A aquest pas, trigarem 100 anys a sanejar l'Ajuntament

Dimecres 28 de desembre de 2011, es va celebrar sessió extraordinària del ple municipal a l'Ajuntament de Berga. Entre altres temes, es va debatre el pressupost per a l'exercici 2012.

A diferència dels altres anys, celebrem l’oportunitat de debatre el pressupost de l’any següent abans de que comenci l'exercici. Tanmateix, fent ús de la seva majoria absoluta, CIU ens deixa tan sols una setmana (comptant Nadal i St. Esteve) d'anàlisi del pressupost. Queda prou clar que ni necessiten ni els interessa gaire l'opinió de l’oposició.


La sensació general de l’anàlisi del pressupost és de descontrol.


Per exemple, amb la partida d'inversió del pavelló de suècia.  En ple del 7 de febrer del 2008 en el qual es va aprovar una modificació del conveni amb el Casal d'Europa se’ns va assegurar que la torre exterior no estava pressupostada perquè no comportaria cap cost addicional a l'Ajuntament. Finalment, ens costa uns 43.000 euros. Però no perquè la Diputació no hagi pagat la seva partida ni perquè la Generalitat no hagi pagat la seva sinó perquè l'obra havia de costar 72.000 euros i en va costar 43.000 de més.


Per exemple, la partida de l'exposició de la Patum. Es contempla una partida de 200.000 euros, que són 100% subvencionats pel Ministerio de Cultura. Ara bé, si mirem al detall les partides, pugen un total de 210.000 euros. Per tant, o hi ha un error en el cost o quedaran 10.000 euros per pagar.


O per exemple la partida dels Elois. El 2012, simplement no hi ha partida. Suposem que se l'han deixat, per tant, cal sumar 32.000 euros a les despeses.


També podem entrar a valorar algunes despeses pressupostades.


Sobre la prestació del servei de l'enllumenat públic. A priori ens imaginem que ho externalitzen perquè suposa un estalvi per a l'Ajuntament però si mirem les partides veiem que no només no hi ha un estalvi sinó que amb l'exernalització augmenta el cost. Comparant les partides veiem que el cost del personal en enllumenat públic ha quedat igual. Amb aquests conservació tenim un estalvi de 36.000 euros però, a la vegada, el contracte de prestació de servei - l'externalització - té cost de 66.000 euros. Per tant, el balanç final és que el servei ens costa 30.000 euros de més.


Tot plegat, un drama. Tenim personal que podem assumir però, per altra banda, tenim la gran majoria dels serveis externalitzats. Al nostre entendre o ho assumim des de l'ajuntament perquè tenim el personal o reduïm plantilla perquè no fem els serveis però les dues coses són incompatibles. Sembla que amb la seva gestió això no és així.


També podem valorar al detall la despesa feta en jardineria. 50.000 euros en plantes i reg a part dels sous dels jardiners, de diverses  subcontractacions de part del servei i manteniments de la maquinària pròpia. Si s’hagues fet una anàlisi detallada de la despesa veuríem que a Berga la despesa per m2 de superfície verda és similar a la de St. Cugat però amb una qualitat i quantitat d'aquestes zones verdes és, evidentment, molt inferior. I, per tant, amb una senzilla regla de tres ens adonem que amb una bona gestió ens podríem estalviar uns quants milers d'euros o millorar considerablement la seva qualitat.
Aquest és només un exemple però és significatiu i extrapolable al funcionament d'aquest ajuntament. Un funcionament per inèrcia.


Per altra banda, veiem com ruïnosament, tot i la conjuntura de crisi econòmica gosen retallar la partida simbòlica de Càritas o de la Creu Roja, quan la conjuntura actual haguéssim considerat, fins i tot necessari, apujar-les.


Per últim, parlem del pressupost dels organismes autònoms.


En primer lloc, tal i com diu l'informe de tresoreria, ni han estat presentats dins el termini establert ni han estat aprovats pels òrgans competents.
En segon lloc, podem entrar a valorar què què entén l’equip de govern per pressupost. Perquè si mirem el pressupost de tots i cadascun del organismes autònoms veiem que és un trist resum de mitja pàgina on s'anomenen les grans partides i es posa una xifra. Alguns, com el de la Patum, el pressupost que demanen que aprovem la partida és tan sols “altres despeses de patum” 365.000 euros. I es queden tan amples.


Ens preocupa especialment per la seva importància que és el Patronat de l'Hospital.


