Ahir, 15 d'octubre, la Plataforma per la Memòria Històrica del Berguedà va organitzar l'acte d'homenatge a Lluís Companys a la Plaça dels Països Catalans de Berga.

 

Parlament de la CUP 

El president Companys fou
l'únic president escollit democràticament a Europa que
fou assassinat pel feixisme. Barcelona fou la primera capital europea
bombardejada des de l'aire. L'exili republicà fou un exili com
no recordava l'Europa occidental en més d'un segle.

Però el poble
català no va alçar la bandera blanca de la rendició.
Mentre el president Companys queia mantenint la dignitat alta davant
d'un escamot d'afusellament feixista, milers de catalans continuaven
lluitant arreu d'Europa: a la resistència francesa, a les
estepes russes colze a colze amb l'Exèrcit Roig, treballant
amb els serveis secrets britànics, salvant jueus de
l'Holocaust mitjançant les cadenes d'evasió a través
dels Pirineus. Només cal recordar que la Catalunya Nord fou el
primer departament de l'estat francès que s'alliberà
dels nazis sense la intervenció aliada, mitjançant una
revolta popular. Després vindria la traïció dels
aliats, que preferiren mantenir Franco al poder. Però la
lluita heròica dels catalans en tots els escenaris mundials de
la lluita contra el feixisme és un fet que cap dels governs
aliats pogué negar. Totes les condecoracions i medalles que
els catalans obtingueren de la lluita contra el feixisme no cabrien
en un sol museu.

Aquesta és la
lliçó dels nostre besavis. La nostra nació, una
rosa de foc en permanent lluita contra l'injustícia, a qui les
negres tenebres de la reacció van castigar a sang i foc,
assassinant fins i tot al seu president... una lliçó
que cal no oblidar!

Sobretot ara, quan ens
pretenen vendre gat per llebre equiparant el que va passar al bàndol
republicà amb la violència ferotge i
institucionalitzada del franquisme. No ens hem de deixar enganyar per
aquests tregiversadors de la Història. Cada cop que ells
lladrin cal recordar les paraules de Gandhi que van fer seves Lluís
Maria Xirinachs i Josep Armengou: “No és comparable la
violència dels oprimits amb la violència dels
opressors”.

Companys fou el president
del poble, dels treballadors. L'any passat, en aquest mateix espai,
recordàvem també la seva dimensió com a advocat
dels treballadors. Enguany, aquesta reflexió és més
viva que mai. On seria avui Companys? Sens dubte, al costat dels
treballadors i treballadores que estan perdent, dia a dia, el seu
lloc de treball, a la nostra comarca i arreu del nostre país.
La solidaritat amb aquests treballadors també és una
manera d'honrar la memòria de Companys.

Moltes gràcies.