Primer ple, primera petita victòria


Per Anna Maria Guijarro


 




El dijous passat, 12 de juliol, es va celebrar el primer ple a
l’Ajuntament de Berga després de les eleccions. Tret del protocol·lari
ple de la investidura, aquest era el meu primer ple com a regidora de
la CUP i la veritat és que estava força nerviosa. Nosaltres presentàvem
tres esmenes i a mi me’n tocava defensar dues.






 


Era un ple extraordinari, s’havia d’aprovar (entre altres):




 


- El cartipàs municipal (qui es responsabilitza de cada una de les regidores i la composició dels diferents patronats de Berga).


- Les remuneracions dels càrrecs electes, dels grups municipals (partits polítics) i de l’alcalde.




 


En sintonia amb el què ja enunciàvem en el nostre programa electoral vàrem presentar tres esmenes (propostes alternatives als textos presentats per l’equip de govern). Dues feien referència a les remuneracions dels grups municipals i de l’alcalde i la tercera a les bonificacions de l’Escola de Música. És important dir que tots els partits polítics sabien que les presentaríem perquè el Natxo els havia explicat detalladament les nostres propostes a la reunió de portaveus i nosaltres també sabíem quina era la seva postura abans de començar.




 


Tot i així, era important explicar bé les nostres propostes i, per tant, no em podia treure un cert neguit de sobre.




 


Va començar el ple. A la sala hi havia alguns dels companys i companyes de la CUP; per ells i elles també era el seu primer ple. Diria que també estaven nerviosos.




 


La nostra primera intervenció la va fer el Natxo. Després que el portaveu dels socialistes, Ramon Camps, es mostrés en contra, va defensar a Rafael Febrero (president de l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia) com a membre vàlid per al Patronat de l’Hospital.




 


Al cap de poc va tocar el punt de les remuneracions, vaig defensar les esmenes que havíem presentat en què demanàvem:


 


1) Retallar el sou de l’Alcalde a 30000 euros anuals bruts.


2) Eliminar el component variable per als grups municipals (una quantitat de diners que varia en funció de la representació de cada partit, concretament 1248,48 euros anual per regidor/a)


3) Afegir la publicació un informe mensual on es desglossi les despeses en dietes i despeses en representació dels regidors i regidores.




 


Com era d’esperar el PSC, Convergència i el Partit Popular es van mostrar en contra de rebaixar el sou de l’alcalde, al·legant que hi havia treballadors de l’ajuntament que cobraven més (concretament cinc) i dient-nos demagogs per proposar baixar el sou de l’alcalde. Estava clar que el que per nosaltres és un sou digne per un alcalde, per ells no és suficient. No ens va sorprendre en absolut.




 


Del segon punt, el component variable, cap partit polític en va fer esment. És difícil justificar el desorbitat finançament als partits polítics. Parlant amb números, aquesta legislatura pagarem: 47.442,24 euros a CiU, 42.448,32 euros a PSC, 22.472,64 a la CUP i 17.478,72 a ERC i al PP. Com que aquest punt anava junt amb l’esmena del sou de l’alcalde van votar en contra sense haver de justificar aquestes despeses.




 


En el tercer punt tenim la nostra primera petita victòria. Es va aconseguir que, a partir d’ara, es faci un informe mensual de les despeses en dietes i despeses en representació on hi consti: el concepte de la despesa, cost de la despesa, data de la despesa i regidor o regidora que fa la despesa. En aquesta esmena es van mostrar tots a favor. M’imagino que no es podien negar a publicar quina és la gestió de les despeses derivades de la representació política.




 


Per últim vàrem presentar una esmena que feia referència a les bonificacions de l’Escola de Música. Quan miràvem els documents que es votaven en aquest ple ens va sobtar les bonificacions que hi havia a l’Escola de música:




 


- 20%: persones majors de 65 anys, famílies nombroses i treballadors/es del consistori.


- 10% membres d’una mateixa família.




 


El Natxo va explicar la nostra proposta, consistia en eliminar la bonificació dels treballadors/es de l’ajuntament perquè provoca un greuge comparatiu entre els empleats de l’ajuntament i la resta de treballadors/es de la ciutat i, en canvi, augmentar d’un 10% a un 20% la bonificació dels membres d’una mateixa família.




 


En aquesta proposta la resposta tant del portaveu dels socialistes, com del regidor del PP com de l’alcalde va ser que el ple no té competències per canviar les bonificacions. Si el ple no és el lloc per modificar-ho ja ho plantejarem en el Patronat de l’Escola de Música, cap problema.




 


Aquesta és una petita crònica de com va anar el primer ple a l’Ajuntament de Berga i n’estic contenta, vàrem ser coherents amb el nostre programa electoral, vàrem fer propostes i vàrem aconseguir fer un pas endavant cap a una gestió més transparent dels diners públics.