On som?

El dinamisme econòmic de Berga els darrers anys se situa en la franja mitjana dels municipis catalans, i és similar al d’altres ciutats d’interior i el Prepirineu català. La indústria després de les crisis històriques s’afiança com un motor principal d’activitat. El comerç és el sector que aporta més llocs de treball. I hi ha un teixit de petites empreses i autònoms molt divers amb capacitat de satisfer les necessitats de bona part de la població.

Viure i treballar dignament a la comarca segueix sent el principal objectiu que perseguim en aquest àmbit. Per això, la CUP apostem per un model de desenvolupament econòmic basat en quatre eixos:

• L’existència de processos productius que no siguin explotadors, en què l’economia se situï al servei de necessitats de les persones, i no pas a l'inrevés.
• La transició ecològica per fer realitat a escala local l’ús sostenible dels recursos i a la vegada generar noves oportunitats en els sectors de l’energia, la recuperació, la regeneració urbana, la formació, etc.
• La localització de l’economia, donant forma a multitud de projectes i iniciatives en xarxa que connectin les capacitats de les persones amb les demandes de la comunitat.
• La democràcia en l’economia, cercant noves figures de gestió que facin participar les persones de la marxa econòmica de la ciutat.

Què hem fet?

a) El polígon industrial de la Valldan, peça fonamental de l’economia de la comarca, és una infraestructura de la qual no s'havia fet un manteniment adient d’ençà de la seva construcció la dècada dels 70. Per això, l’Ajuntament de Berga va elaborar un ambiciós projecte de modernització que va quedar en tercera posició al concurs de projectes de millora de polígons industrials de la Diputació de Barcelona. L’execució d’aquest projecte ha implicat una inversió d’1,3 milions d’euros:
 
Reurbanització dels primers 500 m del camí de Garreta, del carrer dels Germans Farguell i d’un tram de 130 m del camí de Can Ballús, amb la renovació completa de paviments, voreres, jardins i arbrat, a banda de la creació de noves zones d’aparcament i 4 punts de càrrega de vehicles elèctrics.
Millores en diferents àmbits: sectorització de la xarxa de distribució d’aigua potable; instal·lació d’una pantalla a l’entrada del polígon perquè serveixi de nou directori d’empreses instal·lades i difondre tota mena d’informació; enjardinaments i accessos a peu del polígon, per millorar-ne la qualitat urbana i el seu ús com a zona de passeig; instal·lació de canalització per al soterrament de la xarxa de fibra òptica a la part baixa del polígon, amb l’objectiu de millorar la qualitat paisatgística i disminuir el risc d’avaries; ampliació de la xarxa de distribució d’aigua calenta provinent de la central de biomassa a la part baixa del polígon, amb l’objectiu de baixar els costos energètics utilitzant una font d’energia renovable provinent dels boscos de la comarca.

b) Les botigues són fonamentals per tenir uns carrers vius i són part de la identitat de la nostra ciutat. Donada la seva importància, des de l’Ajuntament hem actuat en diferents fronts que hem prioritzat per mitjà d’una conversa contínua amb el sector.

A nivell comercial, hem situat la unió de botiguers al centre de la dinamització. Per això, hem establert vies de col·laboració estables per mitjà d’un conveni amb dotació econòmica per a la UBIC per enfortir els comerços, fomentar les activitats als eixos comercials i professionalitzar l’entitat.

La retenció de consum és una peça necessària si volem que el batec comercial de la ciutat continuï. Així, s’ha fet un esforç important per il·luminar la ciutat més i millor en època nadalenca on es concentra una part rellevant de les compres.

Els eixos comercials llueixen més en aquesta època festiva i així contribuïm a la circulació de diners a la nostra ciutat: els diners que venen de les feines entren a les botigues i en la mesura que es reinverteixin a casa s’expandeix l’economia de la ciutat i l’ocupació.

En aquesta lògica de retenció del consum la capital berguedana ha estat objecte de múltiples campanyes, entre les quals destaca l’Anem de compres a Berga, teixim futur, entenent, com dèiem, que per mantenir viu el carrer i el comerç de la ciutat cal apostar per la compra local però també subratllant la garantia de qualitat i la sostenibilitat. 

c) La promoció i planificació dels eixos comercials s’ha consolidat com una manera de treballar més estratègica: les botigues dels nostres carrers competeixen amb les grans superfícies que cada vegada tenen més i més poder i controlen l’oferta i els preus; els centres comercials de la perifèria de la ciutat que en res no contribueixen a la qualitat urbana; el comerç per Internet que no paga els mateixos impostos que les botigues i té un gran impacte ambiental, etc.

