La CUP presentarà al proper ple municipal del mes d'octubre una moció en suport a la comunitat educativa de les Illes per una escola pública de qualitat i en català.

La política educativa del Govern de les Illes ha generat, aquests dos darrers anys, un clima de desconfiança i conflictivitat creixent en el sector educatiu que ha desembocat aquest mes de setembre en una situació de greu preocupació social i de protesta col·lectiva compartida per tota la comunitat educativa.

L’inici del curs escolar 2013-2014 s’ha vist totalment afectat per les protestes i la vaga indefinida dels docents a centres de primària, secundària i formació professional.

Text complet de la moció

El Consell de Govern de les Illes aprovà el decret 15/2013 el dia 19 d’abril de 2013, pel qual es regula el tractament integrat de llengües (TIL) als centres docents de les Illes, que el que pretén és imposar el model trilingüe –català, castellà i anglès- en detriment de la implementació de les hores lectives en català, disminuint les hores de llengua catalana als centres i impedint que el català sigui la llengua vehicular del sistema educatiu

Aquest decret ha estat rebutjat per tota la comunitat educativa (mestres i professors/es, associacions d’alumnes, associacions de pares i mares, associacions de directors/es, associació d’inspectors/es, Mesa sectorial d’educació, la totalitat de sindicats en l’àmbit d’Educació i la Universitat de les Illes Balears) i pel món cultural de les Illes, per interpretar-se com  un atac directe a la llengua pròpia de la nostra terra.

L’esmentat Decret deroga l’anterior (92/1997), conegut com a decret de mínims, aprovat en una legislatura anterior governada pel PP i que regulava  l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes.

L’Estatut  d’Autonomia (aprovat per tots els partits polítics de les Illes) declara que 'la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions, són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, elements vertebradors de la nostra identitat'.

L’aprovació del Decret també deixa sense efectes la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística de les Illes Balears (aprovada per tots els partits polítics), ja que en contradiu l'article 1, que estableix que s'ha d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.

El dia 6 de setembre, de manera cautelar, el “Tribunal Superior de Justícia de Baleares” va suspendre l’aplicació del Decret de Tractament Integral de Llengües, com a conseqüència del recurs interposat pels sindicats d’ensenyament STEI i UGT. Aquesta mesura adoptada pel tribunal, a efectes reals, implicava que el TIL no es podria desenvolupar en el  curs escolar, que començava aquella mateixa setmana, i el titllava de “frau” respecte a la normativa vigent que obliga a informar el Consell Escolar, així com a sotmetre a dictàmens del Consell Consultiu i a la Mesa Sectorial, ja que afecta els empleats públics d’Ensenyament.

El tribunal assenyalà que el TIL no podia deixar de banda els mandats legals, ja que «en un Estat de Dret la fi no justifica els mitjans, sinó que en nom dels principis de legalitat i jerarquia normativa, s'han de complir escrupolosament els mandats constitucionals i legals», de tal forma que el Govern havia de respectar el procés d'elaboració.

La resposta del Govern de les Illes no es va fer esperar, va ser el mateix divendres dia 6 de setembre: el Govern aprovava un decret llei d’urgència, que imposava la introducció del TIL en el present curs escolar de manera immediata.

La imposició del TIL i el seu calendari d’implantació són les principals causes de la protesta.

Entenem que aquesta mesura és una més de les que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i continuar amb el genocidi lingüístic de la nostra llengua.

La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'han produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Recordem: al País Valencià, fa anys que hi ha milers d'alumnes que no poden estudiar en valencià i apliquen programes plurilingües sempre en detriment del català; al Principat, càrrega contra la immersió lingüística; a la Franja de Ponent, inventant-se el nom LAPAO com a eufemisme de “català”)... La mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris de parla catalana, afeblir el català i avançar en la seva desaparició.

Les Illes, avui, viu una situació generalitzada de reivindicació i protesta que es fonamenta en la imposició de reformes educatives, sense el diàleg i el consens necessari, que dinamiten un model d’escola integradora que s’havia anat implantant al llarg de més de tres dècades i que gaudia del més ampli consens entre la societat i la comunitat educativa.

Per agreujar més la situació, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha incoat expedients disciplinaris als directors de diversos centres de secundària de les Illes- concretament de tres instituts de Maó-, els consells escolars dels quals havien aprovat un projecte lingüístic d’acord amb el Decret de Tractament Integrat de Llengües però que, segons observacions de la inspecció educativa, no s’ajustaven al decret imposat. Aquest expedient comporta la suspensió de les funcions de directors i del sou durant tres mesos.

Aquesta actitud de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats és intolerable, perquè significa l’eliminació de la participació activa dels Consells Escolars en els seus projectes pedagògics i vulnera l’autonomia dels centres.

L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable i perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar segregacions entre l’alumnat per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret 15/2013 en el primer aprenentatge, o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.

El 90% dels pares i mares de les Illes han triat per al present curs l’ensenyament en català, i ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

1. Manifestar total suport i solidaritat amb la comunitat educativa, que ha expressat el seu rebuig envers el Decret de Tractament Intregral de Llengües (TIL) del Govern de les Illes

2. Donar suport als docents amb motiu de la vaga indefinida que es du a terme a favor de l’escola pública de qualitat i en català.

3. Instar el govern de les Illes a derogar el decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes.

4. Instar el govern de les Illes que torni enrere els expedients disciplinaris imposats als directors dels centres de secundària expedientats.

5. Instar el Govern de les Illes a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la llengua d’aprenentatge i, en general, a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.

6. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a respectar l’autonomia i les decisions dels consells escolars en matèria educativa.

7. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a dialogar i negociar amb la comunitat educativa per tal de recuperar el diàleg i el consens necessari en matèria educativa.

8. Instar el govern espanyol a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.

9. Instar el govern espanyol a abandonar l’ofensiva contra la llengua catalana i la seva unitat, tret identitari del poble català.

10. Trametre aquests acords al govern de les Illes, a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, als grups parlamentaris del Parlament de les Illes, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya i al govern espanyol.