Bon dia companys, bon dia companyes.

Un any més, ens tornem a trobar per la Diada del Pi aquí al Pi Jove. Un pi, on des de fa una bona pila d’anys, els discursos que hi hem sentit, s’han centrat en l’alliberament nacional i social del nostre poble. I en la situació actual, ja podem afirmar que la pressió del poble ha fet virar els projectes polítics dels vells partits autonomistes. La pressió popular és la garantia de que aquest procés sigui realment transformador, que el poble en sigui el protagonista polític i que sigui qui marqui l'agenda i els objectius en detriment de la institució. Perquè és evident, que molts, com és el cas d’una part de la dreta del nostre país, han canviat el seu discurs en funció dels seus interessos, sobretot,  des de que el procés d’alliberament nacional del poble català ha arrencat d’una manera definitiva i irreversible.

Per això, i això sí que és indiscutible, nosaltres, celebrem aquest pas endavant: El procés popular imparable iniciat a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 amb les consultes, que cal recordar (i encara més, trobant-nos sota l’ombra d’aquest Pi), mai haurien estat possibles sense la lluita incansable i tossuda de l'Esquerra Independentista ja des de les acaballes del franquisme, així com  del poble treballador català que des de fa mes de 300 anys, no ha deixat de combatre malgrat totes les dificultats, per la ruptura amb els estats opressors i les classes dominants, que han ofegat i segueixen ofegant les aspiracions i anhels de llibertat del poble català.

Però cal restar atents als moviments polítics en el context històric que ens trobem. D’una banda, cal celebrar-lo i hem de ser-hi  en tot moment, però sempre alertant del perill de la institucionalització que està patint aquest procés independentista. El camí cap a la independència no l’ha iniciat cap cúpula de cap partit polític, encara que se l’intentin fer seu, que el vulguin controlar i domesticar. La CUP i l’Esquerra Independentista ha de vetllar perquè aquest procés sigui del poble i per al poble, i es faci extensible al conjunt de la nació, i en conseqüència s’oposarà frontalment a qualsevol intent de renúncia o de pacte entre les elits i els governs.

Per nosaltres, el 9N ha de ser un punt d’inflexió en aquest procés popular. Per nosaltres, no és una fita, és just l’inici. L’inici de la ruptura amb l’Estat espanyol i francès per a l’alliberament de la nostra nació completa.  Des d’aquest pi, l’Esquerra Independentista, sempre hem exigit la unitat dels Països Catalans. I per molt que ens diguin que això no toca, que aquest no ha de ser el debat... Des de la CUP no pensem dir amb la boca petita que no renunciem a cap tros del nostre país, perquè sabem que la única solució política al conflicte que està sotmès el nostre poble, passa per la reunificació total del territori català. I més encara, quan a l’altre costat, trobem la resposta espanyolista opressora a tot aquest procés,  que aprofita l'avenç independentista per renovar els atacs contra la llengua i cultura catalanes, sobretot al País Valencià i a les Illes.

Caldrà doncs esgotar les possibilitats perquè la consulta es pugui realitzar i pugui tenir un valor de referèndum. Hem d’exigir de totes totes, el nostre dret a l’autodeterminació, i utilitzar la desobediència com a eina necessària per tal de desbordar les voluntats i imposicions que ens puguin venir de l’Estat o des de les pròpies institucions regionals i autonomistes. El referèndum es farà, tan sí com no.

Així doncs, cal que celebrem el pas endavant, com ja hem dit, però sempre amb la ferma convicció que la independència nacional ha d’anar acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès, però també de la Unió Europea, del capitalisme i del patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per ser veritablement sobirà. El nostre país demana a crits una transformació en tots els àmbits. Necessitem combatre l’opressió que ens ofega com a classe i és per això que la CUP hem estat al costat dels treballadors de Panrico, de les incansables de Can Vies, hem estat amb les marees grogues, verdes i blanques. Hem treballat a molts indrets en l’organització del multireferèndum, hem estat amb els treballadors al tancament de Canal 9 al País Valencià, amb els encausats per defensar els nostres drets a les vagues generals. Lluitant contra les lleis injustes que pretenen acabar amb el dret a decidir sobre el propi cos, exigint la igualtat de gènere i el dret a l'avortament, lliure i gratuït. Seguirem al costat de la lluita antifeixista per acabar amb els ideals dels que van guanyar la guerra, al costat de Jaume Sastre, avui aquí present amb nosaltres, i amb tots els docents de les Illes: persones que són el més clar exemple de dignitat en defensa de la llengua catalana i l'educació pública i de qualitat. Hem estat i estarem al costat de les estudiants que defensen els instituts i les universitats perquè no caiguin en mans dels interessos capitalistes, i com no, al costat dels pobles que lluiten com nosaltres per acabar amb l'opressió dels estats dominants, avui, especialment al costat de la germana Palestina, bombardejada per els enemics de la humanitat.... 

En definitiva, som i estem amb la gent organitzada, la gent que ha dit prou i aposta pel canvi social, polític i nacional. I tenim clar que aquesta transformació social s’ha de teixir des de les nostres comarques, barris, viles i ciutats per forjar un canvi que perduri i es transformi des de la base popular. Treballant el dia a dia, amb els nostres veïns, amb les persones organitzades del nostre voltant, fent política quotidiana. I si cal, des dels Ajuntaments, per poder incidir, en una política municipal, sovint allunyada de les classes populars, i així retornar tot el poder al poble.

No volem acabar sense referir-nos a l'enèsim atac que va patir el Pi el mes de maig passat. L'espanyolisme aprofita l'avenç independentista per renovar els atacs contra els símbols, llengua i cultura catalanes. Volem sumar-nos a la fermesa demostrada per la societat catalana en el rebuig a les agressions als nostres símbols nacionals, a les agressions a tot un poble. Podran serrar les branques que vulguin però les arrels sobreviuran sempre als seus il·lusos enterradors.

Per tot això, des de la Candidatura d’Unitat Popular seguirem creixent des de la base, teixint complicitats amb totes les lluites que considerem justes, combatent les agressions a les classes treballadores, al territori, a la nostra cultura i a la unitat de la nostra nació. Ens rebel·larem contra qualsevol atac a les llibertats col·lectives i apostarem per la desobediència sempre que no es respectin les voluntats populars, ja que només els pobles han de ser els amos dels seus mecanismes d’alliberament.

VISCA LA TERRA! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!