Fins i tot, la millora de les comunicacions a vegades tant desitjada fa que ciutats com Barcelona, Manresa o Vic siguin més a prop que mai i, amb elles, la temptació de marxar de Berga per anar de compres, a buscar serveis professionals... Així hem dotat la ciutat d’eines innovadores per apuntalar i projectar els eixos comercials cap al futur.

Hem obtingut finançament perquè la ciutat de Berga pogués tenir una Agenda Urbana 2030. Tenim així, i per primera vegada, un pla estratègic del Barri Vell i altres zones de la ciutat que integra el tractament dels aspectes urbanístics, econòmics, ambientals i socials. A l’apartat de propostes s’expliquen les prioritats de desplegament.

A més, hem apostat per ser dels primers municipis de Catalunya a tenir una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU), que de moment ha servit per dur a terme un cens d’establiments comercials en planta baixa i elaborar les bases d’un pla d’acció de la futura APEU, perquè som conscients que més que plans ens cal estratègia, i passar de l’estratègia a les accions concretes. Amb tot, volem posar en valor que Berga hagi estat una de les deu ciutats elegides a les comarques de Barcelona per desenvolupar una prova pilot d’APEU comercial, mostrant que els fonaments que hem construït són sòlids.

d) Hem potenciat les fires com a espais de trobada de persones i empreses de tota la comarca i com a mostra de les possibilitats econòmiques del Berguedà per posicionar-se en algunes tendències econòmiques particularment valuoses: la proximitat, la sostenibilitat i la creativitat.

Així, hem treballat per captar firaires que comercialitzin productes de proximitat.

A la fira de Santa Tecla hem subratllat els valors agroecològics de les produccions berguedanes. També a Santa Tecla hem apostat clarament per reivindicar el sector, i hem celebrat ja dues edicions de la Fira de Formatge de pastors i pastores dels Països Catalans, en estreta col·laboració amb l’entitat del mateix nom. Així potenciem la fira i el producte de quilòmetre zero amb segell propi, alhora que defensem l’ofici de pastor. 

Hem potenciat la fira de Maig com a aparador multisectorial amb un gest que vol reivindicar les possibilitats de futur de la comarca a partir d’unes realitats empresarials i associatives ja existents. 

Hem creat dues noves fires, totes dues amb emplaçament al Barri Vell. Amb la Fira de l’Encant de les Ànimes, ampliem l’oferta lúdica de la Trilogia de la Mort durant la vigília de Tots Sants. Amb la Fira d’Artesania, fem créixer la Berga Bolet ja que complementem l’oferta d’una i altra alhora que col·laborem estretament amb les entitats que hi ha al darrere. 

e) Hem enfortit l’economia vinculada a la creativitat social, i a dia d’avui aquest sector aporta, a Berga, uns 250 llocs de treball, amb 22 empreses.

Hem impulsat l’economia cultural i creativa per mitjà d’un plantejament que relliga equipaments, esdeveniments i activitats tractores aparentment diverses com la Patum, Sant Francesc, la música i el valor del nostre paisatge i cultura. És una estratègia que a banda d’activitat i llocs de treball, enforteix la identitat, ens singularitza i fins i tot ha servit per aprovar una taxa per al rodatge de vídeos i pel·lícules amb caràcter comercial i publicitari. 

Hem treballat activament per fer créixer l’economia social i solidària en un moment d’auge arreu del país. Així, el programa de Cultura Emprenedora a l’Escola s’ha desplegat a tots els centres. Per mitjà de l’Agència de Desenvolupament hem ampliat l’assessorament a l’economia cooperativa, facilitat l’accés a finançament a subvencions i acompanyat les persones a crear un negoci en format cooperatiu. T

f) Arran de la Covid-19, vam desenvolupar un Pla de Xoc de Dinamització Comercial de Berga. D’aquells moments tan durs als hospitals i les cases, i que vam viure amb gran intensitat des de l’Ajuntament, volem destacar des del punt de vista econòmic que:

No vam tancar el mercat setmanal ni un sol dissabte, trobant l’escletxa legal que permetia mantenir-lo obert amb totes les mesures de seguretat

Vam crear una campanya per fomentar el consum en els bars i restaurants de la ciutat durant la pandèmia: “Berga per emportar”

