[DESCARREGA'T AQUÍ EL DÍPTIC D'URBANISME]

On som?

Berga ha de continuar desenvolupant un model urbanístic de ciutat que deixi de banda el creixement perifèric incentivat, en gran mesura, des de l’aprovació de l’últim Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l’any 2005. Aquests vuit anys hem demostrat que era possible. Cal aparcar l’expansió cap a fora, entenent que ja hi ha prou sòl urbà i urbanitzable amb capacitat d’absorbir la necessitat de nou sòl residencial. 

La redacció de nous instruments de planejament haurà d’apostar de manera contundent per un model de ciutat compacta, que integri els nous usos i necessitats urbanes i, a la vegada, reactivi les zones antigues i degradades. Defensem el desenvolupament intern de la ciutat, optant de forma definitiva per una ciutat i uns barris vius i diversos. Cal continuar posant en valor els espais públics, els parcs urbans i els equipaments existents que funcionen o revitalitzar aquells que han quedat obsolets.

Què hem fet?

Al llarg de la legislatura 2019-2023 s’han dut a terme un bon nombre de projectes de manteniment i millora dels carrers, parcs i serveis públics de la ciutat, alguns dels quals portaven unes quantes dècades sobre la taula. Destaquem:

• Enderroc d’edificis municipals i reurbanització d’un tram del carrer Harmonia per crear una nova placeta, un jardí, plantar arbrat, eixamplar el carrer i renovar serveis i paviments (en execució)
• Transformació d’un tram de la ronda Moreta i de la plaça de la Creu per donar prioritat als vianants, incloent la renovació dels serveis d’aigua, clavegueram i enllumenat i recuperant l’antic paviment de llambordes de pedra
• Obres de pavimentació a més de 30 carrers de la ciutat i Cal Rosal (dues campanyes d’uns 20.000 m2 l’any 2019 i entre el 2022 i 2023)
• Execució de les obres per acabar amb l’abocament d’aigües residuals a la part central i sud de la rasa dels Molins, actuació pendent des de feia quatre dècades
• Adaptació de 45 passos de vianants per garantir-ne l’accessibilitat
• Plantació de prop de 200 arbres, en general per substituir espècies inadequades o arbres en mal estat, a les escoles públiques, al polígon de la Valldan, al passeig de la Pau o a Casampons, entre d’altres zones de la ciutat
• Millores al Parc del Lledó: nou enllumenat, jardineria, paviment, mobiliari, skatepark, reparacions a la xarxa de reg i trasllat del parc infantil
• Obres d’emergència per reparar una esllavissada a l’accés de Berga entre els Pedregals i la carretera de Sant Llorenç 
• Reparació, ampliació i millora del pont de la Fàbrega, al Menfis, que dona accés al veïnat de Noet, després dels danys provocats per una crescuda de la riera el 2020
• Reparació del clavegueram entre l’avinguda del Canal i la Gran Via
• Pavimentació d’un tram de 500 m del camí de Mas d’en Bosc i de diversos camins del veïnat de Noet i de la Valldan
• Ampliació de l’espai per a vianants al carrer del Roser, al passeig de les Estaselles, la plaça de Sant Pere, la Gran Via o als accessos a l’escola de Santa Eulàlia, amb un nou itinerari per a bicicletes
• Actualització i aprovació del projecte per finalitzar les obres de la urbanització dels Pedregals, iniciades el 2008 i aturades des del 2014
• Modernització del polígon industrial de la Valldan, amb una inversió d’1,3 milions d’euros (Vegeu l’apartat de desenvolupament econòmic). 

Què farem?

Els projectes estratègics i de ciutat que exposem a continuació estan pensats en relació al model de ciutat compacta i sostenible que estem impulsant, en coherència amb una estratègia a nivell territorial. Les propostes específiques per a barris, places i carrers que podem plantejar a curt termini tenen sentit en el marc d’un projecte de ciutat que també preveu propostes per fases i escenaris a llarg termini pels quals plantegem mecanismes de gestió i planejament. 

En aquesta línia, ens comprometem a iniciar la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, redactat en un període que no té res a veure amb l’actual, aprovat el 2005 i avui obsolet, per incorporar-hi aspectes que anirem desgranant en els següents punts. Tal com detalla l’apartat d’Habitatge, els resultats del Pla Local d’Habitatge evidencien que la previsió de creixement desmesurada del POUM aconsella la seva revisió.

Millora de la mobilitat urbana

La mobilitat de les últimes dècades al municipi de Berga s’ha fonamentat en el transport privat particular, de tal manera que el cotxe havia estat l'objecte estrella de bona part de les inversions a la via pública, com l’asfaltatge i la senyalització de vials. Però el cotxe no només enlletgeix l'espai urbà i l'ocupa en detriment d'altres formes de mobilitat i d'altres usos, sinó que és una font constant de contaminació atmosfèrica (òxids de nitrogen, monòxid de carboni, òxid de sofre, partícules en suspensió...) i acústica. Més encara: el cotxe reforça les desigualtats socials. Amb l'aparició de zones comercials a la perifèria de viles i ciutats, els centres es van anar buidant de les formes de comerç tradicionals, fet que genera una exclusió social de totes aquelles persones que no poden conduir: gent gran, persones sense carnet, persones sense recursos per posseir un cotxe…

Durant aquesta passada legislatura hem fet tot un seguit d’actuacions en el marc de la mobilitat interna per afavorir la transició cap a un model que permet fer la transició de l’ús del cotxe privat en favor dels desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, per avançar en el model d’ús de l’espai urbà i de mobilitat que proposem, en clau inclusiva i feminista, i tenim previst de consolidar aquestes actuacions durant els propers quatre anys.
Gràcies a la revisió del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que es va demanar a la Diputació de Barcelona a principis de legislatura, podem afrontar alguns dels reptes en mobilitat que ara mateix té la ciutat: l’estació d’autobusos, la creació d’espais d’aparcament, la circulació en bicicleta, les zones de vianants… Així com seguir treballant en la pacificació de les vies interurbanes. Els propers quatre anys, volem seguir desenvolupant propostes com:

