Avui 28 de març s'ha celebrat el Ple ordinari d'abril. Els posicionaments de la CUP han estat els següents:

Moció de suport a les activitats de promoció del cooperativisme

Segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), aquest 2012 és l'any internacional de les Cooperatives. Amb el lema 'les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor' es vol posar de relleu la contribució de les cooperatives al desenvolupament socioeconòmic i, en particular, al reconeixent del seu impacte en la reducció de la pobresa i els desequilibris econòmics, la generació d'ocupació plena i productiva i l'enfortiment de la integració social.

La moció que la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha posat a l'abast i que la CUP ha presentat amb una menció a les Jornades “Coopera Berguedà”, organitzades pel Consell Comarcal del Berguedà amb col·laboració de l'Ajuntament de Berga, s'ha aprovat per unanimitat.

Moció de suport a Jaume Bonet i a la seva acció de defensa de la llengua

Des del passat 1 de març fins aquest dilluns 26, el senyor Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, s'ha mantingut en vaga de fam per reivindicar el respecte al català i la retirada de la proposta de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears. Des de dilluns l'ha rellevat el senyor Tomeu Amengual, membre, també, de Jubilats per Mallorca.

La política lingüística del govern del PP a les illes Pitiüses i Balears ha suposat en els darrers temps el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, la castellanització del 50% de les emissions d’IB3 i un greu atac al procés de normalització del català amb la proposta de lliure elecció de llengua a les escoles. Tot plegat amb l'únic objectiu de perjudicar el coneixement i la normalització del mallorquí, del menorquí, de l'eivissenc i del formenterer en els seus àmbits.

Amb el vot en contra del PP, s'ha aprovat exigir al Govern balear la retirada de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la Funció Pública pel qual es suprimeix la obligatorietat de conèixer el català com a requisit per a accedir a l'Administració.

Moció de rebuig a la reforma laboral decretada unilateralment pel govern espanyol

La reforma laboral promoguda pel decret llei de 11 de febrer de 2012 suposa una degradació de les condicions laborals de la majoria de la població, tant pel que fa a la qualitat dels contractes laborals com a la seguretat com a treballadors/es. Les mesures proposades no ataquen d'arrel la causa real de la precarització de les classes populars de Berga ni del conjunt del nostre país i queda palès que les crisis són inherents del sistema econòmic capitalista.

La moció s'ha rebutjat amb els vots en contra de CIU i PP.

La CUP fa una crida a la mobilització al carrer i dóna suporta a la vaga general contra la darrera reforma laboral aprovada pel govern espanyol i redactada per a la patronal, una reforma que redueix a nivells històrics els drets socials i laborals de les treballadores i treballadors.

Moció de rebuig a la violència feixista

Hem presentat una moció condemnant l'atac feixista del passat divendres 23 a Manresa quan un grup feixista va atacar amb extrema violència i de manera indiscriminada els assistents a un concert de música a la Sala Stroika. Constatem que no es tracta d'un fet aïllat sinó que la violència feixista és una constant que ha provocat més de 100 morts en els darrers 30 anys en el que se suposa que és un estat de dret. També constatem que en molts d'aquests episodis mai no s'han aclarit els fets ni condemnat els responsables i en alguns casos ni tant sols s'han arribat a iniciar investigacions.

La moció s'ha aprovat per unanimitat.

Projecte de la Fira de Teatre Artesà de Berga

Complint el compromís adoptat a l'anterior Ple avui hem presentat el projecte molt detallat i treballat. Ara és en mans de l'equip de govern i els correspon fer el següent pas. S'ha constatat que la CUP compleix els compromisos adquirits quan assumeix feina de govern.

El Pla d'ajust

Després de comprovar com l'Estat presta diners públics, del nostre treball i els nostres impostos, a l'1% a la banca, per posteriorment obligar els ajuntaments a acceptar crèdits de la banca al 5% ens hem abstingut a la votació. La nostra intervenció ha estat la següent:

'Primer de tot, dir que l'elaboració del Pla d'ajust és força complexa i agraïm l'explicació de l'equip de govern i de l'interventor. Aquest Pla d'ajust ens ve imposat per un Real Decret. Una intervenció directa de l'estat. La qual cosa, com comprendran, no compartim. També hem de tenir en compte el poc marge per poder-lo analitzar detalladament. Som també conscients que l'equip de govern ha disposat de molts pocs dies per la seva elaboració.

Què implica el Pla d'ajust?

- Si l'aproven comportarà un crèdit de 6,5 milions d'euros a retornar en 10 anys amb dos anys de carència i un 5% d'interès.

- Si no l'aproven possiblement l'Ajuntament de Berga les passarà magres per tirar endavant. L'estat ja ha informat que el deute el trauran de l'ingrés que mensualment fan.

Aspectes positius:

El primer és que els proveïdors cobraran i ja era hora. Portem anys demanant com i quan cobraran i finalment tenim la resposta.

El segon aspecte positiu és l'oportunitat que l'equip de govern té de trencar les inèrcies generades durant legislatures de permanent deute amb els proveïdors i aprofitar per començar de zero i no generar-ne de nou.

I el tercer aspecte és que si mirem a mig/llarg termini l'apartat de les inversions sembla que l'hagi fet la CUP perquè proposa un replantejament de com pagar-les. La proposta presentada es basa en deixar de demanar crèdit als bancs i fer les inversions amb el romanent positiu que es generi. Des del nostre punt de vista és la única manera de sanejar l'ajuntament.

Aspectes negatius:

El principal és que no es fan cap favor, sinó el contrari. Ens obliguen per decret a fer un crèdit que paguen amb els nostres impostos i els hi hem de tornar amb interessos. I, com sempre, qui més guanya és la banca. L'Estat espanyol no en va tenir prou donant-los 110.000 milions d'euros en 4 anys sinó que ara, amb l'excusa dels proveïdors, ens obliguen a tots els ajuntament que devem diners a fer un crèdit perquè facin més diners a costa nostra.

El segon aspecte negatiu és que si l'Ajuntament de Berga es veu obligat a fer aquest Pla d'ajust és perquè no ha fet els deures i no ha trobat la manera de solucionar la problemàtica dels proveïdors que fa legislatures que arrosseguem. Ja ens hagués agradat poder dir a l'estat que a nosaltres no ens hi poden obligar perquè no devem res als proveïdors, com han pogut fer alguns ajuntaments.

Conclusió:

Ja sabem el què ens dirà l'equip de govern: que la Generalitat ens deu diners i alhora la Generalitat dirà que l'Estat els deu diners però qui sempre perd som els mateixos: Els proveïdors que han estat fent de banc durant anys, l'ajuntament alhora de la Generalitat i aquesta de l'Estat. Qui guanya són sempre els mateixos, la banca.'