Per desè any consecutiu, la Federació d'Entitats en Defensa i Promoció de la Cultura Catalana, el Casal Jaume I de Perpinyà, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), l'Agassalla i l'Institut Font Nova organitzen conjuntament la cloenda del
Correllengua a Perpinyà, coincidint, aproximadament, amb la diada de la
Catalunya Nord, enguany dissabte 8 de novembre.

 

Aquesta cita ineludible
en el calendari nacional creix cada any en participació i mobilització
i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el
nord i el sud de la nostra nació.
El 7 de novembre del 1659 es va firmar el Tractat dels Pirineus, entre
les monarquies francesa i espanyola, pel qual s'imposava a Catalunya
una greu divisió i fractura territorial traduïda en la cessió dels
comtats catalans del Rosselló (Conflent, Capcir i Vallespir) i la
meitat de la Cerdanya a França com a resposta per l'aixecament català
de 1640. Un pacte que violava les lleis i constitucions catalanes que
havia jurat respectar el monarca espanyol Felip IV.

 

La Catalunya Nord, malgrat els intents d'assimilació francesa, ha
mantingut sempre un sentiment de catalanitat que li ha permès de
sobreviure. Avui en dia, encara queda prou gent per promoure la llengua
i la cultura catalana, per demostrar que el futur d'aquesta part del
país es troba en la unitat amb la resta de territoris catalans.

 

CONVOCATÒRIA:

Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El
7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV
i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat
del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans,
la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més
aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la
primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir
la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general
el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra
s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que
volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un
edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua
catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era
relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a
matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de
l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els
estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament
alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera.,
malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.
Catalunya Nord, avui
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les
comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta
Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una
unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als
nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des
de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer
creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans
sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I
avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les
autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua
sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present
per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen:
la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.