• Creació d’illes de vianants al Barri vell. Aquesta passada legislatura s’han tret els espais d’aparcament de vehicles de la plaça de Sant Pere i s’han col·locat càmeres de control d’accés al barri vell que entraran en funcionament molt aviat, fet que permetrà regular més clarament l’accés de veïns i veïnes i els horaris de càrrega i descàrrega.
• Ampliar les voreres i donar prioritat al vianant en el condicionament dels nous vials. L’actuació de la Ronda Moreta ha permès pacificar el trànsit, revertir la prioritat de la circulació en favor dels vianants, i embellir aquell espai. Aquest és el model a seguir durant els propers anys: menys velocitat per als vehicles, més espai per als vianants i un espai més agradable. En aquesta línia s’han delimitat de manera provisional espais al passeig de les Estaselles, a la Gran Via, al camí del Roser i la Plaça de la Font del Ros, on hi ha prevista una actuació de més envergadura aquest 2023. En els propers quatre anys, com expliquem més endavant, prioritzarem continuar l’actuació de la Ronda Moreta cap a la plaça de la Creu i el camí del Roser.
• Seguir eliminant les barreres arquitectòniques i adaptant els passos de vianants a les persones amb mobilitat reduïda. Durant aquestes darreres legislatures s’ha avançat en aquest sentit però cal seguir treballant per fer de la ciutat un espai per a tothom.
• Els camins escolars són una manera d’educar els infants en una mobilitat amable, saludable i que estimula les relacions socials. Durant el curs 2022-23 hem redactat els plecs i ara es licitarà el servei per a què es pugui oferir correctament ja el proper curs. Des de l’Ajuntament cal vetllar perquè els camins a les escoles siguin espais segurs i així s’ha fet amb actuacions en alguns centres educatius i amb la col·laboració, durant les hores d’entrada i sortida, de la policia local. L’actuació recent de pacificació als accessos de l’escola de Santa Eulàlia va en aquesta línia i així es planteja de fer al tram final del carrer Cervantes, per garantir un espai segur d’accés a l’escola Vedruna a totes les persones que s’hi desplacen a peu, en detriment de l'espai per al vehicle privat. Educar en la mobilitat també és responsabilitat dels centres educatius i de les famílies, per això és clau la participació dels docents i les AFA. 
• Seguir col·locant punts d’aparcament per a bicicletes tal i com hem fet aquesta passada legislatura, amb la instal·lació de més de 8 aparcabicicletes nous. Seguirem prioritzant-ne la col·locació en aquells espais més concorreguts.
• Fomentar l’ús del bus urbà adequant les línies i horaris als interessos dels usuaris. En la passada legislatura s’han fet canvis que han permès millorar el servei: més pas per escoles i pel polígon industrial i millora de la qualitat del servei per a l’usuari com per a l’empresa que el gestiona. Això ha fet augmentar significativament el nombre d’usuaris del bus urbà. L’alumnat de les escoles gaudeix de gratuïtat en el servei sempre que viatgi acompanyat i des del mes de febrer s’ha introduït l’ús de targeta per part d’aquests usuaris, cosa que ha permès comptabilitzar-los de manera correcta. Per a la propera legislatura es preveu millorar la senyalització i comoditat per als usuaris de les parades, amb la col·locació de nous tòtems i noves marquesines. Abans de començar el curs escolar 2023-2024 el bus urbà serà un bus totalment elèctric, amb la millora en la qualitat per als usuaris (menys soroll) i per als ciutadans (menys emissions) que això suposarà. Es preveu per a aquest estiu (juliol i agost) l’entrada en funcionament de serveis a Queralt.
• Accés al Barri Vell a través de Cal Parraquer. Insistirem a les administracions competents (Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona) que cal remodelar la cruïlla d’accés a Berga des de la carretera del Castell per fer-la més àgil i segura, tant per a vehicles com per a vianants.

Per acabar, subratllem que treballarem totes aquestes mesures pensant en la diversitat de les persones de la ciutat, per tal que la mobilitat no estigui limitada per motius de l’edat, gènere, ètnia, origen i diversitat.

Estació d’autobusos

En aquests quatre anys hem vetllat per deixar definida de forma definitiva l’estació d’autobusos, que podem dir que veurà la llum en la propera legislatura. A finals del 2019, l’Ajuntament va traslladar a la Generalitat la necessitat d’actualitzar el projecte de la rasa dels Molins i des de llavors ha intentat facilitar i accelerar la seva redacció. No ha estat fins al maig de 2023 que s’ha enllestit un projecte que contempla construcció d’una estació de 7 andanes al sud de la rasa dels Molins, entre l’espai previst al POUM i el propi carrer Pere III. Ha estat un procés excessivament llarg, però creiem que la proposta definitiva, amb una inversió de 3,8 milions d’euros i un termini d’execució estimat de 13 mesos, és la millor d’entre les possibles per aquests motius:

Localització estratègica a curt, mitjà i llarg termini:

• Garanteix la possibilitat d’accedir a peu a l’estació des de tot Berga, donant sentit al punt que a dia d’avui és el centre de gravetat de la població, connectat amb carrers transversals de poc pendent, i proper a un espai públic prou ampli i ben equipat com per acollir l’arribada de més usuaris, en una zona que disposa de suficients places d’aparcament de proximitat per donar resposta al caràcter també comarcal de l’estació. El Terraplè és el punt de més centralitat de Berga tant pel que fa al temps d’arribada des dels barris més perifèrics (fins i tot a peu), com pel que fa a la densitat de població.
• És prou propera al Barri Vell i als seus principals eixos comercials, on volem  que arribi amb facilitat la gent que ens visita en transport públic. Una estació ubicada en un punt perifèric dificultaria enormement les possibilitats de desplaçament còmode fins al Barri Vell i als eixos de petit comerç que volem potenciar a curt i llarg termini. Fa dècades que s’ha pogut comprovar com la localització perifèrica de grans equipaments (supermercats, centres comercials), així com d’estacions de tren i més encara d’autobús, dinamita la vida comercial i urbana dels centres històrics de les ciutats. A Berga, la localització perifèrica de centres comercials i d’activitat turística és un problema endèmic que no s’ha de potenciar encara més.
• Afavoreix l’activació de la Rasa dels Molins com a espai verd de connexió i de futur desenvolupament urbanístic al centre de Berga, i com a connexió imprescindible entre la nova estació amb el Barri Vell. Aquesta és una de les línies estratègiques que plantegem en l’àmbit urbanístic, amb propostes connectades i a desenvolupar per fases.

