Demà, Onze de Setembre, farà 300 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. L'ocupació, que s'havia iniciat el 1707, marca la pèrdua total de la sobirania i la subordinació a les lleis estrangeres, aprofundint en l'ofensiva desnacionalitzadora que ja s'havia iniciat amb l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord el 1659. La caiguda de Barcelona no els va resultar gratuïta als ocupants, el nostre poble, amb la bandera negra de combat a les mans, va imposar un alt preu a les tropes borbòniques amb una resistència ferotge, escrivint una de les pàgines més heroiques de la història d'aquest país, exemple per les generacions futures. Des de llavors, les revoltes populars han estat una constant als Països Catalans, i mai han passat gaires dècades sense alçaments i intents d'alliberament, per dura que hagi estat la repressió. Des de les primeres partides de guerrillers reprimides amb força pels naixents mossos d'esquadra, fins als exemples més recents de l'últim segle, han estat nombroses les catalanes i catalans que han vessat la seva sang per la llibertat d'aquest poble. Els intents d'alliberament armat per Prats de Molló, els valents lluitadors de la guerra de 1936-39 contra el feixisme, la digna resistència antifranquista que enllaça amb el combat del Moviment Català d'Alliberament Nacional contra la farsa de la Transició, i la lluita contra la continuació del règim sorgit de la victòria feixista de 1939, que va significar per al nostre país una autèntica segona ocupació, fan evident la voluntat de resistència i la fermesa del poble treballador català.

Si aquesta és una constant ben patent en la història d'aquesta terra, una altra ho és l'aliança que sempre han mantingut les classes dominants catalanes amb l'ocupant. La burgesia catalana aliada amb les altres burgesies de l'estat sempre ha trobat en els aparells estatals espanyols uns poderosos instruments per a la repressió i el disciplinament de les classes populars catalanes. Cal no oblidar que en el seu moment va col·laborar generosament amb l'alçament feixista de 1936 i amb el criminal règim posterior, i ho segueix fent avui, quan els grans grups monopolistes anomenats CaixaBank, Gas Natural, Abertis o Banc de Sabadell...en són els principals valedors, els més interessats en el manteniment de l'statu quo.

Que ningú s'enganyi: si hi ha algú objectivament interessat en la independència aquest és el poble treballador, l'únic que pot dur fins al final el procés d'alliberament nacional.

La pertinença dels Països Catalans als estats espanyol i francès ha comportat la nostra integració en una altra estructura imperialista, aquesta de caràcter interestatal, la Unió Europea, autèntica responsable del desmantellament del sector industrial i del sector primari al nostre país i de l'actual predomini del monocultiu turisme/serveis. L'economia d'un país ha d'estar equilibrada, i no pot ser que un 70% de la població activa depengui del sector terciari. Això ens converteix en una economia feble, malalta, dependent, estacionària, amb una alta precarietat i temporalitat, i amb xifres d'atur superiors al 20%.

La pertinença a la Unió Europea ha suposat per al nostre poble un continuat procés d'empobriment i un constant desmantellament dels drets socials i laborals que s'havien guanyat amb la lluita i que tant havien costat d'aconseguir.

També negant la voluntat d'una bona part del poble català, que, recordem-ho, al Principat va votar-hi en contra, ens van incloure a l'OTAN, criminal estructura militar al servei dels interessos dels grans grups del capital monopolista i responsable de l'ocupació i l'extermini de països sencers. No trobarem els nostres aliats entre els governs imperialistes, els nostres aliats no són els Estats Units o la Merkel, els nostres aliats i amics els trobarem entre els pobles del món, els trobarem en els moviments revolucionaris i d'alliberament nacional, en el si de la classe obrera internacional, en la valerosa resistència de tants països agredits...i també en aquells governs que adopten un compromís amb el dret a l'autodeterminació de les nacions, i no pas amb aquells que tantes vegades han trepitjat aquest dret en benefici de mesquins interessos de classe.

Volem construïr un poble lliure, no sotmès i que no sotmeti a ningú, amb una economia equilibrada i al servei dels treballadors, i per això ens cal sortir de l'euro, la Unió Europea i l'OTAN.

Avui, quan les fronteres estatals i autonòmiques segueixen dividint els Països Catalans, al mateix temps que les agressions a la nostra llengua i cultura no paren d'augmentar, alguns falsos sobiranistes, regionalistes en el fons, accepten de bon grat les divisions imposades. Nosaltres no. Mai renunciarem a la nació completa, de Perpinyà a Alacant i de Fraga a Menorca. La independència no serà total mentre quedi un sol pam de la nostra terra en mans dels estats espanyol i francès.

Fem una crida a convertir demà Barcelona en un clam per la independència i la unitat dels Països Catalans, per reclamar el nostre lloc al món, en peu d'igualtat amb tots els altres pobles. 300 anys després d'aquell Onze de Setembre, avui, amb Felip VI al tron del regne d'Espanya, demostrarem la nostra voluntat de treure'ns de sobre per sempre més aquest jou imposat.

No som ingenus, mai hem cregut que seria fàcil, l'únic camí que pot fer possible el reconeixement del dret a l'autodeterminació és el camí de la desobediència i la lluita, passant per sobre de l'ordenament jurídic i polític imposat. El procés de ruptura independentista que estem vivint, iniciat massivament al carrer, presenta l'oportunitat real d'alliberar una porció del nostre país, la Catalunya autonòmica, a curt termini. El poble treballador ha de forçar la celebració de la consulta convocada el 9 de novembre amb la desobediència a la legalitat espanyola com a estendard. És en aquest moment de trencament amb l'Estat quan cal reiterar que pretenem subvertir l'ordre establert, construir als Països Catalans una societat socialista, alliberada del domini patriarcal, i ho hem de fer amb els mitjans que siguin necessaris. Per la Independència total!

300 ANYS DESPRÉS LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!

VISCA LA TERRA!