2a Marxa de Torxes per la independència
12/09/2008
Enguany la CUP i el Casal Panxo hem tornat a commemorar l'Onze de Setembre
organitzant, per segona vegada, la Marxa de Torxes que el dia 10 a la
nit va recórrer els carrers de la ciutat des de la Plaça de Sant Pere
fins al Monument a Rafael de Casanova. L'assistència fou notable i amb la presentació del grup de bastoners de Berga "Cop de Garrot" la consolidació de l'acte és una realitat.
{vimeo}1710724{/vimeo}
Manifest:
Un altre any ens tornem a trobar davant d’aquest monument per homenatjar els caiguts en la defensa de Barcelona aquell Onze de Setembre de fa 294 anys. La resistència catalana va ser tenaç, ferotge, heroica, digne d’un poble que sabia prou bé que la llibertat es paga a un preu molt alt. Conscients d’això, les catalanes i els catalans d’avui ens trobem aquí no només per homenatjar antics combatents; l’actual monarquia borbònica espanyola i la república francesa que patim ens demostren cada dia que per guanyar els postres drets haurem de lluitar, de plantar cara com aquells resistents de 1714. Ho saben molt bé els companys repressaliats per cremar fotos del rei espanyol o els nostres veïns de les comarques trinxades pel mig pel pas d’una línia, la de molt alta tensió, imposada per la força i els interessos del gran capital. Qui no sembla saber-ho tan bé són aquests partits que segueixen entestats en l’enèsima reforma de l’irreformable estat espanyol, aquests que s’omplen la boca de sobiranisme i de dret a decidir i després pacten amb l’enemic o directament reprimeixen l’esquerra independentista amb els seus gossos (d’esquadra) garants de l’ordre establert. Però tots aquests polítics, que demà vindran davant d’aquest monument, aquí o a Barcelona, sense que els hi caigui la cara de vergonya, a intentar redimir-se davant de tant pacte i tanta claudicació, aquests polítics que s’autoqualifiquen de sobiranistes i que el que realment volen és conservar la seva poltrona institucional, no saben que aquest poble és viu, que el nostre país segueix ocupat però no pas vençut, com ho demostren les nombroses iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes, els casals i ateneus populars, els regidors independentistes de la CUP, la lluita en defensa del territori i contra les agressions, els obrers que planten cara al terrorisme patronal, i com ho demostraran demà els milers de persones que sortiran al carrer en les convocatòries de l’esquerra independentista.
Per a nosaltres, el dret a decidir equival a decidir sempre, a cada moment, sense la imposició que suposa la constitució espanyola, que ens amenaça militarment, sense els estatuts que ens divideixen com a poble, sense aquest podrit sistema capitalista que cada dia ens ho posa més difícil a la classe treballadora, i sense la imposició patriarcal, per a tot això, i perquè volem ser amos del nostre propi destí en uns Països Catalans lliures, nosaltres decidim Independència i Socialisme! Visca la Terra!