La mala gestió del Consell Comarcal la paguem tots

Aquest dimecres el Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat l’augment de la taxa de residus domèstics per al 2023, amb l’objectiu, segons expliquen, “d’anar ajustant la recaptació al cost real de la prestació d’aquest servei”.

L’ens comarcal l’apujarà un 10,2% amb l’argument que ho fa d’acord amb l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC) de l’agost per així “pal·liar al màxim possible la pressió fiscal a la ciutadania tenint en compte l’actual context econòmic caracteritzat per una marcada tendència inflacionista”, un contrasentit evident entre fets i paraules, i més tenint alternatives viables per minimitzar-ho. 

A la CUP sempre hem estat partidaris del porta a porta, ja que és el sistema més efectiu per reduir la quantitat de brossa que acaba a l'abocador comarcal i l’adopció d’aquest sistema va situar, immediatament, el Berguedà a l'avantguarda del país com a comarca que millor separava els residus.

Però l'èxit del primer any no va ser un estímul per anar perfeccionant el sistema, sinó que ens va conduir a l'estancament, per exemple amb la cronificació dels incompliments en relació amb el funcionament del sistema a Berga, només parcialment corregits aquest 2022.

També caldria revisar certes congelacions de la taxa o fer que les grans superfícies comercials paguessin una taxa més alta, cal deixar d’afavorir els “lobbies” comarcals. No té cap sentit que la situació segueixi en aquest estadi quan es va dir que el porta a porta havia de servir per reduir l’entrada de tones  de residus a l’abocador comarcal de Font Ollera.

Tampoc té sentit que en determinats càmpings, habitatges destinats al turisme o segones residències hi regni el descontrol en matèria de residus, reciclatge i sostenibilitat. El Consell n’és coneixedor i en fa els ulls grossos. Mentrestant, la resta de la població, que compleix amb la separació dels residus, ha de pagar la mateixa taxa que aquells a qui, per poder econòmic, se’ls permet saltar-s’ho tot.

En relació a aquesta darrera qüestió, tampoc s’ha avançat cap a la taxa en funció de la correcta participació en el sistema o segons generació de residus, és a dir, fent pagar més a qui més residus genera, que és una de les principals promeses que es va fer a la població quan el Consell va posar en marxa el sistema del porta a porta.

Perquè cal assenyalar també el sobrecost econòmic innecessari que ha generat l’ús de les bosses amb xips que havien de servir per determinar la taxa segons generació, però com que no s’ha aplicat mai, hem hagut d’assumir una despesa sense cap tipus de sentit. D’aquesta manera, de mica en mica, la gent ha començat a percebre els xips de les bosses i els bujols com a un encariment inútil.

Tot plegat, desemboca al “dèficit històric” al que s’aferra el govern del Consell Comarcal per justificar aquesta pujada, argumentant que en els darrers sis anys aquesta ordenança només s’ha modificat en tres ocasions i ha acumulat un deute de 2 milions d’euros.

El resum, creiem que durant quatre anys hi ha hagut temps suficient per corregir els punts per on grinyola el sistema de recollida porta a porta al Berguedà: incorporació dels municipis on aquest sistema no s’aplica, fer ús de les dades que ofereixen bosses xipades i bujols per avançar cap a una discriminació en la taxa segons la participació del ciutadà o de la comunitat, control estricte dels grans productors, l’augment dels mecanismes de control i seguiment de la participació ciutadana.

La manca d’habilitats per gestionar la comarca, acaba portant, com sempre, que sigui el poble qui acabi pagant la seva incompetència, perquè són moltes les vies que haurien permès ingressar més i minimitzar l’augment de la taxa a tots els usuaris.

Les mancances d’aquesta gestió i d’aquesta decisió són evidents quan hi havia alternatives a l’abast per evitar aplicar aquesta mesura, per molt que el Josep Lara, president de l’ens que governa gràcies al pacte entre convergents i el PSOE, digui que han apostat “per no incrementar més la pressió fiscal a les famílies perquè som conscients de les dificultats que suposa l’actual moment econòmic”.

Si fossin conscients del moment econòmic actual i de les dificultats que suposa aquest augment per a les classes populars, haurien treballat per trobar alternatives, assumir errors i dir la veritat a la població. Treballem pel bé comú dels habitants de la comarca i no per mantenir calenta una cadira en un despatx de poder.