Per Anna Maria Guijarro

 

Dijous passat, 4 d’octubre, vam celebrar el ple a l’Ajuntament de Berga. Fent un repàs als plens anteriors, estic francament satisfeta de com han anat. Tanmateix, d’aquest últim me’n ha quedat cert mal gust de boca. El gust amarg no és pel fet que la moció a favor de la laïcitat dels espais públics no s’aprovés, sinó per cap on va derivar el debat i les males interpretacions que se’n van generar.

 

Un cop més, la proposta que portàvem no agradava, per no dir que incomodava, a la resta de regidors. Aquesta vegada van teixir una hàbil creuada per intentar deslegitimar la feina que fa la CUP. Per una banda, acusant-nos de portar al ple propostes estèrils que no toquen discutir (així ho manifestava el portaveu dels socialistes) i per l’altra banda, aprofitant que era un tema sensible, van encaminar el debat a la part més personal i sentimental per tergiversar la proposta de la CUP i esquivar el debat que proposàvem: eliminar la presència de símbols clarament religiosos per adequar els espais públics a una sensibilitat social àmpliament compartida.

 

Del debat que es va generar m’agradaria matisar-ne alguns aspectes:

 

En primer lloc, sobre l’oportunitat de plantejar o no certs temes, és important aclarir que la CUP és la formació política que més propostes ha portat al ple. La gran majoria d’elles, d’un gran contingut social per tal de millorar substancialment el nivell de vida dels i les berguedanes.

D’altra banda, és senzill qüestionar l’oportunitat de discutir certs temes quan la màxima feina que fan alguns partits actualment és decidir si estan d’acord o no amb els propostes que presenten els altres. Aquesta no és la nostra manera fer la política i així ho hem demostrat aquests mesos.

 

En segon lloc, és evident que les tradicions religioses han generat un pòsit sobre el bagatge cultural de la societat i de la nostra ciutat (especialment en els àmbits festius) però això no treu en cap cas el dret de les persones i l’obligació de les institucions de fer una lectura laica d’aquest bagatge. Per això, considero que va ser un error discutir la proposta posant en primer pla les creences pròpies i que aquesta fos una premissa suficient per votar-hi en contra. Aquest no era el debat ni tampoc havia de ser l’actitud dels regidors perquè la nostra feina és aproximar les institucions a la ciutadania (siguin quines siguin les seves creences), que l’espai públic no separi la gent, que no doni preferència a unes creences o a unes altres i que totes les persones puguin sentir-lo com un espai propi. Vàrem qüestionar la simbologia present en els espais públics per poder avançar cap una societat plenament neutre pel què fa a les creences privades sense ignorar el seu origen. Per poder assolir una situació de normalitat, on pugui quedar clar fins on arriben els valors comuns i compartits a l’espai públic i com pot aquest espai ser respectuós amb totes les creences.

 

Al llarg de la legislatura presentarem propostes que agradaran més o menys. Seran més o menys encertades. Tindran més o menys recolzament social. Ara bé, el què segur que coincidirà en totes elles serà la sinceritat, la transparència i la coherència entre tot allò que pensem i defensem públicament.