El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha emès tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l'Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà com a llengua vehicular al costat del català a totes les escoles 'com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori', és a dir, fins als 16 anys, el final de la ESO. La sentència anuncia que la Generalitat haurà d'adaptar el sistema d'ensenyament per garantir la presència del castellà de manera 'equitativa' respecte del català.

 

El Suprem declara 'el dret del recurrent al fet que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d'adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català'. 'De la mateixa manera, declarem el dret del recurrent al fet que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació tant oral com escrita que li siguin remeses pel centre [d'ensenyament] siguin també en castellà', conclou la part dispositiva de la sentència.

 

Aquesta és la primera afectació directa de la retallada de l'Estatut que es produeix a més contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiat internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes.

 

Darrerament la Defensora del Poble espanyol va manifestar que només es pot regular la obligatorietat de l’espanyol, ja que així ho reconeix la Constitució espanyola, i perquè el català és una llengua “per a usar en la intimitat, amb la família”.

 

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest any tres informes que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.

 

La conclusió és que la legislació de l'Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori.

 

Atès que el català és la llengua pròpia dels Països Catalans.

 

Atès que com a càrrecs electes no acceptarem cap agressió contra de la nostra llengua amb l’objectiu de la seva extinció.

 

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següents

 

 

Primer. Manifestar el nostre rebuig a aquestes Sentències del Tribunal Suprem que signifiquen la fi del sistema d'immersió lingüística de les escoles catalanes, que ha suposat i d'una manera demostrada, com així ho demostra el darrer informe PISA, un model d'èxit.

 

Segon. Manifestar el nostre suport al sistema d'immersió lingüística de les escoles catalanes, i el nostre suport als centres educatius de la nostra ciutat en la seva tasca a favor de l'ensenyament català.

 

Tercer. Instar al Parlament i a la Generalitat de Catalunya a no acatar les sentències i a complir la Llei d'Educació de Catalunya.

 

Quart. Reclamar unitat a les forces polítiques i a la societat civil catalana en defensa de la nostra llengua i enfront l'atac a la llengua, la cultura i la societat catalana.

 

Cinquè. Comunicar aquest acord als centres educatius de la ciutat i, en concret, als consells escolars per tal que, si ho creuen convenient, es manifestin sobre les sentències del Tribunal Suprem.

 

Sisè. Comunicar aquesta decisió als Parlaments català i espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Tribunal Suprem, als diferents Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Departament d'Ensenyament, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.