Avui, 4 de juliol, s'ha celebrat el Ple ordinari del mes i s'ha aprovat la nostra moció sobre la commemoració del 300 aniversari de la declaració de guerra a ultrança.

Com és per tothom sabut la Guerra de Successió va ser el conflicte en el qual la nostra nació va perdre la sobirania sustentada des de feia segles en les seves Constitucions i les seves formes i institucions de govern.

A l'estiu del 1713 el Principat de Catalunya havia perdut arran del tractat d'Utrech la major part dels seus aliats internacionals a la guerra; tant sols Àustria restava en aquest paper. Per altra banda, caiguts ja d'anys abans a mans borbòniques els regnes d'Aragó i de València, bona part del Principat romania llavors ja també ocupat pels exèrcits borbònics. En aquest context les autoritats borbòniques oferirien la possibilitat d'una rendició incondicional que implicava l'abolició tant de les Constitucions com de les institucions de govern per les quals el país s'havia regit en els darrers segles. Davant doncs d'aquesta tessitura la Junta de Braços de la Diputació del General del Principat de Catalunya decidí la declaració de la Guerra a Ultrança i la seva continuació fins a les darreres conseqüències era l'única via possible de salvació per a l'entramat de govern del país. Per a comunicar aquesta decisió el 9 de juliol del 1713 es publicà el ban de Guerra a Ultrança:

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel·lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel·lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

L’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.

Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.

Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel·lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó  en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.

El símbol que s'adoptà per donar a conèixer aquesta decisió de mantenir la guerra fins a les seves darreres conseqüències van ser les banderes negres, que moltes vegades contenien també llegendes brodades al teixit que donaven més èmfasi al seu significat.

La declaració de Guerra a Ultrança significà l'entrada en la darrera fase d'un conflicte que ha determinat fins avui el devenir de la nostra nació. Avui, tres-cents anys després, és un acte de justícia fer memòria d'aquells fets, així doncs i per tot plegat, es proposa al Ple de la Corporació l'adopció al respecte dels següents

ACORDS:

1. Penjar el proper 9 de juliol una bandera negra en commemoració de la publicació del ban de Guerra a Ultrança.

2. Difondre el text del mateix ban amb una breu explicació històrica del mateix.