Per Natxo Romero

Tot i que és una bona notícia que finalment estiguin
a punt els ja “mítics” 37 pisos dels carrers Harmonia i Mossen Espelt
destinats a joves, des de la CUP volem exposar una sèrie de reflexions
entorn aquest projecte en particular, i la qüestió de l’accés a
l’habitatge en general.

Millor això que res. Ës un fet innegable que
aquests pisos ajudaran a l’emancipació del nucli familiar de diversos
joves berguedans de forma provisional, durant 5 anys. Ara bé, tothom
estarà d’acord que aquest nombre és totalment insignificant si tenim en
compte la quantitat de gent jove que a curt termini necessita un
habitatge.

Cal afegir, per altra banda, que els requisits econòmics es movien en un ventall tant ampli que anava dels 12.000 euros bruts anuals mínims als 29.000 màxims. Amb aquesta metodologia té les mateixes possibilitats d’accés un jove mileurista precari, que un amb prou ingressos econòmics com per poder accedir almenys, als habitatges de lloguer convencional. Pensem que si només es promocionen 37 vivendes cal filar prim per tal d’afavorir a aquells sectors més perjudicats econòmicament.

En definitiva, creiem que aquests 37 habitatges només suposen un petit granet de sorra en tota aquesta problemàtica que, al nostre entendre, requereix d’actuacions més globals que afectin els motius estructurals que ens han portat a aquesta situació.

Si a nivell local volem incidir de manera efectiva respecte a aquesta qüestió cal dirigir els esforços institucionals a resoldre la problemàtica que suposa tenir a la nostra ciutat prop de 1300 pisos buits. En la situació actual no ens podem permetre el luxe de tenir un nombre tant elevat d’habitatges sense complir amb la funció social per la qual van ser construits. Us imagineu que només una tercera part d’aquests pisos passessin a formar part de la borsa d’habitatges de lloguer municipal? Som conscients que la tipologia tant variada de pisos, el degradat estat de conservació d’alguns d’ells, la propietat en mans “intangibles”, etc. fan que tota aquesta tasca pugui resultar molt complicada, però amb voluntat política sí que és factible ja que l’ajuntament disposa dels instruments per fer-ho: ajudes ponderades a la rehabilitació a canvi de col.locar el pis a la borsa de lloguer, posicionar-se com a mediador entre propietaris i llogaters per a garantir el pagament i unes normes de comportament i conservació a uns, i un preu de lloguer no abusiu als altres; o actuacions més de caire polític, com a Sant Celoni, on mitjançant una moció de la CUP, i amb el consens de CiU i PSC, s’ha aprovat pujar un 50% l’IBI per als habitatges buits.

En tot cas que no se’ns vengui com un èxit el projecte dels 37 pisos ja que només és un pegat. Demanem que en una matèria tant important com l’accés a l’habitatge més ambició i, sobretot, més valentia política.

Article publicat al Regió 7 el 18 de gener de 2008