Vam fomentar una oferta gastronòmica especial per a la celebració de les festes del Corpus de 2021 sota el nom de “Mossec patumaire”

g) Per acabar, si mirem portes endins de l’Ajuntament per tancar l’explicació del que hem fet, hi ha dues línies principals que han guiat aquests anys:

Un sector públic dinàmic i més dotat de personal en la mesura que ha estat possible. Malgrat la importància que té la política econòmica local el cert és que els municipis hi romanen infrafinançats. Així, s’ha fet un esforç notable per incorporar personal per cobrir al màxim les necessitats de les empreses, les persones i la ciutat.

Una actitud facilitadora basada en una conversa permanent. És a dir, hem aportat una certa visió per mitjà de l’escolta que hem traduït amb eines de planificació que al seu torn han servit per captar recursos de les altres administracions; hem actuat per cobrir els moments i aspectes més crítics, i hem fet dels serveis públics un veritable sector econòmic per cobrir necessitats socials.

El futur de Berga, el futur del comerç

El comerç marca l’activitat quotidiana de les persones. Mantenir el pols de les botigues figura entre les grans prioritats econòmiques, urbanístiques i socials de la CUP de Berga.

• Impuls de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana. Com s’ha dit Berga és una ciutat capdavantera en el desplegament d’aquestes figures noves de gestió dels eixos comercials i industrials previstes per Llei i amb finançament específic. Els objectius amb què treballarem seran millorar globalment l’oferta comercial ajudant els establiments; diversificar el mixt comercial i potenciar ofertes que actuïn de locomotores; augmentar la massa comercial en especial de comerç no quotidià; i buscar la complementarietat amb altres sectors com la restauració, la cultura, l’educació, l’economia social o el turisme.
• Suport directe al sector. En aquest salt endavant aprofundirem en les estratègies que han funcionat bé les darrers anys i en posarem en marxa de noves, sempre en cooperació amb el sector:
  
  -Continuarem facilitant la professionalització de l’associacionisme comercial perquè el considerem d’interès col·lectiu per a la ciutat.
  -Seguirem potenciant la formació i capacitació dels treballadors i treballadores del comerç.
  -Impulsarem la imatge de marca de Berga i el seu comerç.
  -Augmentarem els esdeveniments de carrer, concretament, ampliarem subvencions de concurrència competitiva per a entitats obrint una línia pensada per fer activitats econòmiques a la via pública i jornades organitzades per entitats.
  -Donarem suport al desenvolupament d’una targeta de fidelització comercial d’àmbit comarcal, en estreta col·laboració amb la Federació del Comerç Berguedà i Berga Comercial
  -Facilitarem dades obertes per avançar en la transformació digital també en aquest àmbit.
  -Estudiarem solucions tipus guixeta per portar les compres pesades de les botigues a prop de casa de cadascú.

 

La despesa municipal en comerç: Berga se situa en el grup de municipis catalans que més inverteixen en comerç.

• Captar activitat a les plantes baixes. Un dels focus d’atenció serà incentivar els usos per als locals buits que trenquen la continuïtat comercial. Els mecanismes d’actuació que volem posar en marxa són diversos:
  
  -Facilitar i estimular l’establiment d’activitats econòmiques més diverses que les actuals a les plantes baixes, per exemple, localitzant-hi activitats que fins a temps recents s’havien fet en despatxos i oficines. Aquesta estratègia ha de servir, a més, per alliberar pisos per a habitatge
  -Estímul i intermediació entre tenidors de locals buits i persones que volen ubicar propostes de comerç i serveis locals
  -Bonificacions fiscals per a les activitats en planta baixa
   
• Millora del paisatge comercial a nivell estètic però també simbòlic:
  
  -Realització d’intervencions en aparadors o a l’espai públic, tant de caràcter efímer com permanent.
  -“Berga Film Commission”. Ampliarem el catàleg d’espais públics susceptibles de ser escenari de gravacions comercials, publicitàries o cinematogràfiques per promoure la ciutat de Berga.
  -Divulgació de la història dels comerços, dels productes i formes com s’han venut al llarg del temps, valors socials, efemèrides, etc.
  -Instal·larem cartelleres digitals en eixos comercials per a la difusió de notícies i agenda d’activitats locals per a un impacte positiu en l’afluència de visitants i millorant la senyalització comercial de la zona.
   
