On som?

Si volem una ciutat realment democràtica, creiem que no n’hi ha prou amb escollir una papereta cada quatre anys. Al llarg de la legislatura els ciutadans han de tenir mitjans accessibles que els permetin comunicar-se amb els seus representants, mantenir-se al dia de l’actualitat municipal, i presentar idees, preguntes, queixes o peticions. Però no només això: s’ha d’habilitar els mecanismes perquè aquesta relació traspassi els murs de la institució i esdevingui horitzontal i per igual entre el veïnat de Berga. 

La participació ha de ser entesa com una eina d’empoderament col·lectiu, una decisió sobre allò que afecta el dia a dia i l’eina des d’on canalitzar totes les inquietuds. Només aquesta simbiosi d’obertura de l’Ajuntament i l’acció col·lectiva dels veïns i veïnes de la ciutat ens permetran arribar a l’horitzó radicalment democràtic i participatiu al qual aspirem. 

Què hem fet?

El primer govern municipal de la CUP va crear una regidoria de Participació Popular que fa vuit anys que treballa per generar noves formes de participació ciutadana. Des d’aleshores, hem creat eines com:

-Les assemblees de barri
-Els pressupostos participatius
-El Consell del Nomenclàtor
-La participació ciutadana digital als Plens municipals
-Els consells de festa que incorporen les entitats culturals de la ciutat
- Els consells d’usuaris per gestionar millor espais públics com l’Hotel d’Entitats

Així mateix, en les maneres de fer hem fet una aposta per enfortir la trama cívica que a Berga, i a diferència d’altres ciutats comparables, segueix tenint molta empenta.

Què farem?

Facilitar l’autogestió popular i associativa. Després de dues legislatures creant la cultura de participació ciutadana a la ciutat, pensem que és l’hora de fer un pas més i començar a explorar les capacitats d’una població que ha d’arribar a tenir la participació com un hàbit integrat en el seu dia a dia.

Assemblees de barri

L’any 2021 vam iniciar les assemblees de barri, on els regidors i regidores del govern fan trobades anuals amb els veïns i veïnes de cadascuna de les 12 zones del municipi. En aquests espais, els membres del govern parlen directament amb qualsevol resident del barri que vulgui participar; escolten les seves recomanacions i donen resposta a les seves preguntes. Aquesta nova eina de participació s’ha anat afinant de mica en mica: primer, a recomanació dels experts en transparència, es va començar a penjar un resum de cada assemblea a la pàgina web municipal perquè tothom hi tingués accés. A la segona volta d’assemblees, a petició dels assistents s’han començat les trobades amb un repàs del resum de l’any anterior i una revisió de quines millores el govern ha fet des d’aleshores.

Les assemblees han d’acabar sent espai sobirans de decisió sobre les zones afectades, decidint en la mesura del possible les intervencions municipals particulars que s’hi hagin de fer perquè aquestes responguin veritablement a les necessitats del veïnat. Per això,  cal que l’Ajuntament habiliti els mecanismes per garantir que les decisions vinculants que puguin prendre les assemblees de barri siguin representatives i gaudeixin d’un cert consens a la zona.

Les 12 zones del municipi:

La Valldan
La Font del Ros
Casa en Ponç
El Barri Vell
Santa Eulàlia
Cal Rosal
El Tossalet de les Forques i els Quaranta Pilans
Els Pedregals
La Rasa dels Molins i Bellesguard
El passeig de la Pau i entorns
El carrer del Roser i entorns
El Vall i entorns

A més d’assegurar que les assemblees de barri perdurin com una responsabilitat anual dels regidors i regidores, treballarem perquè més berguedans i berguedanes hi prenguin part, sobretot a les zones amb escassa participació ciutadana. El sentit de barri i el nivell d’organització veïnal varia radicalment d’una zona a l’altre, i les assemblees també han de servir perquè els veïns i veïnes es trobin, debatin entre ells i treballin conjuntament per reivindicar les necessitats particulars del seu barri.

Havent vist que les assemblees de barri ajuden a donar veu a les zones menys poblades del municipi, proposem l’organització d’altres trobades que treballin en aquest sentit. Un exemple seria assemblees conjuntes amb els ajuntaments d’Avià i Olvan a Cal Rosal per parlar amb els veïns d’una comunitat que es troba dividida per fronteres administratives. Els habitants de les diferents zones de Cal Rosal comparteixen infraestructures, i cal que els tres ajuntaments treballem plegats per assegurar-ne una bona gestió. També es poden organitzar assemblees centrades en les zones rurals del municipi per assegurar que els habitants de les cases disseminades —sobretot els pagesos i pageses— també tinguin veu.

