Des dels municipis garantim el dret a l’habitatge
10/12/2007
Per Anna Maria Guijarro
El problema de l’habitatge està a l’ordre del dia. És un problema comú arreu dels pobles i ciutats dels Països Catalans i afecta particularment a les classes populars: aquelles persones que no disposen de poder adquisitiu per fer front a les desorbitades demandes del mercat immobiliari.
Si analitzem les causes que han provocat aquest boom immobiliari trobem una sèrie de factors que es repeteixen arreu del país.
- L’auge del model d’oci consumista.
- El destí imposat de convertir-nos en el balneari d’Europa i conseqüentment centrar l’economia del país en el sector terciari.
- El totxo com a eina fàcil per blanquejar ràpidament diners quan es va fer el canvi de la pesseta a l’euro.
- El finançament dels ajuntaments malvenent sòl públic o requalificant terrenys per obtenir-ne interessos obscurs.
- La mancança d’alternatives articulades fora de la lògica de l’economia de mercat...
Visc a Berga, una capital de comarca que no s’ha escapat d’aquest boom
immobiliari. Parlant amb números podem destacar que en sis anys s’han
construït 1.234 habitatges. Aquest augment significatiu de la
construcció d’habitatges ha anat acompanyat d’un augment del preu dels
pisos de compra i de lloguer, desmentint que només augmentant l’oferta
de sòl baixin els preus dels pisos.
Una altra dada a destacar és la que ens proporciona l’Idescat (Institut
d’estadística de Catalunya) on només al municipi de Berga hi ha 1.265
habitatges buits. Gran part d’ells situats al barri vell de la ciutat i
en un estat de degradació evident.
Si a això li sumem la manca d’oferta de pisos de lloguer, el desorbitat
preu dels pisos de compra i la inexistent borsa d’habitatge públic
podem dir sense embuts que a Berga no es pot garantir l’accés a un
habitatge digne.
Ara paguem, amb escreix, les conseqüències de moltes legislatures amb
una nul·la política en aquest àmbit i de l’engany massiu al centrar la
solució de l’habitatge únicament en la construcció d’habitatges de
protecció oficial (per cert, a Berga, tot just s’estan construint els
37 primers).
El mercat és ferotge però amb determinació s’hi pot influir. Per
fer-ho, però, necessitem actuacions diverses i treballar en tots
aquells fronts possibles: des de campanyes d’informació, reivindicació
i/o acció dels col·lectius socials, fins a les polítiques
transformadores municipals.
És cert que el boom immobiliari sobrepassa l’àmbit municipal, també que
els ajuntaments disposen d’instruments útils que no han estat
utilitzats, almenys a Berga, per fer front a les conseqüències d’aquest
mercat.
En matèria d’urbanisme són moltes les polítiques transformadores que es
poden desenvolupar, tenint com a principis:
- Treballar per la sostenibilitat urbana i territorial.
- Potenciar la participació ciutadana.
- Apostar per una urbanització compacta, però esponjada.
- Impulsar la rehabilitació i renovació del sòl urbà.
- Garantir l’accés a un habitatge digne. Creant cooperatives
d’habitatges en cessió d’ús, traient al mercat els pisos buits, creant
una borsa d’habitatge públic, incentivant la masoveria urbana...
- Lluitar contra l’especulació immobiliària.
Ara és moment de mostrar les contradiccions del sistema, de denunciar
les polítiques urbanístiques seguides els últims anys. Ara és el moment
de coordinar totes aquelles iniciatives que treballin per fer front a
l’especulació. Ara és el moment de plantejar polítiques transformadores
per poder garantir el dret a un habitatge digne. Perquè com deia Joan
Fuster, la política o la fem o ens la fan.