Nosaltres no som experts en lleis, no tenim coneixements jurídics, però a l’hora d’analitzar les al.legacions presentades per Inbergatur SL pensem que són totalment infonamentades.




Una de les al.legacions fa referència al tancament de l‘activitat hotelera, literalment s’indica “no es pot magnificar ni donar més importància que la que realment té el fet d’una momentània i temporal paralització d’una part de les activitats hoteleres, doncs en cap cas, es va específicament senyalar com una obligació essencial que pogués ser determinant per la resolució del contracte”. Home, realment trobem increible que l’adjudicatari consideri aquest fet com intrascendent (l’anomenen, altre cop literalment com “un concret i molt puntual aspecte”) quan l’objecte principal de la concessió, independentment de l’hostatgeria i l’ascensor de Queralt , sigui sens dubte la construcció de l’hotel-escola a l’antiga caserna i el manteniment de l’activitat hotelera en aquest espai durant 50 anys. Això no ens ho treiem de la màniga, està recollit contractualment, i a més cal afegir que la construcció d’aquest equipament docent i hoteler es fonamenta en una inversió de diners públics de més de 550.000 euros, fet que sens dubte comporta que el manteniment de l’explotació hotelera esdevingui una qüestió d’interés general.

En aquest punt la concessionària posa diversos exemples:

- Per una banda, se’ns recorda que Inbergatur SL
va abonar el cànon dels 50 anys de concessió en únicament 2 anys. Sí,
és cert. Però aquí cal aclarir que no és que la concessionària per
iniciativa pròpia, per beneficiència, optés a avançar el lloguer
d’aquests 50 anys, sinó que la clàusula 12 del contracte que va firmar
Inbergatur SL estipula el cofinançament de les obres mitjançant els
pagaments dels cànons en 2 parts: una amb el 49’3% i l’altra amb el
50’7 de l’import total.

 

- Pel que fa al prèstec de 604.000 € és produeix
la mateixa situació. Està recollit contractualment en les clàusules 9 i
14, i a més l’Ajuntament un cop va rebre les subvencions públiques
corresponents (del Feder i del Miner) va abonar immediatament la
quantitat de 550.000 € a la concessionària. És evident que aquí falten
els 53.317 € que s’indiquen a l’al.legació, però també és cert que
l’ajuntament no té cap obligació de retornar-los emparant-se en el punt
2 de la clàusula 14 que indica que aquesta quantitat únicament es
retornaria un cop Inbergatur exercís, qüestió que no ha fet, el Dret de
Superfície sobre Queralt.

 

- Un altre punt d’aquesta al.legació és que
s’afirma que era obligació de l’Ajuntament l’execució de les obres
d’adequació de l’entorn de l’hotel, malgrat que el mateix informe
reconeix, curiosament, que es va recuperar la inversió realitzada per
Inbergatur l’any 2007. Per tant, aquí tampoc existeix una relació
causa-efecte entre el suposat incompliment de l’ajuntament i el
cessament de l’activitat de l’hotel pel fet que l’ajuntament va
liquidar la inversió feta per Inbergatur molts mesos abans que es
tanqués l’hotel.

 

- Una altra al.legació fa referència a
l’incompliment de l’Ajuntament pel que fa a la pujada d’aigua fins a
Queralt, on s’argumenta que sense aquesta qüestió solucionada la
concessionària no podia assumir els compromisos adquirits
contractualment. Els compromisos, per altra banda, recollits a la
clàusula 10 eren els següents:

· la construcció d’un establiment hoteler de tres
estrelles o categoria hotelera equivalent o superior amb l’especialitat
d’hostatgeria”,

· “la inversió mínima a realitzar en obra civil per a la construcció de l’hostatgeria serà de 1.350.000 euros, Iva exclós”,

· “el menjador o menjadors hauran de tenir una capacitat mínima de 100 comensals”,

· “el nombre d’habitacions de l’hotel serà com a mínim de 14”.

Bé, aquí d’entrada cal explicar que es va
beneficiar a Inbergatur SL amb una modificació contractual ja que abans
d’assegurar el subministrament d’aigua a Queralt era necessària la
sol.licitud del contractista a l’Ajuntament per tal d’autoritzar la
realització de les obres en un termini màxim de 4 mesos, fet que No es
va produir fins que la modificació plenària del juny del 2003 amplia el
marge fins uns quants mesos després, concretament fins al desembre de
l’any 2003.

 

Ara bé, per rebatre aquesta qüestió em remeto a la
carta entregada pel sr. Sistach a la Corporació al Juny del 2009. En
aquesta carta, redactada de manera nefasta pel president del Consell
d’Administració d’Inbergatur, repartida a tort i a dret per Berga,
plena de mentides tergiversadores, de contingut en general molt crític
contra els membres de la Corporació, i en particular infame contra la
meva persona (en la que se m’acusa de corrupte, paradoxalment el
representant d’una empresa que té com a membre el Sr. Joan Gaspart,
Cònsol General de les illes Sheychelles –un dels paraisos fiscals més
importants del món) el sr. Sistach reconeix literalment:

“sempre hem manifestat des de l’inici de la
concessió fins ara que no volíem ni volem ser un destorb per Queralt”,
“si fem viable l’hotel, hem de renunciar necessàriament a Queralt”, “la
inversió necessària és totalment desmesurada per l’estat en que es
troba Queralt”.
En definitiva, està reconeixent que es van equivocar a l’hora de signar
aquest contracte i que són incapaços de tirar endavant amb allò que es
van comprometre a realitzar independentment del fet que sigui
responsabilitat de l’ajuntament la pujada d’aigua a Queralt.