Les assemblees no només han de ser espais per reclamar millores a l’ajuntament. Tot sovint, els veïns i veïnes expressen la seva disposició a prendre part activa en la millora del seu barri. Com a exemple, a Cal Rosal els veïns van prendre l’iniciativa de pintar i enjardinar espais comuns del barri, i l’ajuntament va oferir el suport i el finançament necessaris. Cal fomentar l’autoorganització i mobilització per assolir millores en el seu entorn, facilitant l’Ajuntament els mitjans necessaris. Aquesta autoorganització i mobilització ha de ser també espai de trobada, cohesió i unió entre el veïnat.

Les assemblees de barri són un espai de democràcia popular que impliquen l’escolta per part dels regidors i l'apoderament dels veïns i veïnes

Pressupostos participatius

L’any 2020 vam crear els pressupostos participatius, on veïns i veïnes de Berga presenten propostes sobre com invertir una part del pressupost municipal. Un cop els ciutadans i ciutadanes hagin votat sobre aquestes propostes, el consistori té un any per fer realitat les idees guanyadores. Des d’aleshores, aquest projecte s’ha anat millorant amb la reserva d’una partida per a activitats culturals (20.000 € al 2023) i la creació d’un pressupost participatiu juvenil (5.000 € al 2023) per fomentar la participació entre els joves.

Tanmateix, els pressupostos participatius no deixen de ser una petita part de les múltiples partides que conformen els pressupostos municipals anualment. Així doncs, els pressupostos de la ciutat continuen quedant apartats de la decisió de la ciutadania de Berga mentre s’opta pel debat, la reflexió i l’anàlisi en l’àmbit tècnic i polític. Aquesta pràctica, tant raonable com eficient i eficaç pel coneixement intern que es té de la situació global de l’Ajuntament, no hauria d’impossibilitar trobar fórmules que esdevinguin realment participatives i recullin l’opinió i el debat de la ciutadania dins del pressupost municipal. La CUP es compromet a explorar noves vies de participació dins el procés de creació, reflexió, debat i aprovació del pressupost municipal per tal d’abordar la presa de decisions de la ciutat d’una forma popular i col·lectiva.

Com més visibles han sigut les resultats dels pressupostos participatius, més ciutadans i ciutadanes han volgut prendre-hi part. Per seguir incrementant la participació, doncs, proposem que la totalitat de la partida per a obres (20.000 € al 2023) s’inverteixi en una única proposta.

També proposem que l’ajuntament faci més visible com s’han invertit aquests diners; per exemple, amb cartells provisionals sobre el terreny que indiquin quins elements s’han arreglat o afegit i quant han costat.

Finalment, cal reconèixer que les propostes guanyadores solen beneficiar les zones més cèntriques de la ciutat. Els veïns de zones perifèriques o menys poblades han deixat de presentar propostes d’inversió perquè saben que difícilment guanyaran una votació a nivell municipal. Per tant, també proposem que es reservin partides per a cadascuna de les 12 zones de la ciutat i que les persones que participin en les assemblees de barri puguin debatre com invertir-les. A més de fomentar la participació ciutadana, evitaria l’exclusió de les zones més perifèriques del municipi.

Toponímia

Al llarg de la història, els cims, camins o carrers es batejaven tots de la mateixa manera: era el poble que hi posava nom, i aquests noms populars servien també per als usos oficials. No va ser fins al 1820 que les autoritats berguedanes van intentar imposar un topònim “oficial”: plaza de la Constitución per un espai que el poble anomenava “la plaça Cremada”. Des d’aleshores, diferents governs han anat substituint els noms populars amb denominacions de caràcter ideològic, sovint seguint criteris que no s’alineen amb la societat d’avui en dia. Mentre 78 noms de via porten el nom d’un home, només 13 porten el d’una dona (10 de les quals són santes o advocacions marianes). A més, el 43% dels noms de via a Berga porten el nom d’eclesiàstics—molt més que la mitjana catalana del 13%.

Per això, l’any 2022 el govern de la CUP va crear un reglament del Nomenclàtor que dóna prioritat als noms d’origen popular. D’aquesta manera, hem oficialitzat els noms populars d’espais com la plaça de les Cols, la plaça de la Pietat o el camí dels Enamorats per assegurar que perdurin els noms posats pel poble. En el cas de vies noves sense denominació tradicional, el reglament permet que portin noms de persona—però prioritza els noms de dona. A més, a partir del 2023 tots els noms de via disposen d’una justificació oficial que n’explica el perquè: això anima els ciutadans a discutir les virtuts de les persones que donen nom a determinats espais, i a decidir si mereixen aquest homenatge o si cal exigir un canvi de nom. Si creuen que cal un canvi, la nova normativa inclou mecanismes perquè els ciutadans prenguin part en el canvi de nom d’una via; ja no és una decisió presa unilateralment pel Ple municipal o per l’alcalde.

