Tothom afirma que la pandèmia de la COVID 19 suposarà un abans i un després en molts àmbits de la nostra vida. El món sanitari no serà una excepció i considerem que aspectes com la recuperació de la gestió pública de tota la xarxa sanitària i socio-sanitària, o altres qüestions com ara potenciar la formació sanitària de la població, són absolutament necessàries per poder fer front amb garanties a futurs escenaris semblants a l’actual.

Malgrat l’elevat nombre d’errors i despropòsits comesos pels responsables polítics de la gestió de la pandèmia, hem assistit a la campanya de salut pública més important que recordem. S’ha aconseguit in extremis conscienciar la població i fixar pautes d’higiene i protecció bàsiques com ha estat la mateixa mesura d’aïllament. L’ús de guants i mascaretes s’ha generalitzat, sabem quan i com ens hem de rentar les  mans, hem après quan hem d’anar a l’Hospital o bé quan hem de contactar amb el CAP. Tots aquests aspectes, vinculats en últim terme a la responsabilitat de la gent, han estat absolutament determinants i claus per aturar l’expansió del coronavirus.

L’aposta per l’educació sanitària dels i les ciutadanes en un futur immediat és imprescindible. En un escenari tan incert com l’actual, la formació continuada d’adults i joves, així com la presència en els primers anys d’escolarització de formació sanitària és necessària. Si es materialitzés, no només es descongestionaria el sistema públic i, per tant, es milloraria la qualitat assistencial, sinó  també ens donaria coneixements i eines per fer front a la sensació de vulnerabilitat, incertesa i por que hem patit milers de persones durant l’actual crisi sanitària.

Una altra conclusió que podem treure de l'epidèmia és la necessitat d'enfortir la sanitat pública. «Els governs que van estalviar despeses els darrers anys retallant els serveis de salut ara gastaran moltíssim més a causa de l’epidèmia» afirma Ignacio Ramonet en el seu brillant article La Pandemia y el sistema mundo. Durant aquestes setmanes hem vist com els professionals sanitaris treballaven en unes condicions penoses (falta d'EPI's, falta de personal, manca d'UCI's i respiradors, manca de llits,...). No podem afirmar amb rotunditat (tard o d'hora ho sabrem) la relació causa-efecte entre el desmantellament del sistema públic de salut de l'última dècada i el desmesurat nombre de morts causats pel coronavirus al Principat; però el que és una evidència és que cal comptar amb un dispositiu sanitari públic potent per respondre de forma immediata i resolutiva a situacions com l'actual.

Per tant, s'han de revertir totes les retallades que s'han anat produint els darrers anys. Cal recuperar el nombre de professionals sanitaris que teníem abans del 2010 (uns 5.000 més que actualment); cal un pla a mitjà termini per ampliar de manera exponencial la formació de metges; cal finançar com cal un sector estratègic com el sanitari i això suposa irremediablement recuperar la gestió dels centres sanitaris de titularitat pública i la progressiva reducció de finançament als centres concertats i, òbviament, privats.

No és un deliri ideològic d'uns antisistema. És una qüestió de vida, de benestar de la gent. Només cal veure el que ha passat a les Residències de gent gran amb l'entrada massiva els darrers anys de fons d'inversió i grans corporacions privades (controlen un 65% del total de places existents), o amb la venda privada per part de mútues i laboratoris de tests PCR en un moment en què els malalts del sistema públic, o els professionals sanitaris que es jugaven la pell atenent-los, no en tenien accés.

Potser el COVID ens dóna l'oportunitat de començar a construir uns fonaments que en un futur permetin al poble no haver-se d'avergonyir pel fet que ningú més s'enriquirà amb la salut dels catalans i les catalanes.