Si ens situem per un moment a l’any 2007, quan vam fer la 1a Marxa de Torxes aquí Berga, veurem de seguida fins a quin punt ha canviat el nostre país en només 8 anys. Aleshores els diaris parlaven del Tripartit, del govern de Zapatero, del nou Estatut català que era vigent des de feia poc més d’un any o de les excel·lències del gran creixement econòmic d’aquells temps, tot i que estàvem just a les portes de la brutal crisi del sistema que encara dura.

Ja llavors, des de l’Esquerra Independentista reivindicàvem que cap Estatut d’Autonomia no ens faria lliures i que l’eufòria capitalista i aquell creixement descontrolat només feien que eixamplar les desigualtats socials i encarir la vida de les classes populars fins a límits insuportables (com per exemple fent impossible l’accés a l’habitatge); que la feina, sobretot pel jovent, es feia cada vegada més escassa i més precària; o que la destrucció del territori avançava a cop d’urbanitzacions absurdes (aquí Berga en tenim més d’una prova).

Aquell mateix any, la CUP de Berga s’havia presentat per primera vegada a les eleccions municipals, aconseguint més de 900 vots i 2 regidors. 8 anys després, a Berga tenim una alcaldessa per primera vegada a la història i la CUP ha començat a governar la ciutat.

Tenim clar que això no és el final de res, més aviat el principi, ja que som conscients que cap Ajuntament ni cap govern (ni que sigui el nostre!) no té la capacitat de transformar la societat per si sol. La revolució l’haurem de fer dia a dia al carrer i a la feina, a l’ Institut i al casal d’avis, des de tantes organitzacions com calgui, i també governant les institucions.

Evidentment, el canvi que hem viscut a Berga no ha estat aïllat. La resposta a la crisi econòmica i a l’opressió nacional que vivim des de fa més de 300 anys han estat les massives mobilitzacions dels últims temps. Les lluites socials i la reivindicació independentista han fet que, per primera vegada, ens trobem davant de cruïlles decisives per a la construcció d’una república catalana independent. Concretament, les eleccions del 27 de setembre han d’anar molt més enllà de definir la composició d’un Parlament autonòmic.

Davant d’aquestes eleccions, la candidatura de la CUP – Crida Constituent serà l’única garantia per anar de dret cap a la Ruptura democràtica per la independència, des de la defensa de les classes populars, i del dret a decidir-ho tot. D’una banda, estarem alerta per evitar qualsevol intent de dilació del procés o de pacte amb l’Estat que ens allunyi de l’objectiu. De l’altra, desemmascararem aquesta “nova” esquerra autonomista, que fa promeses que pretén dur a terme sense tocar cap dels pilars fonamentals del règim: monarquia, unitat d’Espanya i Unió Europea.

Sabem que la independència és possible i que canviar-ho tot també. I que per aconseguir-ho, per a fer avançar la ruptura, és bàsic distingir què possibilita el canvi i què és maquillatge i propaganda. Nosaltres arreu dels Països Catalans ho tenim clar:

• Que amb l’autonomisme no hi ha futur, és una via morta.
• Que sense desobediència no podrem exercir la nostra autodeterminació.
• Que sense la independència no hi haurà transformació social.
• Que sense el socialisme no serà possible la plena sobirania.
• Que sense feminisme no podrem eliminar les desigualtats.
• I que la nostra llibertat nacional no serà completa sense la construcció dels Països Catalans.

Per acabar, us animem a participar de les mobilitzacions de demà a BCN (Meridiana i manifestació a ¼ de 7 cap al passeig del Born), a les eleccions del 27 de setembre i a governar-nos cada dia.

Visca la Terra!