El passat 10 de juny els ministres de treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea amb la finalitat d’autoritzar als estats que en són membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per tal d’allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (que en serien 65 en el cas dels col.lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari). Si quedés aprovada de manera definitiva aquesta Directiva europea, a les persones treballadores els hi quedaria com a única garantia un descans obligatori d’onze hores. D’aquesta manera, com que el límit de 60 hores s’estableix amb una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins a les 78.

Tot i que aquesta Directiva europea encara ha de passar per a la seva
aprovació definitiva pel Parlament Europeu, si finalment es ratifiqués
suposaria els següents greuges:

1r.- Increment de la jornada laboral en un 35%. En
els darrers 90 anys la legislació ha estat oscil.lant entre les 40
hores i les 48 hores setmanals. Treballar entre 60 i 65 hores
comportaria una mitjana de com a mínim 12 hores diàries i per tant
superaria en més d’un 35% el què la OIT (Organització Internacional del
Treball) considera una jornada excesiva, que per altra banda no
incrementa la productivitat perquè genera menys rendiment.

2n.- Increment de la sinistralitat laboral.
Seguint amb el que s’acaba de comentar al punt precedent, a major hores
treballades major és el risc de patir un accident laboral. En
l’actualitat la xifra d’accidents laborals és molt alarmant, i amb una
ampliació de la jornada laboral es pot incremetar de manera molt
significativa el nombre d’accidents d’aquesta naturalesa. Hi ha
diversos estudis que posen de manifest que els treballadors i les
treballadores que fan hores extres són més propensos a
l’accidentalitat, independentment de l’edat i el sexe.

3r.- Atemptat a la conciliació de la vida laboral i personal i/o familiar dels i les treballadores.

4rt.- Perjudici per a la salut dels i les
treballadores. Cal tenir en compte també la definició del terme salut
que segons la OMS –Organització Mundial de la Salut- és, l’estat físic,
mental i social complert i la no existencia de dany o malaltia.
Evidentment, amb aquest increment fins a les 65 hores setmanals
s’entendria no només com un atemptat a la salut sinó com una
deslegitimació de la mateixa OMS.

5è.- Debilitament de la negociació col.lectiva.
Els estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que
els i les treballadores arribin a acords individuals amb els seus
empresaris sobre la duració de la jornada, fins a un màxim de 60 hores
setmanals en casos generals i de 65 hores en els casos especials com ja
s’ha apuntat anteriorment.

La Directiva és un clar retrocés social i
s’enfronta directament als postulats de l’OIT (Organització
Internacional del Treball) en matèria de jornada laboral. Per això,
davant d’aquesta agressió flagrant contra els drets dels i les
treballadores, s’ha de treballar no ja per blindar les 40 hores
setmanals de jornada laboral en els convenis col.lectius, sinó per la
consecució de les 35 hores setmanals com a mecanisme per a la creació
de llocs de treball que permetin pal.liar els efectes de la recessió
econòmica actual.

Amb la “Directiva de treball” i
complementàriament, la “Directiva de retorn”, la UE (Unió Europea) està
posant en evidència el seu caràcter neoliberal i excloent. Aquestes
tendències ja es van apuntar en el text del fracassat Tractat de la
Constitució Europea, i malauradament, es mantenen en el Tractat de
Lisboa. Tot plegat posa al descobert els greus dèficits democràtics del
procés de construcció europea i les repercussions negatives que té per
a la classe treballadora, els drets socials i els pobles d’Europa.

Per tot això, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa que es prenguin en aquest Ple els següents acords:

1r. -Exigir la retirada de la Directiva europea de temps de
treball i demanar garanties de control democràtic per tal d’evitar la
imposició de l’allargament de la jornada laboral i el trencament dels
convenis i la representació col.lectiva dels i les treballadores.

2n. -Traslladar l’acord pres en aquest Ple a la Federació
Catalana de Municipis, a l’Associació Catalana de Municipis, al
Parlament i Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat Espanyol i al
Parlament Europeu.

3r. -Reclamar als ens polítics competents i sindicats per a que,
en contra de les 60 hores que es pretenen imposar en la Directiva
europea, lluitin de manera aferrissada per a la consecució de les 35
hores laborals com a mecanisme per a la creació d’ocupació (com ja
succeix a l’Estat Francès).