Versió completa de l’article d’opinió publicat al Regió 7 el dia 18 de novembre del 2023

 

El març de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Berga va aprovar un Pla d’Ajust que a dia d’avui encara comporta obligacions en tots els àmbits. El 2013 aquest Pla es va ampliar amb un crèdit ICO a retornar en un període de 10 anys.

 

El juny de 2015, quan la CUP es va situar al capdavant de l’Ajuntament, el deute reconegut era de 18,8 milions d’euros i en pocs mesos van aflorar 2 milions d’euros més, no reconeguts, de factures pendents que se sumaven a l’herència rebuda: un deute per préstec d’1,1 milions d’euros relacionat amb Inberga Tur (que si no es pagava no es rebia el permís per obrir el Conservatori de Música que el govern anterior ja havia inaugurat), una sentència per interessos de demora de 360.000 € i l’aval del préstec per a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol per valor de 450.000 €.

 

Arribar a aquesta situació no va ser casual, l’Ajuntament s’hi va veure abocat com a conseqüència del deute acumulat fruit d’anys de mala gestió i d’un increment, any rere any, de la ràtio d’endeutament que llavors ja superava el llindar del 100 %, és a dir, amb tots els ingressos corrents de l’Ajuntament d’un any no es podia retornar el deute total pendent. Tampoc es podien executar subvencions que necessitin una part de fons propis que no teníem.

 

Vam heretar una situació econòmica estructural molt complexa que situava l’Ajuntament de Berga al llindar del col·lapse: estava tot per fer i no teníem prou mans ni prou diners per fer-ho.

 

Es van revisar més de 19.000 factures de 1.000 partides del pressupost i es va desglossar tot al detall. Fruit d’aquella dissecció es van detectar disfuncions com que es pagaven coses que el consistori ja no utilitzava, per exemple comptadors de la llum o assegurances d’immobles que no s’ocupaven. Ens va sorprendre la desatenció i la deixadesa. Ningú es preguntava perquè es feien les coses i si tenia sentit o es podien canviar per tal de ser més eficients.

 

Durant aquests anys s’ha fet una feina d’endreça de l’àrea econòmica, d’implantació de nou programari i procediments, una extensa depuració comptable i s’han elaborat plans de tresoreria que han permès saber els ingressos i les despeses que té el consistori mensualment de manera que es pot treballar amb una previsió i superar la situació que hi havia amb l’objectiu de no estirar més el braç que la màniga.

 

El resultat de la nostra acció decidida va ser que el dèficit anual va desaparèixer, i vam revertir la gràfica del deute que s’ha reduït en més de 14 milions d’euros (gairebé un 75%) situant l’Ajuntament en el punt on pot tornar a remuntar. Ara estem en el registre de deute més baix de la història de Berga des que tenim dades.

 

Arribats a aquest punt hem anat ampliant el venciment dels crèdits ICO per tal que les arques municipals tinguin més liquiditat. Retornar el deute més tranquil·lament ens permet obtenir un marge per invertir a la ciutat en un context econòmic advers.

 

Els pressupostos aprovats dels darrers anys consoliden la tendència del govern municipal a fer créixer el múscul econòmic de les arques municipals. Combinant-ho amb un manteniment de la ciutat més efectiu, així com anar dotant el consistori de més treballadors/es per millorar l’eficàcia administrativa. Ningú podrà acusar al govern de no ser responsable.

 

Que ara un error tècnic detectat pel sistema de seguiment de les factures -que afecta un parell de mesos d’endarreriment-, es converteixi en una noticia volgudament magnificada i aquesta serveixi per posar en dubte el rigor de la feina feta aquests 8 anys és no tenir gaires escrúpols.

 

Si bé hi havia alguna factura amb data d’anys anteriors aquest fet es deu a que malgrat que els serveis fossin prestats en aquella data, la factura es va registrar a mitjans de 2023. Per tant no és cert que s’hagin “desenterrat” factures sinó que el mateix sistema en el seu funcionament normal ho detecta i és el regidor qui dona l’ordre que passin totes en el següent Ple perquè els proveïdors cobrin en la major brevetat possible.

 

El consistori no ha hagut de demanar cap crèdit ni crear nou deute per fer front al pagament de les factures, ja que estaven validades per l’àrea corresponent que és qui dona prèviament el seu vistiplau amb la partida per pagar-la. En definitiva, un error que es va detectar precisament pel sistema de control intern i que un informe posterior proposa actuacions immediates per resoldre’l.

 

La feina i el rigor en l’àmbit econòmic a l’Ajuntament de Berga sovint no es veu prou però és ingent i fa que tot funcioni i tingui continuïtat malgrat els intents barroers d’algunes persones que barregen desconeixement i confusió pròpia amb les ganes de confondre.

 

Francesc Ribera Toneu
Marià Miró Manubens
Moisès Masanas López