Desgavell en el pagament de factures de la climatització del Teatre Municipal

El ple del 28 de desembre també incloïa un punt per aprovar el pagament de dues factures referents a la climatització del Teatre Municipal.

No és habitual que s'inclogui en l'ordre del dia expedients per aprovar pagaments. Habitualment els pagaments de factures no es fan amb la fiscalització del Ple Municipal sinó del senyor Interventor. A priori no hi hauria d'haver cap problema, es tracta de dues factures d'obres realitzades i que, per tant, és de justícia que siguin satisfetes. Ara bé, la resposta a aquest procediment poc habitual l'hem trobat burxant una mica en els expedients administratius. Hem investigat només l'expedient que fa referència a la climatització del Teatre Municipal però n'hem tingut ben bé prou. La conclusió de la investigació que hem fet és que la gestió de la tramitació d'expedients i, per tant, de la gestió que fa l'Ajuntament dels diners dels berguedans és un autèntic caos.

La gestió d'aquest afer concentra un gran nombre d'irregularitats en el procés i en la documentació respectiva:

1. El projecte no preveu la divisió de l'obra en fases, i es va acabar partint en dues fases. L'article 74.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic prohibeix explícitament aquesta pràctica. 'No podrà fraccionar-se un contracte amb la finalitat de disminuir la seva quanta i eludir així els requisits de publicitat o els relatius al procedimient d'adjudicació que corresponguin.' Tampoc consta en l'expedient la motivació per procedir a aquesta modificació.

2. No es va comprovar que entre l'accionariat de l'empresa adjudicatària hi figurés la persona que havia redactat el projecte. Això ho prohibeix clarament l'article 134 i 197.2 del Real Decret Legislatiu 2/2000.

3. En el projecte no hi figuren les partides de muntatge i desmuntatge de la teulada.

4. En el projecte no hi consta cap càlcul de resistència de l'estructura de l'edifici per a suportar la infrastructura instal·lada.

5. L'article 6.1 de la Llei de Contractes del Sector Públic obliga a que es codifiqui l'objectiu del contracte, segons la taula de l'Annex I de la mateixa llei. Doncs bé, en el projecte tampoc no hi costa aquesta codificació.

6. Segons l'informe de l'enginyer tècnic, el projecte s'havia d'executar en 90 dies. Fa més de tres anys que dura i encara no s'ha acabat.

7. No consta que la mesa de contractació comprovés que les empreses haguessin acreditat tenir la capacitat i competència tècnica per fer aquesta obra.

8. En el seu moment s'hauria d'haver validat el projecte per part de l'oficina tècnica municipal. No es va fer.

9. S'ha executat el contracte sense la seva prèvia formalització.

10. Encara avui, que ens estan intentant convèncer que paguem això, encara avui no tenim l'acta de recepció del contracte. I això és perquè encara avui, si bé el sistema funciona parcialment, l'obra no està acabada.

11. A l'expedient de la primera fase diu que l'obra puja 156.334,14 €, segons el director. Doncs bé, no consta enlloc l'aprovació d'aquesta certificació.

12. No consta en la comptabilitat municipal les diferents fases d'execució de la despesa.

13. No quadren les dates, primer es va fer l'adjudicació i després, al cap d'11 mesos, el replajament. Veurem que això és del tot irregular si llegim l'article 105.1 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

En definitiva: estem davant d'un bunyol de dimensions espectaculars. Tretze irregularitats detectades que deixarien sense validesa aquest contracte. I això no ho diem nosaltres. Això és el que diuen el senyor Secretari i el senyor Interventor. I ho diuen conjuntament en un informe on coincideixen dient que 'estem davant d'un contracte nul de ple dret.' És per això que ens porten aquestes dues factures al ple, perquè no poden pagar-les per via ordinària i pretenen fer-nos còmplices de la seva ineptitud.

L'any 2005 quan es va iniciar el procés d'aquesta obra nosaltres no hi érem i per tant desconeixem si estava pressupostada. El que si que sabem és que en els pressupostos de 2011, apovats fa quatre mesos i constava una partida de 150.000€ per a 'Sistema Clima Millora Teatre Municipal'. Aquests diners farien referència al sobrecost de l'obra ja que, si en un principi estava pressupostada per 339.000€, ha acabat costant als berguedans més de mig milió.

Ens hem gastat més de mig milió en un sistema de climatització d'un espai, qua no està aïllat, que té les parets primes i que entra aire per tot arreu, i això vol dir que ara, a sobre, ens gastarem molts diners en gas. No ens ho inventem, segons els seus números.

Les garanties que fixa la llei per adjudicar obres no són perquè sí, són per garantir la transparència i una gestió correcta dels diners públics. I saltar-se les normes, com estan fent, provoca l'efecte contrari. La sensació és que fan anar els nostres diners com si fossin bitllets del Monopoly i la sensació és que acabaran fent saltar la banca.

Evidentment, vam votar en contra del reconeixement extrajudicial del crèdits que presenten. El motiu de votar negativament no és que creguem que aquests proveïdors no té dret a cobrar. Amb tota probabilitat Clima Berga i Construccions Queralt han fet la feina encomanada i és de justícia que acabin cobrant.

El motiu de votar negativament no és que ens faci por ser corresponsables judicialment d'aquest desgavell, el ple és sobirà i pot validar irregularitats com aquesta. En tot cas qui hauria de tenir por de la fiscalia i de l'oficina antifrau, no som nosaltres, sinó els membres de l'equip de govern. Si en vistes de desgavells com aquest decidissin investigar tot serien corredisses.

El motiu de votar negativament és que no vam voler donar per bo aquest bunyol, perquè si ho féiem mai més caldria sotmetre's a la normativa i a la llei, sempre més es podria dur un procés sense garanties i adjudicar obres a dit perquè, si ho atura l'interventor, ja ho durem al ple. Al cap i a la fi aquests proveïdors bé han de cobrar oi? Doncs sí, però no així.

Finalment demanem a l'equip de govern que faci cas a una sèrie de recomanacions que, amb bon criteri, els fan l'interventor i el secretari al final de l'informe d'aquest nyap, per tal que casos com aquests tendeixin a desaparèixer del nostre ajuntament.