• Un turisme al servei del comerç. A dia d’avui hi ha evidència que la promoció turística a Catalunya, les Illes i el País Valencià no s’ha traduït en un augment de la qualitat de vida de la població ni ha fet augmentar la renda disponible. Si baixem l’escala i mirem què ha passat al Principat, els grans municipis d’especialització turística (a la costa, a la muntanya, a l’interior…) tampoc no ha servit per evitar que el jovent dels pobles se n’anés, pogués tenir un habitatge en condicions, etc. A més, s’han massificat els espais de major valor i aquests darrers temps hem vist com s’havia de restringir l’accés a Pedret, el Pedraforca, els Empedrats, etc. El mateix diagnòstic podem fer amb la Patum: més gent no vol dir una millor festa ni ha significat una dinamització econòmica de la ciutat en sentit global.
  
  Segurament, el valor econòmic del turisme, en especial d’interior, ha estat aportar vendes al comerç i la restauració. I aquesta serà la visió del turisme que defensarem i practicarem des de l’Ajuntament. Així doncs, la promoció turística es posarà al servei de la captació de despesa amb unes botigues i productes que volem que siguin de vocació local ja que això al seu torn dona singularitat a l’oferta.
   
• Urbanisme comercial: els espais estructurants en el curt i el llarg termini. L’estratègia comercial necessita de punts de condensació. Les actuacions urbanístiques de caire físic a la ciutat han de permetre una relació positiva amb les botigues, de retroalimentació mútua.
  
  En el curt termini:
  
  -Connexió i nou espai públic entre la plaça del Forn i el carrer Major amb l’enderroc de l’edifici de l’edifici de Finques Ciutat.
  -Obertura d’un espai de coworking als baixos de l’edifici del mercat. Aquest projecte ja té les bases establertes, en col·laboració amb l’Ajuntament de Berga i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà
  -Renovació completa de la plaça de les Cols per donar densitat d’activitat al carrer Major
  -Millora urbana i caminabilitat al llarg del Carrer del Roser
  -Dignificació de la qualitat urbana de l’eix comercial del Vall, creant un entorn singular per mitjà de l’estudi i canvi de les paletes de colors de les façanes nord i les voltes, amb continuïtat a tota la Ronda Moreta.
  -El valor del paisatge urbà quotidià per evitar la degradació del patrimoni
  -Contenir la urbanització cap a fora de la ciutat per generar densitat de població que ajudi el comerç
  
  A mitjà i llarg termini:
  
  -Millora de l’accessibilitat al Barri Vell, amb la creació d’un espai d’aparcament a l’edifici del mercat al servei del carrer Major i d’un ascensor entre la ronda Moreta i la plaça Doctor Saló per connectar el passeig de la Indústria la plaça de Sant Pere - carrer Major.
  -Creació d’un mercat nou a l’actual edifici dels sindicats que serveixi de condensador entre el Vall i el carrer Major. El nou mercat es concep com un espai comercial obert i amb espai per barrejar activitats amb la compra (exposicions, trobades, concerts, mostres, conferències...), capaç d’exercir un veritable rol locomotor del teixit comercial del seu entorn, i per extensió una funció canalitzadora i catalitzadora de les relacions socials a la nostra ciutat
  -Concentració del pol de l’economia social, el tercer sector i entitats al llarg del carrer Major aprofitant la centralitat i espai servit per les places

Mercat i fires 

El mercat setmanal “El Vall” de Berga és un mercat de referència a la ciutat, però també per al conjunt de la comarca i fins i tot és punt de trobada per a persones de comarques veïnes. Per seguir tenint un mercat referent:

• Redactarem un concurs públic per a la concessió de noves parades al mercat del dissabte i foment de l’accés de marxants que comercialitzin productes de proximitat, ecològics i sostenibles, que aportin valor afegit. 

En relació amb les fires, i entenent-les com a espais de trobada i cohesió social, seguirem refermant el compromís a mostrar les possibilitats del Berguedà en base a conceptes com la proximitat, la sostenibilitat i la creativitat. En aquest sentit: 

• Seguirem fent prospecció per tal que el talent i els productors locals segueixin estant presents a les nostres fires. 
• Involucrarem el comerç local per incentivar el consum en el comerç de proximitat en el marc de les fires, de manera que les fires siguin una oportunitat per al nostre comerç. Així, treballarem en promocions especials en el comerç local durant la fira, buscant ofertes o descomptes.