En lloc d’imposar noms oficials que només reflecteixin la ideologia de la nostra candidatura, animem el poble a prendre part activa en les decisions sobre la toponímia urbana.

Valorem els topònims populars i tradicionals com a opció de consens. Els noms populars creats pel poble i transmesos de generació en generació per milers de berguedans tenen més legitimitat que un nom nou aprovat per uns pocs representants polítics. Recuperem els noms tradicionals d’espais urbans com a part del nostre patrimoni i oficialitzem els noms de les cases de pagès per facilitar la vida dels seus habitants.

Proposem que es faci més difusió de les justificacions dels noms de carrer i, quan cal, animem els veïns a demanar que es canviïn els noms oficials actuals per d’altres que reflecteixin la societat que volem.

Ajudes a entitats

Des del 2018, el govern de la CUP ha convocat una concurrència competitiva anual per ajudar les entitats municipals sense ànim de lucre a obtenir els fons que necessiten per dur a terme les seves activitats. A més, l’any 2022 l’àrea de participació va elaborar un nou reglament de l’Hotel d’Entitats per regularitzar l’estatus d’un espai que mai havia disposat d’una normativa clara. Amb aquesta nova eina, hem volgut assegurar que moltes de les entitats de Berga disposessin d’una seu adient i d’un espai polivalent per organitzar esdeveniments. La major part de les iniciatives que donen vida a la ciutat no són idees dels polítics, sinó d’altres veïns que volen prendre part activa a la nostra comunitat. En aquest sentit, creiem que la feina principal del consistori ha de ser ajudar les entitats ciutadanes que treballen per Berga sense ànim de lucre.

A voltes, els tràmits burocràtics són el que més entorpeixen la interacció entre les administracions i les entitats. Tot sovint, les entitats tenen dubtes sobre com demanar permisos d’ocupació de l’espai públic, recursos municipals o ajudes econòmiques. L’any 2023, vora el 50% de les entitats que van demanar les ajudes a entitats ofertes per l’àrea de Participació van enviar justificacions de despesa de manera incorrecte per desconeixement; això posa en risc l’obtenció d’uns recursos que beneficien a molts berguedans i berguedanes, i suposa un esforç addicional tant per als voluntaris com per als tècnics municipals. Per tant, proposem que l’ajuntament ofereixi més formacions gratuïtes en tràmits administratius per a les entitats. 

Malgrat la regularització d’instal·lacions com l’Hotel d’Entitats, a voltes la manca d’espais polivalents segueix sent un obstacle per als que volen organitzar iniciatives culturals o altruistes. No cal, però, que tot depengui dels capritxos de l’administració; alguns espais autogestionats també poden ajudar a omplir aquest buit. Cal que l’ajuntament dongui suport a les organitzacions ciutadanes que gestionen espais com el Teatre de Cal Rosal, el Konvent o el Cinema Catalunya. Sobretot, el consistori pot ajudar a regularitzar l’estatus legal d’aquestes instal·lacions.

Consultes populars

El Reglament de participació ciutadana aprovat el 2018 regula i canalitza expressions de la participació popular com les consultes ciutadanes: “Les consultes populars tenen com a objectiu demanar l’opinió de la ciutadania en matèries específiques de la competència de l’Ajuntament i de caràcter municipal, la qual s’expressa mitjançant el vot directe, lliure, igual i secret en les urnes presencials o electròniques establertes a aquest efecte, dins del marc de la normativa municipal, autonòmica i estatal vigent.” L’any 2022, el govern de la CUP va prendre els primers passos per organitzar una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030. 

Malgrat no va caldre tirar endavant la consulta durant aquesta legislatura per la retirada provisional de la candidatura olímpica, la CUP creu que és important disposar d’aquesta eina de participació ciutadana per ajudar a assegurar que les decisions preses per l’ajuntament estiguin basades en l’opinió dels ciutadans.

És important recordar que aquestes consultes es poden organitzar a nivell de municipi o a escala més petita. Si cal prendre decisions importants sobre barris o carrers concrets, també és possible organitzar-hi consultes a petita escala.

