Per Josep Presas

 

Un fet constatable en la nostra societat és el progressiu allunyament que hi ha entre la majoria de la gent i la política. Aquest no és un cas fortuït, és el producte d’una clara estratègia de les classes que tradicionalment han ocupat el poder per tal d’autoperpetuar-s’hi. Hi ha la voluntat de fer-nos creure que la política és una cosa tan complicada i tan especialitzada que només està a l’abast d’uns quants. És veritat, que és complexa, però tampoc no ho és tant com ens volen fer creure. Aquesta estratègia es concreta amb la creació d’un teixit burocràtic a la seva mida per a autoprotegir-se i projectar aquesta imatge d’inaccessibilitat. La principal conseqüència d’això és clara: la gent fuig de la política com es fugia, a l’edat mitjana, dels empestats.

Aquest parany desinformador és complementat hàbilment pels grans mitjans de comunicació. Els dos poders s’alien, i aquesta unió es concreta en un acte de pinça cap al ciutadà-elector. S’omplen la boca de bones paraules i ens fan creure que vivim en una democràcia superparticipativa, quan en realitat, per a l’únic que els importem la gent és per a què els reelegim cada quatre anys. Tot això ha acabat degenerant en una mena de casta político-burocràtica, on s’ha generalitzat la “cultura” del pelotazo, l’amiguisme i el trapicheo, on han proliferat i proliferen tapades de vergonyes col·lectives, i on s’imposen mètodes i silencis sicilians. D’exemples, tristament, n’hi ha a cabassos: consulteu qualsevol hemeroteca o recull de premsa de les últimes dècades i trobareu tants exemples com vulgueu.

Això no ha de ser així. Els ciutadans hem de ser conscients que tenim el dret, la capacitat i el deure de decidir, en la mesura que és responsabilitat de tots i totes vetllar per allò que ens afecta. I en aquest cas, el que ens afecta de manera més propera és l’ajuntament, ja que és el centre de poder administratiu que tenim més a prop. Per acabar amb la perversió de l’actual sistema, la nostra solució és doble: honestedat i integritat personal, i la participació ciutadana.

Les persones que formem la CUP trenquem amb el descrèdit dels polítics tradicionals, perquè nosaltres no tenim padrins ni hem de tornar “favors”. No tenim interessos creats: sabem fer la distinció entre els interessos personals d’uns quants i els col·lectius, infinitament més importants. D‘altra banda, un dels pals de paller de la CUP és la democràcia participativa. Cal crear un nou sistema, veritablement democràtic, basat en el control per part de la ciutadania de la gestió de tots els organismes públics. El raonament és clar: si el poder corromp, és clar que el poder que més corromp és l’absolut. Quan més poder s’ostenta, més procliu s’és al clientelisme i a l’amiguisme. Si es limita al màxim el poder, si s’exerceix una autèntica tasca de control per part del poble sobre els qui gestionen el poder que se’ls ha delegat, s’eviten les corrupteles. Cal exigir un nou model basat en la transparència, on hi hagi mecanismes de control popular que permetin a la ciutadania accedir a tot tipus d’informació municipal. Per a fer això, cal que l’acció política se sustenti sobre la participació i l’implicació popular més extensa possible. Qui, sinó nosaltres, els i les habitants de Berga, som els més interessats a viure en la millor ciutat imaginable? Aquesta tasca l’hem de dur a terme entre tots i totes.