Qualitat del projecte d’estació en relació a l’entorn

• La proposta definitiva contempla una disposició de 7 andanes que té una afectació mínima en l’entorn immediat, que fa ús del carrer i dels espais oberts adjacents que ja existeixen i els equipa amb nou arbrat, espais d’ombra i un edifici que donarà cabuda a una sala d’espera, taquilles, oficines, lavabos i una petita cafeteria.
• La disposició de les andanes permet una circulació dels autobusos que evita els desplaçaments i maniobres marxa enrere, fet que redueix enormement la contaminació i el soroll, i possibilita una integració immediata dels moviments i fluxos propis de l’estació amb el seu entorn urbà. Aquesta disposició i facilitat de maniobra seria impossible en la ubicació alternativa.

Immediatesa

L'estació d’autobusos és un equipament imprescindible per una capital de comarca i una ciutat de 17.000 habitants, en un context de crisi climàtica en què hem d’apostar per una mobilitat més sostenible i col·lectiva. No podem esperar més legislatures ni passar més períodes electorals modificant una proposta que ja és molt positiva a curt termini tant per la seva ubicació estratègica com per la qualitat urbana de la solució projectada, que ja preveu la configuració de l’espai públic adjacent per tal de generar una estació intermodal que ha de preveure el canvi de transport públic a cotxe privat.

La nova ubicació de l’estació d’autobusos també anirà acompanyada de modificacions en el traçat, les parades i la freqüència de la línia de bus urbà, a fi de facilitar el canvi del transport interurbà a autobús urbà, així com l’accés a vies de comunicació en bicicleta i a peu cap als barris residencials i zones de centralitat.

Finalment, la construcció de l’estació d’autobusos alliberarà un espai públic d’enorme centralitat i d’accés al Barri Vell, la plaça de la Creu, com s’explica més endavant en aquest programa.

Reconfiguració del camí del Roser i de la plaça de la Creu

El camí del Roser és un eix comercial estratègic amb gran vitalitat, però que experimenta una progressiva degradació, en bona part, com a conseqüència d’una qualitat minsa de l’espai urbà: sense arbrat, amb predominança de l’asfalt, amb unes voreres insuficients per passejar còmodament i en grup, o per desplaçar-se en cadira de rodes, amb caminador, cotxet, o carret de comprar. Quelcom contradictori si tenim en compte que és dels pocs carrers continus i plans de Berga, en una localització que és també molt central. L’actuació que proposem es basa en la reconfiguració de la secció del carrer en plataforma única, amb més espai per als vianants i amb nou arbrat en aquells punts on sigui possible, i adequació de punts de càrrega i descàrrega i aparcament temporal. 

Com ja passa a dia d’avui a la Ronda Moreta, la configuració d’una plataforma única amb arbrat i priorització de l’espai per al vianant no ha d’anar en detriment sinó que ha d’enfortir la qualitat comercial de l’eix del camí del Roser, així com la qualitat residencial de l’entorn immediat, i és compatible amb el trànsit rodat, mantenint un carril de més lenta circulació amb punts estratègics de càrrega i descàrrega i aparcament vinculat al comerç, amb un espai més ample de vorera que faci el carrer agradable per al passeig i el trànsit a peu i en grup. 

És conegut que, igual que a la Ronda Moreta, l’asfalt del camí del Roser amaga les llambordes i el paviment antic, que proposem recuperar a fi d’embellir aquest espai i de recuperar un patrimoni que, mica en mica, pot ajudar a canviar la cara de les places i carrers de la Berga antiga o d’accés al Barri vell. En contraposició amb aquelles actuacions anteriors que, amb menys sensibilitat, van malbaratar espais com la pròpia plaça de Sant Pere o la plaça Maragall, més recentment.

No podem entendre aquesta proposta sense pensar en el següent pas: el canvi d’ubicació de l’actual estació d’autobusos al passeig de la Pau ens permetrà reconfigurar la plaça de la Creu i entendre l’espai del capdamunt del passeig de la Pau com una nova plaça urbana d’enorme centralitat, que dona accés al Barri Vell i al carrer Major pel portal de Sallagosa i el connecta amb el camí del Roser. L’actuació que imaginem en aquest punt també es pot entendre en continuïtat amb la reconfiguració de la Ronda Moreta desenvolupada en la passada legislatura, i ha de poder culminar l’actuació prevista al llarg del camí del Roser, amb una nova plaça arbrada amb espais prou generosos per acollir voreres amples, terrasses, i usos temporals diversos.

Rehabilitació urbana dels barris i les zones consolidades

El model que proposem és una aposta per la rehabilitació del Barri Vell, que s’explica específicament més endavant, i pel manteniment dels barris residencials existents i consolidats, els seus parcs urbans i els seus espais públics i serveis.

En aquest sentit, Berga ja disposa de diferents zones urbanes consolidades que tenen un ús públic envejable. No obstant, s’ha de treballar per mantenir-les i assegurar-nos que no perdin la seva qualitat, garantint el manteniment i els serveis urbanístics dels espais públics i mantenint els seus parcs i jardins. 

