles.

– Corregir l'absència de passos de vianants en diversos creuaments de carrers, principalment a la ruta nº 3 des del seu origen fins al Passeig de les Estaselles.

– Reparar totes aquelles voreres amb un estat deficient que, com la del tram final de la ruta d'accés a l'escola de Sta. Eulàlia, dificulten el normal desenvolupament del camí.

– Dotar als monitors d'una mínima farmaciola que permeti fer petites cures en cas de la caiguda d'un infant.

– Dotar als monitors d'armilles d'alta visibilitat dotades de butxaques on desar la mencionada farmaciola. Aquesta mesura persegueix facilitar la identificació dels responsables del camí, tant per part dels automobilistes en el transcurs del desenvolupament de la ruta com per part dels pares a les portes de les escoles, establint així una mesura de seguretat i alhora de promoció i dignificació del camí i del personal dedicat a la seva atenció.

– Dotar als monitors de senyalització de mà que els faciliti la tasca d'aturar el trànsit durant els creuaments de carrers.

– Implantar un sistema de targetes d'usuari que els nens puguin dur a la motxilla i que continguin les seves dades i les dels seus pares per tal de poder-s'hi comunicar en cas de necessitat. En tal supòsit, implantar un sistema per tal que el monitor no hagi d'assumir les despeses derivades d'aquesta comunicació.