Per Anna Maria Guijarro

 

Fa aproximadament un any i mig, es va convocar una reunió per parlar de la CUP de Berga. Aquesta idea feia temps que es parlava i s’intentava dur a terme. Però aquesta reunió va ser la que va començar a donar forma al projecte.

 

Coneixia el bon treball fet per les CUP a diferents ciutats del nostre país, i no podia evitar sentir una especial emoció pel simple fet de pensar que es podia construir un projecte d’aquestes característiques a Berga, la meva ciutat.

 

Sent sincera he de parlar d’un cert respecte, fins i tot, por. La meva militància va començar fa uns sis anys al Casal Panxo, havíem aconseguit fer molta feina, fer arribar el nostre discurs a força gent de Berga... però les constants traves i multes i, perquè no dir-ho, la inexperiència a l’hora de fer front a determinades situacions havien afeblit el Casal.

El què ara es proposava era fer un pas endavant i presentar-nos a les eleccions municipals de Berga. Una altra manera de fer política municipal no és possible, és imprescindible, ja que el dia a dia ens demostra que necessitem un poble lliure per construir una societat justa amb un sistema econòmic digne. Érem nosaltres, els i les joves, els que podíem fer que la Candidatura d’Unitat Popular fos una realitat, així doncs, no podia fer una altra cosa que participar de la iniciativa. Per què, si no som capaços de canviar la nostra realitat més pròxima, com ens podem plantejar transformar els valors que fonamenten el sistema actual, la nostra societat o el nostre país?

 

A la reunió ens vàrem trobar diferents persones, algunes havíem estat en alguns col·lectius de la ciutat, d’altres a títol individual. La veritat és que no havia treballat conjuntament amb moltes d’aquestes persones, però la idea va impregnar d’il·lusió i compromís des del primer dia. M’imagino que l’esperança col·lectiva, la convicció de les nostres idees i l’aval d’una bona feina feta durant anys va fer que ens entenguéssim de seguida i uníssim les nostres forces.

 

Ara, un any i mig després, al Casal Panxo hi ha energia renovada per a tornar a funcionar i la CUP és una realitat.

 

Tota la feina feta, el compromís constant de les persones que participem de la CUP i la seriositat a l’hora de treballar ha provocat que la por que podia sentir al principi s’hagi convertit en il·lusió, energia i convicció, per posar el meu gra de sorra i per fer tot el que estigui al meu abast perquè aquest projecte funcioni.

 

No puc acabar sense fer una crida a participar del projecte, especialment a les dones, a totes i a cadascuna d’elles, les que lluiten a diari per canviar la societat, contra la violència de gènere, contra els rols imposats, per no ser silenciades... tenim una lluita pendent i una única manera de guanyar-la: sent-hi, sent-hi i sent-hi.