A nivell urbà, és imprescindible no deixar d’invertir i mantenir les places, zones enjardinades i carrers de zones consolidades com ara: 

• El barri de Santa Eulàlia, on els fons Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels edificis obtinguts aquesta legislatura han de permetre també actuar a l’espai públic. Caldrà tenir en compte la millora de l’accessibilitat i del paviment de la plaça, de les voreres, l’enllumenat, la pista i estudiar un possible nou espai d’aparcament
• La Font del Ros, on el pressupost de 2023 ja contempla un projecte de millora de l’accessibilitat a diferents carrers adjacents, la reforma de la plaça superior i una millor connexió amb la plaça inferior
• La Valldan, on els darrers anys s’ha millorat notablement l’asfalt, l’arbrat i el paviment d’alguns camins, però queden actuacions puntuals pendents i possibles mesures per reduir la velocitat dels vehicles
• El carrer de Santa Bàrbara, on cal renovar la xarxa de clavegueram, el paviment i regular l’aparcament
• Cal Rosal, on després de la pavimentació d’enguany es preveu que la Diputació de Barcelona executi el projecte per reduir la velocitat dels vehicles que passen per l’antiga carretera C-1411 i millorar l’accessibilitat. A banda, cal reforçar el manteniment d’arbrat i voreres
• Casampons, on la urbanització original no va preveure voreres, de manera que caldrà seguir definint espais segurs per als vianants mitjançant actuacions de pintura i la instal·lació de fitons
• El Parany, on les obres de la urbanització dels Pedregals implicaran una millora parcial de l’accés principal, que caldrà completar amb la reformulació de la plaça del mossèn Armengou, una millora de l’enllumenat i la reparació del camí cap a la Valldan per la rasa del Cassot

En els darrers anys, mitjançant campanyes d’inspecció i neteja s’han constatat necessitats de major manteniment i renovació de clavegueram i s’han començat a redactar projectes i a fer actuacions a diferents sectors, com ara el polígon industrial, la Gran Via o la ronda Moreta. Aquesta legislatura caldrà seguir invertint en el manteniment de la xarxa. 

Així mateix, en determinades àrees és necessària l’ordenació i soterrament d’instal·lacions que afecten a les façanes d’edificis antics, com hem inclòs en les actuacions de la Ronda Moreta i el carrer Harmonia. Proposem fer una campanya o un projecte integral de soterrament d’instal·lacions en determinats sectors del Barri Vell.  

Pel que fa al sistema d’espais verds, Berga ja compta amb parcs urbans cèntrics de gran qualitat com el Parc del Lledó, el Parc del Pla de l’Alemany o el jardins del Passeig de la Pau, que cal mantenir en bon estat i actualitzar-ne les possibilitats. La Rasa dels Molins és la gran assignatura pendent i una enorme oportunitat pel que fa al verd urbà prop del Barri vell. Més endavant detallem propostes de més gran abast en el sistema d’espais verds: al parc del Lledó i la Rasa dels Molins.

En continuïtat amb els projectes de manteniment, recanvi i disposició de nou arbrat, treballarem per dotar de verd urbà les zones on predomina l’asfalt, i seguir incorporant elements que permetin recuperar i millorar la qualitat del paisatge intern de la ciutat. En aquest sentit, caldria que el Consell Comarcal disposés d’un tècnic de verd urbà. Una figura que difícilment podrà tenir en plantilla cap municipi de la comarca, però que és imprescindible per gestionar els jardins i l’arbrat públics amb criteris tècnics que garanteixin la qualitat dels espais i l’eficiència en la gestió, per exemple en relació amb la poda dels arbres, per tendir cap a pobles i ciutats més verdes. En qualsevol cas, l’Ajuntament de Berga seguirà apostant per la formació dels tècnics i operaris de la brigada de jardineria.

Parc del Lledó

Donarem continuïtat a la dinamització lúdico-educativa del parc del Lledó, peça clau per la seva vinculació amb els diversos centres educatius de primària i secundària. Durant aquesta legislatura ja s’ha avançat en l’ús del parc com un element més de l’espai d’aprenentatge de l’escola Sant Joan i aquest 2023 es destinarà un ajut per a Refugis Climàtics a adequar la guingueta del parc (lavabo i espai de magatzem) per a ús dels escolars i d’aquelles persones que fan ús dels serveis lúdics de l’espai (skate, orientació…).

L’antiga piscina del Lledó i el seu entorn són el darrer gran sector del parc en mal estat i en desús que cal recuperar, especialment tenint en compte la seva ubicació estratègica en contacte i connexió amb una entrada actual del parc, pel callissot del Lledó, i una possible nova entrada pel nivell més baix des del carrer de Joan Oliver, avui en dia un cul-de-sac malgrat la seva proximitat a la sortida de l’escola Vedruna.
A curt termini, és del tot factible plantejar el replenat de la piscina i aprofitar aquest espai per a construir-hi un circuit de ressalts per a bicicletes i patinets, amb salts i peralts que permeten a ciclistes i patinadors fer voltes al circuit mitjançant una tècnica que aprofita la inèrcia del cos bombejant amunt i avall.

Rasa dels Molins

La Rasa dels Molins és també una localització central de la ciutat i és un espai que esdevé clau per a la connexió entre el Barri Vell i els seus eixos comercials amb la nova estació d’autobusos i les vies que connecten amb la major part de barris amb més població. El desenvolupament del Pla de Millora Urbana de la Rasa dels Molins (P05) necessita d’una fragmentació per fases que permetin executar-ne parts amb més agilitat i a més curt termini. 

Plantegem desencallar aquest espai amb les actuacions de gestió necessàries pel seu desenvolupament a mitjà termini, i executar petits projectes immediats com la canalització de la claveguera existent i l’adequació del callissot que uneix el Vall de Baix amb la Gran Via. El desenvolupament d’aquests projectes mitjançant expedients d'usos i obres provisionals pot ser l’alternativa per ordenar una zona de forma ràpida i sense esperar a la revisió del POUM.

A continuació, plantegem desenvolupar en primer terme actuacions en el fragment més proper a l’accés al Barri Vell per les escales de la Presó i a la plaça Viladomat. En aquest punt, junt a l’enderroc dels edificis malmesos que fan façana a la Ronda Moreta, com l’antiga Farinera, prioritzem una actuació de substitució de l’actual edifici dels Sindicats per un nou equipament que vehiculi l’espai firal a l’aire lliure de la plaça Viladomat amb un espai cobert que pugui acollir esdeveniments, exposicions i fires de petit format. A llarg termini, aquestes operacions han de possibilitar la ubicació d’un nou Mercat Municipal en aquesta localització.

