Abans que res, agrair al Casal Panxo  i a Maulets la possibilitat d’adreçar-me a vosaltres des del Pi Jove en nom de la Candidatura d’Unitat Popular del Berguedà.

Des  de la CUP de Berga, valorem com a molt positius els resultats obtinguts per la nostra formació arreu del territori els passats comicis del mes de maig, hem recollit el fruit d’anys de feina feta i compromís i implicació amb les realitats locals de les prop de 80 viles on ens vam presentar, per tant, no és una sorpresa sinó una constatació que el nostre projecte de política transformadora va quallant en la ciutadania i ens felicitem pels 101 regidors i regidores elegits i elegides i per les alcaldies de Navàs, Celrà, Viladamat, amb majoria absoluta,  i Arenys de Munt tot i el buit informatiu que hem patit.

Felicitem també a l’esquerra abertzale pels excel·lents resultats obtinguts a Euskal Herria amb la coalició Bildu alhora que exigim la normalització política a Euskal Herria.

Felicitem també als Maulets per la celebració a la nostra ciutat del desè aniversari del Rebrot i pel procés de fusió que estant duent a terme amb la CAJEI, el jovent també avança cap a la Unitat Popular.

Avui fa prop d’un any, més d’un milió de catalans i catalanes vam sortir al carrer passant al davant de la classe política per exigir el dret a decidir del nostre poble i que els polítics fessin passos decidits i ferms en aquest sentit. Un cop més, aquesta colla de mercenaris que diuen representar al poble ha fet orelles sordes al clam del poble català.

És més, un any després Convergència i Unió es pixa a sobre de la voluntat popular pactant amb la dreta espanyola més recalcitrant, és a dir amb el Partido Popular, uns pressupostos que retallen drets adquirits després d’anys i anys de lluites del poble treballador català, li diuen llei òmnibus i posa la soga al coll de les classes populars. Però qui sembra la misèria recull la ràbia i milers d’indignats i indignades de tot el país prenen el carrer per mostrar el seu desencant, la seva desafecció, el seu descontentament, la seva misèria, la seva frustració, la seva indignació...

Des de la CUP treballem des de  la base, des de viles i ciutats per construïr una democràcia participativa i real que transformi aquesta manera pre-potent i tan allunyada dels problemes de la gent de fer política. Exigim que la crisi la paguin els responsables de la mateixa, aquesta oligarquia que ens ha portat a la ruïna mentre han seguit enriquint els seus comptes, i que no la paguem els de sempre.

No oblidem tampoc que el partit neo-feixista amb el qual  busca les aliances CiU és el mateix que ha ordenat tancar els repetidors de TV3 al Pais Valencià  amb la complicitat, no manifesta, de l’Estat Espanyol i que ha provocat una onada de protestes sense precedents arreu dels Països Catalans. Una abraçada des del Pi Jove al poble valencià que ha vist retallada un cop més la seva llibertat en nom de la democràcia.

La Candidatura d’Unitat Popular seguirem creixent des de la base, arrelant, fent xarxa, implicant-nos en aquelles lluites que considerem justes, amb els veins i veines, amb els nouvinguts i nouvingudes, escoltant el poble i treballant pel poble, combatent amb força  les agressions al territori, lluitant per el desenvolupament sostenible i respectuós amb la nostra estimada terra, rebel·lant-nos contra la imposició espanyola i francesa lluitant perseverants per l’alliberament nacional dels Països Catalans i per la justícia social. LLUITAR, CREAR, PODER POPULAR!

Deixeu-me abans d’acabar aquest breu comunicat, fer referència a les preses polítiques catalanes Marina i Lola i als lluitadors i lluitadores que van donar la vida per l’alliberament nacional i/o social del nostre poble, als que van morir lluitant contra les tropes borbòniques fa 300 anys, als milicians i milicianes que lluitaren contra el feixisme entre el 36 i el 39, als milers d’exiliats i exiliades, als maquis, en especial a en Ramon Vila i a en Massana, que corrien per aquestes contrades, a en Salvador Puigantic, Martí Marcó, Quim Sànchez, Fèlix Goñi, Toni Villaescusa, Antoní Massaguer, cendres del qual romanen enterrades als peus d’aquest pi...

Com deia el poeta: A vegades és necessari que un home mori per tot un poble, però mai ha de morir tot un poble per un home sol.

VISCA LA TERRA!