L'ajuntament de Berga amb el poble Sahrauí


Moció que va presentar la CUP a instàncies de l'entitat local Berguedà amb el poble Sahrauí





Degut al fet que els grups municipals de CiU i el PSC han considerat inoportú la petició de Berguedà amb el Poble Sahrauí d'intervenir al ple municipal per a denunciar l'ocupació des de l'any 1976 del territori sahrauí  per part del regne del Marroc, i les sistemàtiques violacions dels drets humans que es produeixen en aquesta zona.



DEMANEM AL PLE DE LA CORPORACIÓ QUE PRENGUI ELS SEGÜENTS ACORDS:



- Que s'adreci al Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol per tal que reconegui la República Àrab Democràtica Sahrauí  .





- Que s'adreci a la Generalitat de Catalunya, al Consolat del Marroc a Barcelona i a l'Ambaixada del Marroc a l'Estat Espanyol per tal de mostrar la seva preocupació per la vulneració constant de drets humans fonamentals en aquest territori.


 


Pel que fa al primer punt cal dir que el govern de Marroc, ha fet cas
omís de les resolucions de les Nacions Unides i del dictamen del
Tribunal Internacional de la Haia (16 d’octubre de 1975), que
reconeixia el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. També és
important recordar que actualment hi ha 78 estats a nivell mundial que
reconeixen la República Àrab Sahrauí Democràtica, proclamada pel Frente
POLISARIO el 27 de febrer del 1976. També cal destacar que la RASD és
membre de ple dret de l’Organització per la Unitat Africana. No obstant
ni l’Estat Espanyol ni el Parlament de Catalunya han reconegut a
l’Estat Sahrauí de manera que, no només, instem a l’Ajuntament a que
s’adreci únicament al Ministerio de Asuntos Exteriores sinó també al
Parlament de Catalunya per tal que reconeguin la RASD.




Respecte al segon punt cal dir que l’estat marroquí viola
sistemàticament, des de l’any 1975, els drets humans dels sahrauís que
viuen sota la seva ocupació al Sàhara Occidental..




La població sahrauí, entre d’altres, no té garantits els següents drets:




- El Dret de reunió pacífica i dret a manifestació

- El Dret d’associació i formació de sindicats (a no ser que declarin públicament que el Sàhara és Marroc)


- El Dret a la seguretat física, ja que pateix de manera constant  l’abús
del poder per part de les forces d’ocupació marroquines (són constants
les violacions de domicilis, les humiliacions de manifestants, la
confiscació de llicències de conduir sense justificació legal,
l’obstrucció en l’obtenció de documents oficials, les mudances forçades
d’assalariats sahrauís a ciutats marroquines, els acomiadaments
laborals, la privació del dret al treball degut a les conviccions
polítiques...).

- El Dret a un procés judicial just als presos polítics

- O el mateix Dret a la vida (l’estat marroquí no ha firmat el tractat
d’Ottawa per la prohibició de l’ús, emmagatzematge, producció i
transport de mines antipersona , que entrà en vigor l’1 de març de 1999)



Aquests exemples de vulneracions de drets fonamentals estan extrets de
l’Informe sobre les violacions dels DDHH al Sàhara Occidental, un
estudi realitzat per CODESA  l’any 2007.




Ara que parlàvem de mines antipersones, cal denunciar també la
COMPLICITAT DE L’ESTAT ESPANYOL AMB MARROC. L’estat espanyol explota
els recursos pesquers del Sàhara Occidental amb convenis firmats amb
l’estat marroquí, de la mateixa manera que  l’estat espanyol continua
venent armament al Marroc que en molts casos és utilitzat contra la
població civil sahrauí. Per tant, tenint en compte aquests interessos
econòmics comuns, és de suposar que l’Estat Espanyol no estarà gaire
per la tasca de reconèixer el dret del poble sahrauí a tenir un estat
propi.



Finalment recordar que BERGA ESTÀ AGERMANADA AMB EL CAMPAMENT SAHRAUÍ
DE SMARA. L’any 1994, l’ajuntament de Berga va firmar un protocol
d’agermanament amb el campament de refugiats sahrauís de Smara, a
territori algerià, en el qual es comprometia, entre d’altres, a:

- Mantenir lligams d’amistat i solidaritat per tal d’avançar en el camí de la pau, la llibertat i el progrés.

- Col·laborar i cooperar en el desenvolupament material, cultural i social de les dues comunitats.



De fet no només Berga, sinó el poble català, en general,  compta amb
una llarga i àmplia trajectòria de suport i ajuda a la població
sahrauí.  Però l'ajuda resta enquistada al suport humanitari que reben
als campaments; amb això, però, no n’hi ha prou, això només és una
solució provisional. Qualsevol conflicte polític requereix d’una resolució política, i això només s’aconseguirà el dia que, degut a la
pressió internacional, a la solidaritat internacionalista, el govern
del Marroc no tingui un altre remei que reconèixer el dret
d’autodeterminació del Sàhara.