A la part central i nord, plantegem l’obertura i urbanització d’un recorregut enjardinat i de poc pendent, accessible a peu des de la Gran Via, i la seva connexió amb el punt més elevat possible de la Ronda Moreta mitjançant un ascensor públic. La Rasa dels Molins representa el salt de nivell més gran al centre de Berga, fet que suposa una desconnexió molt important entre el Barri Vell i la plaça Viladomat respecte als sectors residencials entorn de la Gran Via i a tot el flanc sud de la ciutat. Establir aquesta connexió de forma accessible serà encara més important un cop finalitzada l’estació d’autobusos en el tram inferior del Terraplè, i considerem que pot ser fonamental per a mantenir i activar els eixos comercials i d’activitat cultural existents al Barri Vell i a la plaça Viladomat.

Barri Vell i habitatge

On som?

L’abandó progressiu del Barri Vell ha estat una de les problemàtiques urbanístiques més greus i visibles de la ciutat de Berga des de fa dècades. La problemàtica sorgeix d’una mala planificació urbanística dels anys noranta i principis dels dos mil, quan es va optar pel creixement perimetral en comptes de potenciar les zones interiors. La situació es va agreujar amb la crisi del petit comerciant, que marxa del centre per situar-se a altres zones, i sobretot com a conseqüència de la implantació de grans superfícies comercials. Finalment, s’arriba a l’actualitat amb algunes parts del nucli antic molt degradades, sobretot pel que fa a la conservació dels edificis (generalment privats), que en alguns casos ja es pot qualificar d’emergència. 

Aquesta situació representa una amenaça que ja està derivant en la segregació residencial de la població del Barri Vell i en la seva excessiva tematització tant a nivell social com econòmic (atracció només d’un sector com el turisme o el cultural, o la gent jove, en detriment de la mixticitat econòmica i social). El model que proposem es basa en el reequilibri urbà i territorial, la mixticitat social i la barreja d’usos (productius, comerç, serveis, turisme, cultura i habitatge). Entenem que nous usos demanen repensar i modificar espais, però a la vegada tenim molt clar que l’ànima del Barri Vell és el seu patrimoni edificat i els seus carrers i que, per tant, cal complementar l’acompliment de les necessitats i desitjos de la població resident i la conservació i manteniment dels elements que conformen la memòria i identitat del barri.

Combinat amb l’anterior, l’habitatge és a dia d’avui una de les grans problemàtiques a Berga i al conjunt de pobles i ciutats dels Països Catalans. Assistim a una altra bombolla immobiliària on l’alça dels preus arriba a cotes impagables: afecta el lloguer i la compra; es combina amb l’increment de preus dels consums energètic, d’aigua, del menjar, etc., i és simultània a una pèrdua general del poder adquisitiu per la contenció salarial i concentració de beneficis. A més, augmenten les dificultats d’accés a l’habitatge de col·lectius vulnerables: dones, joves, migrants, gent gran, etc.

Malgrat la voluntat transformadora de la nostra proposta política i l’escassa capacitat transformadora del marc legal, competencial i pressupostari al qual ens hem de cenyir en un consistori, les situacions d’emergència d’habitatge necessiten d’actuacions des de les institucions que per a nosaltres es concreten en començar a augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer; els ajuts, bonificacions i intermediació; i la rehabilitació.

Què hem fet?

Al llarg de l’última legislatura, les principals inversions als carrers de la ciutat s’han dedicat al Barri Vell, ja sigui als accessos més immediats (ronda Moreta) o bé al capdamunt de la Vila (carrer Harmonia). Aquestes actuacions d’impacte s’han combinat amb d’altres de més puntuals, amb actuacions subsidiàries d’emergència motivades per la desatenció dels propietaris d’edificis i amb la redacció de documents tècnics. Tampoc cal oblidar la inversió de 400.000 € per a la rehabilitació de la planta baixa del convent de Sant Francesc, que ha permès recuperar l’activitat cultural, educativa i social d’aquest espai.

• Enderroc d’edificis municipals en desús i reurbanització d’un tram del carrer Harmonia per crear una nova placeta, un jardí, plantar arbrat, eixamplar el carrer i renovar serveis i paviments (en execució)
• Transformació d’un tram de la ronda Moreta i de la plaça de la Creu per donar prioritat als vianants, incloent la renovació dels serveis d’aigua, clavegueram i enllumenat i recuperant l’antic paviment de llambordes de pedra
• Renovació del paviment de la part inferior del carrer Buxadé, per col·locar-hi un paviment de pedra com el de la resta de la plaça de Sant Pere
• Eliminació de l’aparcament de vehicles a la plaça de Sant Pere, per donar més espai als vianants i pacificar el trànsit
• Instal·lació de càmeres a tres punts d’entrada del Barri Vell, per gestionar l’accés dels vehicles de veïns i comerciants a la futura illa de vianants
• Enderroc parcial i d’emergència de dos edificis privats contigus del carrer del Carme, com a conseqüència dels danys produïts després de molts anys d’abandonament i d’uns aiguats extraordinaris a finals d’agost del 2020
• Adjudicació de les obres d’enderroc subsidiari d’un edifici privat en molt mal estat al carrer Verdaguer, sobretot per la banda de la ronda Moreta
• Diverses ordres d’execució, multes per manca de conservació dels edificis i actuacions puntuals de sanejament de façanes d’edificis privats
• Redacció i aprovació del Pla Local d’Habitatge
• Redacció d’un projecte de rehabilitació d’un edifici municipal al carrer del Balç per obtenir els primers habitatges públics de lloguer assequible al Barri Vell
• Obtenció d’una subvenció de 150.000 € per a la recuperació i millora de les muralles i portals de la ciutat
• Modificació de les ordenances fiscals per aplicar un recàrrec d’un 50% de l’IBI als pisos buits
• Elaboració del cens de pisos buits, a partir del padró, un treball de camp i les dades de consum de serveis bàsics, obtenint com a resultat més de 1.800 habitatges.
• Millora del finançament de l’Oficina Local d’Habitatge, que entre d’altres tràmits gestiona les ajudes a la rehabilitació de diverses administracions
• Redacció del Pla Director del Castell de Berga i el seu entorn

Què farem?

