Abans d'un mes es constituirà la Comissió
d'Horts Urbans
formada per representants dels diferents grups municipals
representats a l'Ajuntament, tècnics municipals de les àrees
afectades per aquest projecte (treballant transversalment),
associacions interessades en participar en la xarxa, i persones
interessades a títol individual. La
nova comissió estudiarà la creació d'una xarxa d'horts urbans i haurà d'emetre un Informe inicial en el transcurs de
nou mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple.

La Candidatura d'Unitat Popular celebra la valentia del consistori i espera que suposi l'inici d'un canvi en el model de ciutat. Considerem que cal treballar amb determinació per tal d'obrir un nou marc urbanístic, molt més adequat a la situació econòmica actual i que tingui en compte les necessitats dels habitants de Berga.

Els horts urbans són una alternativa al lleure de consum representant una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica. És remarcable la seva funció educativa (s'ha incorporat en el programa educatiu de moltes escoles) o com a teràpia ocupacional orientada a col·lectius específics com són els malalts mentals, drogodependents, malalts d'alzheimer, entre d'altres. A la vegada hi ha la possibilitat que davant de la crisi econòmica els horts esdevinguin uns espais ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.

A part, la creació d'una xarxa d'horts urbans servirà per valorar i protegir els horts existents i permetrà la pràctica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la.
Ara bé, som conscients que abans d'engegar un projecte d'aquestes característiques cal tot un treball tècnic previ: estat actual de l'horticultura urbana, ubicació, gestió del projecte, reglament de funcionament, cost econòmic, fórmules de protecció... A la vegada també considerem imprescindible involucrar des de l'inici diferents entitats del municipi, associacions de veïns i persones a títol individual per poder decidir, entre totes i tots, com es podria dur a terme aquest projecte a la nostra ciutat.

Moció
per a la creació d'una xarxa d'horts urbans a Berga

2-
El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el
cas de l'hort, la persona s'esplaia cultivant, representant una
activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica.
A
més, és una manera
d'obtenir uns aliments d'alt valor nutritiu (hortalisses riques
en minerals i vitamines) i sanitari (si es cultiven amb el mètode
ecològic), amb l'afegit de la qualitat que posseeixen per ser de
temporada i de producció local, i per l'estalvi energètic del
circuit més curt possible (producció per l'autoconsum).
Actualment,
el col·lectiu d'homes jubilats encapçala la pràctica de
l'horticultura del lleure.

3-
En la seva funció educativa, l'hort urbà s'ha incorporat als
programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint
un element imprescindible per a l'aprenentatge de diverses
disciplines.

4-
L'hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia
ocupacional, i s'orienta a col·lectius específics com són el
dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals,
gent gran en edat senil, i també en malalts d'Alzheimer, entre
d'altres.

5-
Existeixen diverses experiències d'horticultura de lleure,
educativa i terapèutica. Algunes d'aquestes experiències s'han
plantejat d'una manera concreta, i es desenvolupen estrictament
dins l'àmbit específic on s'emmarquen (lleure, educatiu o
terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes
pretenen anar més enllà, i contemplen l'hort urbà com un
instrument polític de canvi, de construcció de comunitats
inclusives, i de transformació econòmica i social.

6-
Actualment, més 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts
urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats i
pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé
per a entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional.
Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i
els Monjos i, Vilanova (aquestes dues últimes en projecte).

7- La CUP, doncs, defensa la creació d'una xarxa d'horts
urbans que permeti la pràctica de l'horticultura amb totes les
finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o
terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol
individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la amb
finalitats lúdiques. També s'indica la possibilitat que, davant
la crisi econòmica que hem entrat, els horts esdevinguin espais
ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.

Es
tracta, en definitiva, d'un model de desenvolupament sostenible i
respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes
persones i col·lectius; que es contraposa amb el model de progrés
capitalista basat en l'execució de grans projectes amb elevats costs
econòmics o la creació de polígons o centres logístics amb gran
afectació paisatgística i ecològica.

Donat
que es tracta doncs, d'una tasca que supera l'àmbit estrictament de
medi ambient (i per tant sectorial), ja que s'emmarca dins d'un
projecte transversal a l'actual divisió orgànica de l'Ajuntament de
Berga (abastant àmbits com gent gran, serveis socials, educació,
treball, medi ambient, urbanisme...).

Per
tot això, des de la Candidatura d'Unitat Popular, demanem que el
plenari adopti els següents acords:

- La
creació immediata (màxim
un mes) per
acord de Ple d'una Comissió
d'Horts Urbans
formada per representants dels diferents grups municipals
representats a l'Ajuntament, tècnics municipals de les àrees
afectades per aquest projecte (treballant transversalment),
associacions interessades en participar en la xarxa, i persones
interessades a títol individual. En aquests dos últims casos, els
membres inicials de la Comissió determinaran i treballaran per
ampliar la participació ciutadana al màxim nombre d'entitats i
ciutadans, per tal d'incorporar-los a la Comissió.

- La
Comissió estudiarà la creació d'una xarxa d'horts urbans (estat
actual de l'horticultura urbana al municipi, ubicació, cost
econòmic, formació
tècnica, mercat local,
fórmules de protecció dels espais de cultiu, gestió del projecte,
reglament de funcionament o altres qüestions que la Comissió cregui
oportunes) i haurà d'emetre un Informe inicial en el transcurs de
nou mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple.