Aquest dimecres el Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat l’augment de la taxa de residus domèstics per al 2023, amb l’objectiu, segons expliquen, “d’anar ajustant la recaptació al cost real de la prestació d’aquest servei”.
Notícies de Berga
La participació ciutadana és una eina de treball i un principi bàsic de la pràctica democràtica. És per això que, a la CUP de Berga, defensem fermament que cal construir instruments i garanties democràtiques a través d’estructures que estiguin pensades en clau de democràcia directa i popular. Cal, per tant, obrir les portes de l’Ajuntament a la participació ciutadana i que enlloc de restringir les decisions a despatxos tancats, siguin els veïns i veïnes de la ciutat qui pugui decidir on fer determinades inversions.
Amb la voluntat de promoure millores urbanístiques al Barri Vell, la CUP Berga ha treballat i batallat des de fa mesos aquest projecte que permetrà enderrocar diversos edificis de propietat municipal en mal estat i reurbanitzar el carrer Harmonia, des del carrer Buxadé fins a la travessera d’Harmonia.
La Montse és la nostra companya. Vosaltres la coneixeu com l’alcaldessa de la nostra ciutat des del 2015, però per nosaltres és molt més que això. És una gran companya de militància que porta des que era una adolescent militant al Casal Panxo. Implicada amb la memòria històrica i col·lectiva, ha treballat des de diferents espais per tal d’enriquir la lluita compartida. Per nosaltres, la Montse és un exemple a seguir. Com a militant, com a companya i com a amiga. I també ara, que decideix trencar el tabú que suposa la salut mental.
Tothom afirma que la pandèmia de la COVID 19 suposarà un abans i un després en molts àmbits de la nostra vida.
La pandèmia del Covid en matèria d’habitatge no fa ha fet més que accelerar i agreujar processos i problemàtiques que ja s’estaven produint, afegint urgència al repte de posar en pràctica alternatives que ja imaginàvem i estàvem treballant.
Ja fa dos mesos que la situació d’emergència sanitària va canviar sobtadament les nostres vides. D’un dia per l’altre, tots vam haver d’adaptar la nostra manera de relacionar-nos, de cuidar-nos i també de treballar, amb l’objectiu d’intentar aturar l’avenç de l’epidèmia de la Covid-19.
El model d’economia globalitzada fa dècades que ens aboca, irreversiblement, a un col·lapse a nivell social i ambiental. En el cas de l’alimentació, l’agroindústria dels monocultius i la intensificació agrícola i ramadera, continua causant estralls socials i modificant greument el paisatge, amb importants conseqüències sobre la biodiversitat. Aquest sector ha arraconat a la petita pagesia i la producció local del territori rural a una precarització progressiva fins al punt de fer pràcticament inviable qualsevol explotació.
La pandèmia mundial provocada pel Covid-19, anomenada crisi del coronavirus, ens ha abocat en qüestió de setmanes a un col·lapse mundial que té moltes cares. La més coneguda, tristament, és la del col·lapse sanitari.
La municipalització de l’aigua s’ha posat al centre del debat municipal a molts municipis d’arreu de Catalunya els darrers anys, com un eina de recuperació del control d’un bé tant bàsic per a la nostres vides com és l’aigua. Sovint, les irregularitats de les empreses que gestionen aquest servei, o l’augment del preu per obtenir-ne uns guanys, planteja el debat per poder intervenir directament i decidir en pro dels interesses dels i les ciutadanes dels municipis enlloc dels beneficis que aquest servei genera per les empreses.