Recuperació del Barri vell

La passada legislatura hem dut a terme la major inversió pública de les darreres dècades al Barri Vell, amb la reconfiguració i reurbanització del carrer Harmonia, exprimint l’actual planejament general i recuperant un projecte que estava paralitzat des de feia més de quinze anys. És una primera actuació que no es pot quedar aquí. No desestimem per complet el desenvolupament d’alguns Plans de Millora Urbana (PMU) amb modificacions puntuals, si bé volem apuntar aspectes fonamentals que cal introduir en la revisió del planejament urbanístic:

• Reorganitzar i estudiar els diferents esponjaments i afectacions previstes per a noves alineacions, és a dir, revisar els PMU pendents d’executar, entendre per què no han estat viables i organitzar-ne de nous. Un exemple és la zona de la Placeta del Carme i la seva connexió amb el carrer Buxadé, un punt on un possible esponjament permetria donar un millor accés i assolellament als carrers més elevats i activar la placeta del Carme. Un altre espai que potser valdria la pena requalificar és la zona de la plaça de la Pietat (convent situat entre el carrer de l’Om, carrer de la Caritat i carrer Borredà). Per contra, segur que la zona del PMU P03 (que inclou el Cine Catalunya) comporta una actuació innecessària o si més no exagerada, i seria més oportú incorporar el Cine com un futur equipament i mantenir l’amplada del carrer de Puig-reig sense alterar alineacions, ja que no és imprescindible un accés o pas més ample fins al carrer Major.
   
• Creació d’una nova subclau urbanística de “Sistema reservat pel vianant”. Això permet dotar alguns carrers d’una qualificació especial que n’afavoreix la creació de plataforma única, el dimensionat i situació dels seus serveis, la col·locació de l’arbrat, la supressió de les barreres arquitectòniques, etc. El POUM de Berga només disposa de “Sistema viari” (Clau1), de tal manera que és més complexe portar a terme aquest tipus d’actuacions.
   
• Analitzar la proposta de zones d’equipaments actual del POUM i redefinir-la tenint en compte les noves necessitats, en especial: la zona d’administració de l’actual Ajuntament, l’antic convent de Sant Francesc, el Cine Catalunya i la Policia Local. A banda, val la pena preveure una ordenança acústica adequada a les activitats culturals, populars, juvenils, nocturnes i festives i regular com aquesta pot tenir períodes de més permissivitat, per exemple, en el marc dels concerts de la Patum i d’altres activitats festives i populars, fonamentada en un estudi pertinent sobre la intensitat acústica en relació al cicle d’activitats anuals.
   
• Pel què fa a les Normes urbanístiques és fonamental dur a terme una revisió total de les claus del Barri Vell i la seva perifèria (Casc Antic - Clau 7 i Raval - Clau 8). Augmentant la compatibilitat d’usos i sent menys restrictiu amb els seus paràmetres reguladors com, per exemple, l’alçada en planta baixa en relació al tipus d’activitats (comercials, culturals, restauració, associacionisme,...), que és una qüestió fonamental per a garantir la diversitat d’usos i l’activitat en planta baixa. Caldria regular a fons i deixar espai per a la instal·lació de panells fotovoltaics i l’obertura de patis en cobertes. Així com revisar la carta de colors de l’actual POUM, sense deixar de protegir estèticament les façanes i elements patrimonials.

A banda de la revisió i modificació normativa, considerem fonamental la incentivació del manteniment i rehabilitació d’edificis residencials per part dels propietaris, i la recerca d’instruments coercitius més efectius per als casos d’abandonament, com les conegudes cases fantasma, fruït de l’especulació immobiliària que ha condemnat el barri. El Pla Local d’Habitatge i el Cens d’Habitatge Buit portats a terme en la passada legislatura, que expliquem més endavant, ens han aportat dades i informació que són especialment rellevants per al Barri Vell. En aquesta línia i en els propers quatre anys, proposem centrar les tasques en aquest àmbit i portar a terme un inventari complet de l’edificació residencial del Barri Vell:

• Campanya d’inspeccions per conèixer l’estat dels edificis i habitatges. Cal fer especial èmfasi en la distinció dels edificis que es troben en un estat molt avançat de degradació, i aquells que necessiten intervencions menors de reparació i manteniment. 
   
• Mapeig col·lectiu i assistència tècnica dels espais i edificis del Barri Vell amb l’objectiu de reconèixer, valorar i protegir els seus elements característics i patrimonials. Aquesta campanya es realitzarà per mitjà de diverses passejades participades i la col·laboració dels diferents centres educatius de la ciutat, associacions veïnals i entitats locals així com amb el suport tècnic necessari.

L’inventari patrimonial del Barri Vell ha de permetre, també, incorporar els coneixements i percepcions de la memòria col·lectiva i de les persones veïnes en el catàleg de béns existents, a fi de protegir aquelles característiques i espais que formen part de la identitat col·lectiva del barri i de la ciutat.

La campanya d’inspeccions ha de fonamentar un protocol que permeti dur a terme ordres d’execució i resoldre la degradació exponencial que pateixen molts edificis. Com a primer punt imprescindible, cal augmentar les sancions per desatenció en la conservació d’immobles i seguir aplicant mesures d’execució forçosa com l’execució subsidiària, malgrat l’enorme cost tècnic i econòmic que suposen per a l’Ajuntament. En aquesta legislatura cal anar més enllà i, en aquells immobles que acumulin una quantitat important de sancions, plantejar la subhasta i apropiació pública d’edificis desatesos, especialment els de titularitat bancària, tal i com preveu la legalitat vigent.

