Discurs:

Bona
nit. Benvingudes i benvinguts a la Marxa de Torxes per la
independència que enguany arriba a la seva quarta edició.

Aquest
any, però, ho fem en una conjuntura diferent, ja que és el primer
any que podem afirmar sense por d'equivocar-nos que el procés
d'alliberament del poble català ha començat de forma definitiva,
imparable i irreversible. Centenars de milers de catalans tenen clar
que només un canvi profund en l'estructura política, econòmica i
social pot redreçar l'actual situació de somnolència i renúncies.
I només la independència pot conduir a aquest horitzó.

El
procés va començar amb l'espurna del 13 de setembre a Arenys de
Munt, i s'ha anat escampant per pobles, viles i ciutats en les
diferents consultes populars fins culminar, amb la manifestació del
passat 10 de juliol, en allò que molts ja sabíem: la via
autonomista és morta i enterrada.

Sent
plenament conscients d'aquesta situació, els col·lectius convocants
ens trobem aquí per fer una crida a l'organització i a la lluita,
amb actes que estimulin el nostre caràcter col·lectiu, que ens
mostrin com el poble que som i que vol ser l'expressió del clam
social per la sobirania nacional. Construir espais de denúncia de
tot allò que atempta contra les nostres llibertats i contra
l’exercici de la democràcia.

Un
d'aquests espais és el del nou Casal Panxo, una realitat des de fa
gairebé un any, fruit de moltes hores de feina i d'una renovació
generacional que va aglutinar els seus esforços i beneficis en la
cerca i reforma d'un nou espai per mantenir ferm el compromís de
lluita. El Casal ha iniciat amb il·lusió una nova etapa de la seva
ja consolidada història.

D'altra
banda, Maulets Berguedà ha iniciat amb força un nou període de
reflexió i de debat per tal que el jovent de la comarca s'organitzi.
Perquè han de ser elles les que posin les bases fermes d'allò que
el dia de demà serà el futur i obrirà les oportunitats del nostre
poble.

Per
últim, la CUP, que ha obert i ha consolidat una escletxa que ens
permet avançar en els nostres objectius de transformació social des
de l'àmbit local. És per això que hem de persistir i
participar en aquestes petites victòries, totes i tots els aquí
presents, perquè són aquestes les que ens animen a no desistir.
Aprofitem doncs per convidar-vos al sopar de dissabte 18 de setembre que
hem
organitzat per començar a posar-ne els fonaments.

La
resistència catalana aquell onze de setembre de 1714 va ser tenaç,
heroica, digne d’un poble que sabia prou bé que la llibertat es
paga a un preu molt alt. Siguem doncs ara tenaços, heroics i dignes
i construïm la nostra pròpia història.

Visca
els Països Catalans!