[DESCARREGA'T AQUÍ EL DÍPTIC DEL DEUTE]

Berga afronta grans desafiaments que, d’altra banda, són compartits amb altres capitals comarcals i ciutats intermèdies de Catalunya. Aquests desafiaments han estat abordats amb dues perspectives, segons la naturalesa del problema i les capacitats de l’Ajuntament:

En aspectes com l’urbanisme, el deute o la salut, hem fet l’aposta per treballar amb una visió de llarg termini (saber on volem arribar) i aproximar-nos-hi progressivament. Això ha eliminat redundàncies i contradiccions entre actuacions i ens ha permès grans acords com el de l’Hospital.

En altres aspectes com la participació, les polítiques d’igualtat o la Patum hem fet intervencions més immediates procurant la cooperació amb el teixit social i cultural Berguedà.

Al costat de l’anterior, recordem un cop més que la reducció del deute ha estat de més de 14 milions en 8 anys. Aquest és el resultat del treball de la CUP per sanejar l’Ajuntament de Berga, que el 2015 es trobava en fallida econòmica, amb un deute reconegut de 18.250.000 € i 2.000.000 € més de deute ocult. 

Va ser el llegat dels governs anteriors a la nostra arribada, que van lligar la seva política a la llosa del deute, abocant el consistori al segrest financer. Aquesta situació ens va obligar a replantejar part de l’aposta política que volíem desplegar a la ciutat durant la primera legislatura (2015-2019) i centrar els esforços a sanejar les arques municipals, amb inversions limitades. 

Els últims 4 anys hem pogut dedicar entre 1 i 2 milions d’euros anuals a inversions, prioritzant les millores a les escoles públiques i als equipaments esportius i culturals, la modernització del polígon industrial, la pavimentació de més de 30 carrers, les actuacions per afavorir la mobilitat a peu, les reparacions a la xarxa de clavegueram i començar a revertir la degradació del Barri Vell, per exemple destinant 600.000 € a la transformació del carrer Harmonia.

Avui, el deute de l’Ajuntament de Berga és el més baix de les últimes dècades i el nostre compromís pels pròxims anys és que no tornarà a augmentar, planificant un retorn més progressiu dels crèdits, amb l’objectiu de poder fer inversions necessàries per la ciutat.

A banda del deute, hem seguit treballant en la línia iniciada el 2015, quan vam arribar a l’alcaldia de la ciutat de Berga: 

• Reduir el període de pagament a proveïdors
• Elaborar un pla de contractació
• Recuperació per a la ciutat de les concessions d’Inbergatur
• Alliberar despesa en sanitat de l’Hospital que ara és assumida i augmentada per l’Institut Català de la Salut
• Municipalització de la residència pública
• Comissió per estudiar la futura forma de gestió del servei d’aigua potable
• Millorar l’estructura interna de l’Ajuntament
• Millora de la plantilla, de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament i aprovació del conveni col·lectiu amb millores que van més enllà de les salarials
• Capacitació del personal municipal en matèries temàtiques i de gestió
• Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament de Berga amb una perspectiva molt més transversal
• Formació al personal municipal amb perspectiva de gènere
• I, per acabar, una cosa tan senzilla i inèdita a casa nostra com no hipotecar la ciutat amb cap política irresponsable.

Què farem?

La gestió dels tres dèficits

Habitualment quan pensem en dèficit sempre ho fem en clau de finançament, però hi ha altres dèficits que també afecten l’economia de la ciutat. Són dèficits que, si bé es poden comptabilitzar, la seva expressió normal no és monetària. Estem parlant del dèficit en manteniment de les infraestructures i del dèficit en l’organització del treball municipal. Són dèficits que solen actuar, tots tres com a vasos comunicants de la gestió econòmica. Si es desatén el manteniment, l’estalvi revertirà en una millora de les finances, però les infraestructures aniran perdent valor, aniran sent menys útils i continuaran necessitant tanta o més despesa, tard o d’hora. Una cosa similar succeeix amb l'organització del treball: si hi ha mancances en la quantitat de treballadors que calen per fer la feina ordinària, aquesta s’anirà acumulant i també suposarà un perjudici efectiu en l’economia i les capacitats del consistori.

L’èxit d’una gestió econòmica rau en el fet de combinar adequadament els tres àmbits econòmics que referim, que ara (i des de fa dècades) són deficitaris. Aquesta anàlisi no consta que mai s’hagués fet i va conduir a la situació de desgavell que els darrers anys s’ha pogut anar revertint.

La primera legislatura que vam governar ens vam proposar atacar el dèficit de finançament que estava molt desequilibrat i lligava de mans la gestió econòmica. Es va fer tenint cura que no s’incrementés el dèficit de manteniment i començant a revertir el dèficit organitzatiu i laboral amb la certesa que no tindria un impacte immediat en l’objectiu principal de reduir el deute financer.

En la segona legislatura s’ha relaxat l’objectiu principal de la primera per començar a millorar el dèficit de manteniment i consolidar la millora en organització.

Ara el repte és acabar d’equilibrar els dèficits i revertir-los en paral·lel fins a fer-los desaparèixer tots tres. Només així podrem invertir amb els nostres recursos i recuperar la sobirania econòmica de l’Ajuntament. Una bona gestió preveu les despeses que ha de fer i en procura els recursos, no ho deixa a l’atzar.

La gestió dels tres dèficits és complexa i no se soluciona amb fórmules magistrals, sinó amb el treball diari i la vista posada no en rendiments immediats. Continuem pensant que per sortir de totes les crisis on s’ha vist abocat l’Ajuntament cal treballar els fonaments, des de baix. Possiblement seria més fàcil, més agraït i més fàcil d’explicar continuar amb una política pensada per treure rendiments electorals, al cost que fos, però això seria un flac favor al futur de la nostra ciutat. Cal fer les coses bé, quan es poden fer bé i quan es poden pagar. Perquè els nostres proveïdors, bàsicament autònoms i empreses berguedanes, han de cobrar per la feina que fan. Malament aniria si l’Ajuntament, a més de passar les dificultats que passa, arrossegués amb ell el teixit productiu berguedà. Continuem tenint la convicció que treballar els fonaments és més beneficiós que continuar tota la vida posant pedaços. I aquesta continua sent la nostra proposta, és a dir:

• Seguir reduint el deute progressivament, en un context de pujada dels tipus d’interès
• Actuar amb rigor i evitar processos judicials que impactin negativament a les despeses de l’Ajuntament. 
• Continuar millorant les capacitats de treball de l’Ajuntament pel que fa a la plantilla i la formació.

En aquest darrer aspecte, treballarem en tres fronts: ampliarem la formació als treballadors, fent un pla de formació adreçat a la millora del conjunt del serveis públics; millorar el servei d’Atenció Ciutadana, i revisar de manera acurada la Relació de Llocs de Treball.