Aquestes mesures han d’anar acompanyades per un increment en el foment i la dinamització de projectes de rehabilitació de l’edificació, que puguin prendre una escala de sector i de barri. Per això des de l’Ajuntament hem exigit a la Generalitat la necessitat d’un nou Pla de barris, que ha de veure la llum el 2024 i pot representar una gran oportunitat per continuar invertint al Barri vell tant des del sector públic com des del sector privat:

• Foment d’actuacions en edificis residencials que no només garanteixin la seguretat sinó que adeqüin els edificis a les necessitats d’accessibilitat, eficiència energètica i bones condicions d’habitabilitat (superfície, llum i ventilació). Posarem en marxa instruments administratius per fomentar l’obtenció d’ajuts econòmics a la rehabilitació, la col·laboració veïnal i la gestió d’acords en les comunitats i entre propietaris i inquilins, així com el foment de projectes de  rehabilitació integral i qualitativa mitjançant beneficis fiscals sobre l’IBI.
   
• Obres de conservació i nova pavimentació de l’espai públic: des de l’Administració hem d’acompanyar el procés de recuperació i rehabilitació de l’edificació del Barri vell amb la millora de l’espai públic i dels carrers. En els punts següents desenvolupem alguns espais que considerem prioritaris a curt i mitjà termini.
   
• Rehabilitació del paisatge urbà en punts tàctics per mitjà de micro-projectes artístics: en continuïtat amb projectes com els murals urbans en espais representatius i degradats que s’han realitzat durant les darreres dues legislatures. La xarxa de placetes, espais singulars i elements de la memòria i patrimoni recuperats ha d’incorporar-se al recorregut senyalitzat del Barri Vell, i formar part d’una estratègia de dinamització cultural.

Finalment, considerem que la recuperació del Barri Vell passa per potenciar els equipaments existents millorant el funcionament dels usos actuals i aportant-ne de nous, per millorar i afegir espais públics i per la dinamització econòmica i cultural dels edificis i locals en desús. Es tracta d’un procés que necessàriament ha de tenir a veure amb el plantejament de recuperació econòmica i dinamització comercial de la ciutat, dels projectes urbanístics i d’equipaments, i el pla de dinamització cultural, així com amb les propostes que plantegem en matèria d’habitatge. Amb especial focus al Barri Vell, als equipaments i espais públics que tenen un alt impacte sobre l’eix del Carrer Major, considerem crucials els següents projectes estratègics desenvolupats i per desenvolupar a curt i mitjà termini.

Projecte de millora i reurbanització de la plaça de les Cols i entorn

La futura ampliació de la plaça es durà a terme mitjançant l’enderroc i l’eliminació dels garatges en planta baixa actuals, acompanyats d’un projecte de pavimentació que converteixi l’espai en una plaça d’ús totalment peatonal, per donar resposta a la necessitat d’ampliar l’espai públic al Barri Vell i dotar d’espais una zona on s’hi generen activitats de forma freqüent. La plaça de les Cols podria acollir així la realització d’activitats, concerts i assajos de castells a l’aire lliure, amb la possibilitat d’incloure un escenari cobert.

Som conscients de la importància sociocultural i la dinamització que representa la situació dels Castellers de Berga al Cine Catalunya i per això apostem de forma decidida per aquesta zona i plantegem modificar el PMU P03 i requalificar l’edifici dins de la revisió del planejament urbanístic. 

La reutilització de l’edifici de l’actual Mercat municipal en un aparcament municipal per a l’ús veïnal i comercial convertiria la plaça de les Cols en l’espai d’accés al Barri Vell de Berga que necessita l’eix comercial del carrer Major. Plantegem reubicar les parades actuals en els baixos porxats en contacte amb la plaça de les Cols, fet que també ha de contribuir a la seva activació, i que pot resoldre problemàtiques d’usos conflictius en aquesta zona porxada sense activitat. 

Finalment, un cop s’hagi desenvolupat aquest aparcament, i segons les mesures proposades pel Pla de Mobilitat, caldrà replantejar els aparcaments i el trànsit de doble sentit a la Ronda Moreta, en continuïtat amb l’actuació portada a terme a l’inici d’aquest carrer, davant del Portal de Sallagosa.

Finalment, en la passada legislatura hem encarregat la redacció del projecte de rehabilitació integral de l’edifici de titularitat municipal al carrer del Balç, contigu a la plaça de les Cols, per acollir cinc habitatges públics de lloguer protegit i un grans local per entitats. Ens emplacem a buscar finançament per a desenvolupar aquest projecte en el marc del Pla de barris, un cop havent reurbanitzat la plaça i desenvolupat el projecte de reubicació de parades i nou aparcament públic al Mercat Municipal.

Casa de la Patum, plaça Sant Pere i carrer Major

En la passada legislatura hem recuperat el projecte per a la casa de la Patum als edificis de l’Ateneu i l’Escac, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a l’execució del projecte en el marc dels fons Next Generation. Ho seguirem fent els propers anys, buscant el programa d’inversió més adequat. A més curt termini plantegem actuacions que el reforcen i contribueixen a la millora material i simbòlica de la plaça de Sant Pere i entorns. 

Un aspecte fonamental del projecte, que no pot esperar més, és la nova connexió que estableix entre la ronda Moreta i la plaça de Sant Pere, que resol l’accessibilitat i la connexió entre l’eix del carrer Major i plaça de Sant Pere i la plaça Viladomat i passeig de la Indústria. En la legislatura 2015-2019 ja es va portar a terme una actuació per dignificar la pujada de la Presó, que constitueix un punt d’alta concurrència i una connexió estratègica de l’eix del carrer Major i la plaça de Sant Pere amb el Vall. Malgrat la millora ambiental i estètica d’aquest espai, segueix sent urgent una actuació que hi faci efectiva l’accessibilitat universal, i que possibiliti un accés més còmode per a persones grans i amb mobilitat reduïda, i per a vianants en general. Plantegem ubicar una zona de vestíbul públic a la plaça de l’Hospital Vell i una connexió amb ascensor de pública concurrència des d’aquest punt i cap a la vorera de la Ronda Moreta, a peu de les escales de la Presó, a través de l’edifici de l’antiga presó, amb una possible obertura al pati d’aquest edifici que és també un espai d’interès històric.

