Per Natxo Romero

 

El passat 19 de febrer vaig assistir a la meva quarta reunió com a membre del Patronat de l’Hospital. Aquest òrgan és teòricament l’encarregat de vetllar per la bona qualitat assistencial i la correcta gestió econòmica i de recursos humans de l’hospital, tot i que a la pràctica aquestes funcions, en el seu moment, es van externalitzar i es va contractar una empresa (Consorci Hospitalari de Catalunya) per dur-les a terme. El Patronat de l’Hospital està format per representants de totes les formacions polítiques (2 de CiU, 2 dels PSOE, 1 de la CUP, 1 d’ERC i el Saña), 2 veïns de Berga elegits pel Ple Municipal, el capellà i 2 representants comarcals. Les nostres reunions són bimensuals i també hi assisteix el gerent, que és un càrrec que tria l’empresa contractada i és el responsable de passar comptes i exposar les línies estratègiques d’actuació als membres del Patronat per tal que les aprovem, les modifiquem o, si s’escau, les revoquem.

 

Al marge de l’escàndol que va provocar la càmera trobada a un dels
vestuaris femenins del centre, aquestes 4 reunions a les que he
assistit m’han portat a la conclusió que la tasca d’aquest Patronat és
totalment estèril ja que s’adopta un funcionament basat en una política
de fets consumats, on els criteris de l’empresa s’imposen amb el total
consentiment de la majoria de membres d’aquest òrgan municipal.

 

En la darrera sessió un dels punts que vam tractar va ser les possibles
solucions a l’endèmic dèficit econòmic de la Residència. Una de les
mesures que volia implantar la gerència (que estava prevista que
afectés l’any 2008), era una important rebaixa en la pujada de sou del
grup laboral que en l’actualitat té unes condicions laborals més
precàries, les cuidadores. Aquestes 30 treballadores que assumeixen les
feines més dures de la Residència, perceben en l’actualitat un sou brut
de 12.042 euros anuals. En un principi, s’havia plantejat que es pugés
el sou un 5.2% . Res de l’altre món ja que només és 1 punt per sobre
l’IPC que va ser del 4.2%. La proposta del CHC era rebaixar aquesta
previsió 7 dècimes de manera que només s’apugés el sou en números reals
un irrisori 0.3%. Com a moneda de canvi, però, s’apujaria un 12% el sou
a les 2 infermeres de la Residència, creant així un clar greuge
comparatiu entre els mateixos treballadors. La meva sorpresa va ser que
tots els membres del Patronat que van assistir-hi, excepte la CUP, van
votar favorablement a aquesta indecent proposició.

 

El més greu de tot plegat és que quan des de la nostra Candidatura vam
consultar el conveni pel qual es regeix la Residència (conveni
ACRA),ens vam adonar que existia una resolució firmada que indicava que
la pujada per a totes les categories laborals seria, com a mínim, del
0.7% per sobre l’IPC del 2007. Ras i curt, l’acord que es va prendre ha
hagut de ser retirat de manera immediata ja que atemptava de manera
flagrant contra la legalitat vigent i contra els drets laborals dels
propis treballadors del centre.

 

Personalment considero que per part del Sr.Bosch no hi ha hagut ni
premeditació, ni mala intenció sinó desconeixement, tot i que com a
gerent té l’obligació de conèixer els convenis vigents que afecten els
seus treballadors. Per altra banda, però, cal remarcar que el paper de
les forces polítiques ha estat ben galdós. Esperem que aquest exemple
serveixi de precedent i a partir d’ara el paper de CiU, PSOE i ERC no
es limiti a aquesta política de laissez faire a les empreses
contractades. Oi que en el seu moment van optar pel delegacionisme?
Doncs com a mínim tenen l’obligació de controlar i inspeccionar de
manera minuciosa qualsevol decisió que afecti tant la qualitat del
servei contractat, com la qualitat de vida dels nostres
treballadors…com fem des de la CUP.

 

Article publicat al Regió 7 el 5 de març.