Una altra manera de fer política a Berga
08/10/2007
Per Natxo Romero
La
veritat és que sintetitzar en un article tota la tasca duta a terme per
la CUP de Berga tant abans com després del 27 de maig em resulta un
exercici difícil.
El nostre municipi s´ha caracteritzat en la darrera dècada pel
sorgiment de diverses entitats vinculades a l´esquerra independentista
i al moviment llibertari que han enriquit el teixit associatiu local.
En aquest sentit, la majoria de militants de la CUP procedim d´aquests
àmbits; vam aparèixer, doncs, en un context en el qual ja sabíem que si
fèiem les coses bé tindríem possibilitats d´obtenir representació
institucional a l´Ajuntament per l´existència d´un gran feina de base.
La nostra campanya electoral la vam centrar en dos eixos principals.
Per una banda, la divulgació dels nostres postulats ideològics i
d´actuació política (mitjançant la nostra pàgina web, presentacions
públiques dels diversos projectes que volíem portar a la pràctica,
rodes de premsa, repartiment de fulls informatius...) i per l´altra,
actuar conseqüentment amb un dels principis que considerem fonamentals:
la potenciació de la participació dels ciutadans en les qüestions
d´interès públic.
La majoria de la gent sap que els partits polítics reformistes s´omplen
la boca amb aquest concepte, però que en realitat no l´apliquen.
Nosaltres no vam predicar amb l´exemple, vam defugir de la retòrica i
vam establir mecanismes per portar-lo a la pràctica. Vam organitzar
unes assemblees obertes anomenades Punts de Trobada en les quals es van
tractar temes bastant recurrents entre la població (educació, cultura,
habitatge, immigració i medi ambient) amb el propòsit aconseguit de fer
partícip al poble en l´elaboració del programa electoral.
El resultat de les eleccions va ser un èxit ja que sent la primera
vegada que ens presentàvem vam aconseguir 938 vots, ens vam col·locar
com a tercera força política i, llàstima, vam estar molt, molt a prop
d´obtenir tres regidors. Penso que vam fer arribar a la gent la
sensació que per primer cop existia una alternativa real als partits
"convencionals", que oferia a la ciutadania una nova forma de fer i
entendre la política. De fer, ja que només calia veure el procés de
participació per configurar el programa electoral, i d´entendre, a
causa que les nostres propostes garantien una veritable transformació
en aspectes tant fonamentals en un municipi com l´accés a l´habitatge,
la defensa del patrimoni, la gestió ambiental, la dinamització
cultural...
Després de gairebé quatre mesos d´entrar al consistori local, crec que
encara és aviat per fer un balanç de la nostra actuació (potser això
caldrà que ho fem d´aquí a quatre anys), però sí que posaré uns quants
exemples que demostren que el nostre treball a l´oposició recull els
seus fruits: visualització del rebuig a la monarquia (el dia de
l´investidura ens vam negar a lluir la banda d´origen borbònic que
sempre havien dut els regidors berguedans, i hem aconseguit que es
retiri de la sala de plens el retrat del rei espanyol), adhesió de
l´Ajuntament al Correllengua, formació d´una comissió d´investigació
per un cas de negligència urbanística de l´anterior equip de govern,
substitució de l´Ordenança del Civisme i compromís públic de l´alcalde
per retirar unes multes que afectaven a ciutadans que es manifestaven
contra l´esmentada Ordenança, creació d´un Reglament Orgànic Municipal
(ROM) que ha d´articular la participació ciutadana, la reducció de les
contribucions especials que havien de pagar els veïns d´una de les
zones més empobrides de Berga...
Ara
bé, penso que el nostre principal triomf ha estat trencar el mur
generacional que ha afectat endèmicament la dissidència política en
aquest país. Hem aconseguit, per primera vegada, que gent de diverses
edats es fessin seu el nostre projecte com demostra l´assistència als
nostres actes d´un ventall amplíssim de diverses generacions.
Això, juntament amb la capacitat d´aglutinar entorn de la Candidatura
tots aquells que treballen per l´alliberament nacional i social dels
Països Catalans, ens marca el camí que hem de recórrer, a Berga i arreu
de la nació, per aconseguir els nostres objectius. Sense la unitat
popular mai hi haurà victòria, sense la unitat popular la independència
i el socialisme no seran possibles.