- Finalment en aquest apartat s’indica que l’any
2007 l’ajuntament es va comprometre a abonar a la societat
concessionària l’import de 90.000€ en concepte de valor afegit respecte
a les despeses corresponents a l’execució de l’obra. Bé, no sabem si
caldrà abonar en un futur aquesta quantitat o no. Si és procedent
legalment es farà juntament amb els interessos que pertoquin. El que sí
sabem és que aquesta quantitat és fruit d’un acord bilateral entre
Inbergatur i el Sr. Ramon Camps, antic alcalde de la Ciutat, firmat
casualment dies abans que s’acabés l’anterior legislatura, concretament
el dia 10 de maig de 2007, sense l’aprovació de cap altre òrgan
municipal: ni pel ple municipal, ni tan sols per la Junta de Govern
Local. Caldrà, doncs, estudiar legalment si és a l’Ajuntament a qui li
pertoca assumir aquesta quantitat.

 

La següent al.legació presentada parla de l’anomenat principi de
proporcionalitat, el d’interdicció de l’arbitrarietat i el de respecte
a la bona fe i confiança legitima en l’actuació de l’Administració. En
la mateixa, basant-se en precedents jurídics establerts, se’ns indica
que la resolució d’un contracte d’aquest tipus ha de ser la última
mesura a adoptar, i que només es preveu en supòsits d’incompliments que
han de ser greus, de naturalesa substancial i que afectin a la
prestació principal del contracte.

Així per sobre entre els incompliments podem destacar:

· Cessament de l’activitat hotelera (desembre 08)

· Inacció absoluta respecte els compromisos adquirits a Queralt

· No
consten aportades les legalitzacions corresponents de subministres, ni
les llicències d’activitats pel que fa a les aules de docència.

· Tampoc està acreditada la contractació d’un facultatiu amb titulació
suficient per a l’exercici de les funcions de responsable tècnic de
l’ascensor de Queralt.

 

Per tant, basant-nos en aquesta relació entenem, no només, que els
incompliments són greus, sinó que també afecten a les prestacions
fonamentals del contracte.

 

Per altra banda, el principi de bona fe de l’administració queda fora
de dubte si tenim en compte les múltiples modificacions contractuals
que han beneficiat clarament a l’empresa concessionària. L’ última, a
tall d’exemple, va ser al febrer del 2008 quan el ple de l’Ajuntament
va permetre a Inbergatur SL l’arrendament de les instal.lacions a tercers,
qüestió que el contracte inicial restringia totalment.

 

Finalment pel
que fa a les al.legacions s’indica que en cas que es considerés viable
la resolució contractual s’hauria d’indemnitzar Inbergatur amb la part
proporcional dels 650.000 euros de cànon de lloguer que van avançar
pels 50 anys de concessió, amb els 90.000 euros promesos pel Sr. Camps,
i amb els 53.000 € que falten del prèstec que van realitzar.

 

Pel que fa als cànons avançats cal dir que aquesta questió està
condicionada al compliment de la concessió com indica ben clarament el
contracte en les seva claúsula 20 “la resolució del contracte per causa
imputable al contractista no donarà lloc a cap mena d’indemnització al
seu favor”. Evidentment, si no s’han complert amb les obligacions
adquirides, fet que és una obvietat no només reconeguda per la CUP sinó
per la resta de formacions polítiques a l’Ajuntament de Berga, no es
retornaran aquests diners.

 

Respecte als 53.000 € ja he comentat el que indica el punt 2 de la
clàusula 14 que deixa clar que aquesta quantitat únicament es
retornaria un cop Inbergatur exercís el dret de superfície sobre
Queralt.

 

I pel que fa als 90.000 €, com també ja he dit, caldrà estudiar la
responsabilitat de l’Ajuntament en aquesta qüestió tenint en compte que
cap órgan municipal, a part de l’alcalde del moment, va participar en
l’esmentat acord.

 

Finalment, un cop analitzades les al.legacions presentades per
Inbergatur SL veiem que existeixen clares coincidències amb l’informe
presentat pel secretari. Per tant, entenem que no estem discutint
respecte a allò substancial de la questió, sinó més aviat el que se’ns
proposa al dictamen és una modificació metodològica per tal de generar
una seguretat jurídica a l’Ajuntament que possiblement degut a la
complexitat del contracte que estem discutint, actualment no té, i,
així, poder desencallar definitivament aquesta situació. Per tant, el
sentit del nostre vot per qüestions estrictaments legals serà
favorable, tot i que si estiguèssim discutint en termes de justícia i
no de legalitat optaríem per reafirmar-nos en l’acord que tots els aquí
presents vam pendre: L’extinció sense desviaments, sense revolts, de la
concessió.