Divulgació de la gestió municipal i transparència

L’entrada al govern de qualsevol grup polític requereix un temps d’aprenentatge sobre processos burocràtics, competències, normatives i finances. En els darrers vuit anys del nostre mandat, la CUP hem treballat per transmetre tota aquesta informació als ciutadans i ciutadanes a través de programes com Agafa la vara!, visites escolars, pressupostos participatius, assemblees de barri, preguntes ciutadanes, cartes de servei i un lloc web renovat. De totes maneres, el món administratiu segueix sent un laberint confús per a la major part de la població. Si volem que els ciutadans i ciutadanes prenguin un rol més actiu en el govern, cal que els ajudem a navegar-lo.

Per oferir més informació sobre les competències dels governs municipals, podem presentar exemples de mesures preses a altres municipis i demanar l’opinió dels ciutadans. Per controlar qüestions com la regulació dels gossos, les estances turístiques o l’incivisme, quines mesures han pres altres ajuntaments? Quines són les normatives més laxes i quines són les més restrictives? Quines conseqüències tenen aquestes decisions? Quines mesures podria prendre l’ajuntament de Berga i quines limitacions té? Es poden adreçar aquestes qüestions en assemblees sobre qüestions específiques o amb informació difosa a través de díptics, xarxes socials o votacions ciutadanes.

Per complir amb la normativa vigent sobre transparència, l’ajuntament té l’obligació de seguir elaborant “cartes de servei”—documents que descriuen el funcionament i les competències de diferents àrees de l’ajuntament. Per desgràcia, aquests documents solen ser molt poc didàctics i serveixen poc per informar la major part de ciutadans i ciutadanes. Cal que l’ajuntament prepari videos, cartells o píndoles informatives que difonguin aquesta informació de manera més accessible. Per exemple, com funciona la policia urbana de la ciutat? Quines competències té, i quines tenen els Mossos d’Esquadra o altres cossos policials? Quins mitjans utilitzen (càmeres, radars, sonòmetres, agents de paisà...) i quina eficàcia tenen? Quins drets tenim els ciutadans en les nostres interaccions amb la policia?

En el mon de la política, hi ha poques experiències més didàctiques que prendre part directa en l’administració. I massa sovint, només es deixa espai als ciutadans i ciutadanes perquè participin de manera passiva, expressant les seves peticions o queixes sobre les accions preses pel govern. Per generar una cultura realment participativa, cal convidar els ciutadans –entitats, individus, grups d’estudiants…– a presentar senzilles propostes normatives que creuen que influirien en les qüestions que més els preocupen. A més d’animar els ciutadans a presentar aquestes propostes, l’àrea de Participació pot fer de mitjancera i consultar amb els serveis jurídics sobre la factibilitat de la idea. Encara que la resposta sigui negativa, una difusió eficaç de la proposta i la resposta pot ajudar a instruir el públic sobre el funcionament de l’administració. En cas contrari, l’àrea de participació podria transmetre la proposta ciutadana als diferents grups polítics perquè hi meditin i ofereixen públicament la seva perspectiva al respecte. En el més senzill dels casos, aquest procés podria ser una experiència didàctica; en d’altres, podria resultar en la transformació de propostes ciutadanes en llei.

Govern obert

Durant la propera legislatura proposarem l’aprovació del Pla de Govern Obert de Berga, posicionant el consistori com a administració de referència en matèria de transparència i participació vers i amb la ciutadania, començant per la mateixa elaboració del pla.

Amb el propòsit de dinamitzar el procés d’elaboració participativa del pla, es proposen 4 eixos d'actuació:

Millorar la gestió municipal del tractament de les dades, tant externes de cara a la ciutadania com a internes per a l'organització de l'administració local.
Aprofundir en la transparència i la visualització de la gestió i les polítiques públiques municipals mitjançant la implantació d’un sistema de dades obertes. 
Sistematitzar la rendició de comptes per a que la ciutadania berguedana disposi d’eines simples per a comprovar, supervisar i eventualment reprovar el grau de compliment dels compromisos del seu govern local.
Ampliar els espais de participació ciutadana, facilitant eines en línia i de dinàmiques de trobada que intensifiquin els debats i els resultats de les dinàmiques participatives encetades a Berga.

A més, en els propers 4 anys aprovarem un Pla d'Integritat Pública que reculli i compil·li el conjunt de projectes realitzats i per endegar sobre transparència, govern obert, ètica pública i bon govern, aprofundint d’aquesta manera en la confiança ciutadana a partir de la bona administració de la cosa pública.

Amb tot, ens comprometem a complementar els avenços propis de les eines digitals, en matèria de transparència i govern obert, amb el reforç dels canals físics i presencials necessàries per a garantir la informació i la participació plena del conjunt de la població berguedana, sense deixar ningú enrere i en favor d’una gestió radicalment democràtica de la vida pública de Berga.