Finalment, i en el marc de la millora de l’espai urbà que ha de permetre enfortir els eixos de comerç i els centres culturals més importants de la ciutat, la passada legislatura hem eliminat l’aparcament de la plaça de Sant Pere i estem regulant l’accés de vehicles i el seu pas pel carrer Major. A continuació, proposem portar a terme un concurs per la rehabilitació dels diversos murs i baranes de la plaça Sant Pere, que avui es troben en mal estat de conservació, i que han estat una reivindicació històrica dels berguedans. En la mateixa línia, proposem la millora dels paviments del tram central del carrer Major, que sovint apareixen malmesos perquè requereixen d’un excessiu manteniment, comptant amb la participació popular.

Habitatge

Els reptes que planteja la qüestió de l’habitatge són molt rellevants per garantir una ciutat socialment justa, feminista, inclusiva i que cobreixi els drets i la qualitat de vida per a tothom. A més de les situacions creixents d’emergència habitacional, pel risc de pèrdua de l’habitatge, cal fer front a les enormes dificultats d’accés a l’habitatge per part de certs sectors de la societat com els joves, la gent gran i altres col·lectius vulnerables. Aquesta situació es desprèn de l’actual model de gestió a nivell estatal, absolutament fonamentat en la propietat privada i que ha resultat en una falta flagrant de sòl i immobles d’habitatge públic i a preus assequibles, i d’una legislació i repartiment de competències que deixa l’administració municipal amb molt poques eines i marge de maniobra en aquest àmbit.

La passada legislatura vam portar a terme el Pla Local d’Habitatge (abril de 2022), que defineix estratègies a seguir en els propers sis anys per fomentar el dret de la ciutadania a gaudir d’un habitatge digne en condicions assequibles. 

Els resultats del PLH ens confirmen, en primer lloc, la prioritat d’entendre Berga com una ciutat compacta i posar el focus en el sòl urbà consolidat, en detriment dels creixements perifèrics. S’estima que en els propers sis anys seran necessaris 530 nous habitatges, dels quals entre 111 i 233 habitatges haurien de destinar-se a polítiques socials d’acord amb les necessitats detectades. Aquestes xifres queden lluny de la previsió de creixement del POUM de 2005, que estimava una població de 25.000 habitants pel 2020, i que preveia un potencial de construcció de nous habitatges de 6.485, 921 dels quals serien protegits. Per altra banda, el PLH identifica 586 habitatges que encara es poden construir al sòl urbà consolidat (en solars no edificats, alguns dels quals es troben en posicions cèntriques) i estima uns 1.550 habitatges que es troben buits. Posteriorment, el cens de pisos buits elaborat per l’Ajuntament ha elevat aquest nombre fins més de 1.800.  

Queda clar que l’oferta disponible entre els habitatges que es poden construir en àmbits de sòl urbà consolidat i els habitatges que actualment es troben buits podria cobrir, amb escreix, la demanda esperada en els propers anys. Això no obstant, l’estudi detecta unes necessitats d’habitatge assequible i protegit majors, que han d’adreçar-se amb polítiques d’habitatge social més efectives. Alhora, les dades obtingudes reforcen la importància i centralitat de potenciar la rehabilitació urbana i residencial del Barri vell, on es concentren la meitat dels habitatges buits (més de 800), i gran part del 14% d’edificis construïts anteriorment a 1900, que tenen més necessitats de rehabilitació. Finalment, l’estudi detecta una progressiva tendència cap a llars ocupades per una o dues persones. Cal caminar cap a tipologies d’habitatge que permetin integrar les diferents formes de viure i compartir espais contemporànies, des de famílies monoparentals, persones joves que s’emancipen, persones grans que viuen soles o amb assistència, a més de famílies amb fills.

Destaquem algunes estratègies que recull el PLH i que considerem eixos fonamentals de les polítiques d’habitatge a desenvolupar la propera legislatura:

• Creació del Registre Municipal de solars sense edificar i incentivació de la construcció en solars buits localitzats en sòl urbà consolidat, amb especial atenció a aquells localitzats en àrees cèntriques, i amb més incentius per destinar-los a habitatge protegit, almenys en part.
• Mantenir el Registre d’Habitatges Buits, amb especial atenció al Barri vell.
• Creació d’una Oficina de la Rehabilitació, aprofitant l’Oficina Local d’Habitatge, per fer un seguiment dels edificis existents en mal estat on s’hi localitzen habitatges buits, i per fomentar un increment en les obres de rehabilitació que ha d’acompanyar les campanyes d’ajuts amb els fons Next Generation (ja obtinguts en el sector de Santa Eulàlia) i de l’esperat Pla de Barris 2024.
• Rehabilitació dels cinc habitatges públics existents al carrer del Balç, per a la qual ja s’ha elaborat el projecte, que poden destinar-se a habitatges protegits de lloguer.
• Obtenció pública via adquisició o subhasta d’edificis abandonats al barri vell, a fi de dedicar-los a habitatge públic assequible.
• Estudiar l’adquisició de solars buits al Barri vell.
• Incrementar el nombre d’habitatges destinats a HPO (protegits) del PMU P20 Rasa dels Molins sud-oest i del PMU P31 Maixerí.
• Incentivar nous models d’habitatge com el cohabitatge, habitatge-taller, i habitatges dirigits a unitats de convivència amb una o dues persones amb una major atenció als espais compartits i comunitaris, i a la possibilitat d’instal·lar sistemes energètics centralitzats.

A banda d’aquestes estratègies, seguirem treballant en continuïtat amb les tasques desenvolupades per Drets Socials de l’Ajuntament de Berga per resoldre les situacions d’emergència i pobresa energètica, un treball que hem de fer de forma més activa en col·laboració amb entitats socials locals i del territori a través de fórmules com l’habitatge d’inclusió, que permetin ampliar la bossa d’habitatge d’emergència disponible.