El pressupost que plantegen de 19 milions d'euros consisteix en una fulla i mitja de grans partides. En aquest pressupost, el que té secretaria i intervenció de l'Ajuntament, només es pot veure un columna amb el pressupost del 2011 i una altra amb el pressupost del 2012. On són les les obligacions reconegudes de cadascuna de les partides de l'any 2011? Per tant, el ple de l'ajuntament i tresoreria, no disposen de tota la compatibilitat.
Les inversions que proposa el gerent de l'hospital és un llistat. Com es finançaran aquestes inversions? A crèdit? Hi ha alguna subvenció? No ho sabem perquè no ho posa. En la carta de recomanacions de l'auditoria del 22 de setembre de 2011 diu textualment:
“Es recomana que la intervenció de l'ajuntament exerceixi les funcions que en matèria de control intern es recullen al Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, provat el 2/2004” La intervenció de l'ajuntament no pot exercir les funcions si no té la comptabilitat de l'hospital.


Per nosaltres, la documentació presentada és insuficient, es demostra una manca de rigorositat, professionalitat i transparència preocupant per un organisme autònom que mou cada any 19 milions d'euros. Un pressupost superior al d'aquest ajuntament.


Problema estructural


Però el què ens preocupa no és això sinó el conjunt. Podríem entrar a discutir partida a partida els hi hem donat uns exemples per fer una radiografia de la situació però creiem que no és el problema de fons. Perquè el problema més que conjuntural o de partides concretes és estructural. Vostès fan les coses com sempre i, per tant, tenen el mateix resultat de sempre que no deixa de ser el mal endèmic d'aquest Ajuntament. L'endeutament.


Si mirem l'estat del deute de l'ajuntament a gran trets podem dir:

1.- Actualment el deute amb els proveïdors està al voltant dels 4 milions d'euros.  Lamentem que tot i tenir l'oportunitat de trencar aquesta inèrcia amb el crèdit de l'ICF, lluny de disminuir el deute amb els proveïdors, s'ha continuat amb la inèrcia d'augmentar-lo.
2.- El deute amb les entitats financeres és d'uns 7,5 milions d'euros.
3.- Per tant, l'ajuntament té un deute total d'uns 11,5 milions d'euros.
4.- Amb el capítol d'inversions es proposa augmentar el deute en uns 600.000 euros.
5.- En el millors dels casos s'amortitzen 720.000 euros del deute. Per tant, se sanejaran uns 120.000 euros del deute total de l'ajuntament. Si aquest fos la reducció del deute anual trigaríem 100 anys a sanejar l'ajuntament.


I no només estem endeutats fins a les orelles sinó que, a més a més, els projectes que es volen tirar endavant estan mancats de planificació i no deixen de ser pedaços com el projecte del Mercat Municipal.


És evident que s'ha de donar una sortida als paradistes del mercat municipal i que possiblement si ara se'ls demana que s'esperin 3 anys a tenir un mercat ho trobaran una eternitat. Ho entenem. Però aquest no és un tema d'aquest últim any sinó que quan CIU va entrar al govern fa 5 anys ja era un tema pendent i, si s'haguessin fet les coses bé, amb planificació, potser ara no estaríem parlant de fer un pedaç en una ubicació obsoleta que en els millors dels casos durarà 10 anys sinó un mercat municipal pels propers 50 anys que ambicioni créixer i ser pol d'atracció, amb una ubicació com podria ser la de la Plaça Viladomat, que faci un actiu de potenciació de l'eix comercial i no un equipament que hem d'assumir perquè toca.


En definitiva, el canvi que des de la CUP portem demanant des de que vam entrar en aquest ajuntament és un canvi estructural que passa per trencar les inèrcies generades legislatura rere legislatura. S’han continuat fent les coses com sempre i, per tant, han tingut el mateix resultat de sempre. Descontrol i endeutament.

Quan parlem d'un canvi estructural parlem de fer una auditoria de personal i descarregar definitivament el capítol de despeses de personal que ofega el pressupost ordinari. Això no es fa en tres mesos però si se’ns hagués fet cas 5 anys enrere ara ja la tindríem o gairebé i es podria replantejar quin és el personal necessari per aquest ajuntament i quines tasques ha de realitzar fer aquest personal.

Quan parlem de canvi estructural parlem de canviar la mentalitat d'haver d'invertir cada any (encara que la legalitat ho permeti) i deixar d'invertir (o invertir el mínim) i amb les amortitzacions de deute o el superàvit pagar els proveïdors per poder liquidar aquesta problemàtica amb el menor temps possible. 


És a dir, deixar de fer les coses com s'han fet sempre per trencar inèrcies, per deixar de deure diners els proveïdors i començar a sanejar de veritat aquest ajuntament.


Evidentment, el nostre vot als pressupostos és negatiu.