Parlament de la CUP a l'Aplec del Pi de les Tres Branques
Companyes i companys,
Com
cada any ens trobem aplegats al voltant del Pi de les Tres Branques.
Aquest any, però, és diferent de tots els anteriors. És el primer
any que podem afirmar sense por d'equivocar-nos que el procés
d'alliberament del poble català ha començat de forma definitiva i
irreversible. Ara, més que mai, és ja imparable. Ja s'ha traspassat
la línia vermella, centenars de milers de catalans tenen clar que
només un canvi profund en l'estructura política, econòmica i
social pot redreçar l'actual situació de somnolència i renúncies.
I només la independència pot conduir a aquest horitzó. Aviat, sí
aviat, recuperarem les llibertats robades aquell 11 de setembre de
1714 per l'exercit hispano-francès, capitanejat pel Borbó Felip V.
El
procés va començar amb l'espurna del 13 de setembre a Arenys de
Munt, i s'ha anat escampant per pobles, viles i ciutats en les
diferents conteses fins culminar, amb la manifestació del passat 10
de juliol, en allò que molts ja sabíem: la via autonomista és
morta i enterrada.
Aquesta
marea independentista, però, no hagués estat possible sense la
prodigiosa fàbrica d'independentisme anomenada Tribunal
Constitucional. A cada vomitada del tribunal milers d'autonomistes es
tornaven independentistes, de manera que cada cop que s'apel·lava a
la "indisoluble unidad de la Nación Española", aquesta
més soluble es tornava.
La
CUP sempre ha tingut molt clar que no serà la Constitució, ni els
Estatuts d'autonomia, ni les institucions que emanen dels
ordenaments jurídics espanyol i francès qui dotarà de drets
polítics els nostre país. Si una majoria vol la independència, no
hi haurà qui la pari, diguin el que diguin les lleis. L'Estatut
espanyol d'autonomia ha estat sempre condemnat al fracàs perquè
malgrat les veus que s'omplien la boca d'autogovern, seguim sota la
tutela absoluta i absolutista de l'estat espanyol i francès i
submergits en un constant desgast nacional, lingüístic, polític,
cultural, econòmic..
Aquesta
falsa democràcia immensament tacada de corrupció; la del Palau de
la Música, del cas Pretòria, del cas Casinos, de l'especulació
immobiliària... no la volem. La dignitat i la fermesa del poble
català és la que passa per ultratjar els símbols i lleis de
l'estat opressor. Fora tots el seus símbols!, fora les banderes
espanyoles i franceses dels nostres ajuntaments!, fora els quadres
imposats!, fora el seu exèrcit! i fora la seva policia! Prou de
fer-nos prometre una constitució i un estatut que ens ofega i
esclavitza com a poble!
La
situació nacional és convulsa: el territori rep agressions cada
dia, la precarietat laboral és un fet quotidià, les injustícies i
les desigualats que la societat capitalista produeix no cessen
d'oprimir-nos amb més i més virulència. El país demana a crits
que seguim treballant des de tots els àmbits possibles per assolir
una plena llibertat nacional i social. Sí, també social, perquè
necessitem enterrar l'opressió que ens ofega com a classe, i és per
això que la CUP aposta per la transformació social. Per plantar-nos
i dir que ja n'hi ha prou d'explotació, d'esclavatge i d'opressió.
Des
de l'àmbit municipal, la CUP de Berga construeix des de la base una
via des d'on lluitar dia a dia pel nostre alliberament. Perquè és
només la CUP, l'única via possible des d'on organitzar l'espai de
ruptura democràtica necessària per trencar amb els estats
opressors. Actuant amb estratègia i amb l'objectiu sempre ineludible
de la Unitat Popular.
Aquesta
és una feina tossuda i resistent que lluny de cansar-nos ens
esperona a treballar més, amb més profunditat i amb més tenacitat.
Ara bé, també estem subjectes als reptes i els perills de la
política institucional que no podem obviar, com ara la pèrdua
d'intensitat de treball en equip. Però hem de mirar de mantenir la
il·lusió i la intensitat de treball inicials per no caure en el
parany de la rutina que ens imposa l'administració.
La
política institucional per si sola no ens portarà a aconseguir els
nostres objectius de llibertat, ni segurament transformarà la
societat tal com la somiem. Però també ho és que per aconseguir-ho
caldrà que utilitzem totes les eines, tots els mitjans dels que
disposem i és innegable que el principal front, per molts que en
tinguem, és el polític. És des de la pràctica política que es
fan realitat projectes escrits i reescrits mil i una vegades. En
aquest sentit, la lluita municipalista ha obert una escletxa per on
avançar i és això el que ens ha d'animar a no desistir per
aconseguir bastir fermament el projecte de la CUP a Berga. Per seguir
tirant-lo endavant, totes i tots sou necessaris. Perquè una altra
manera de fer política és i serà possible a Berga.
Visca
els Països Catalans!
Visca
la terra!