Per Anna Maria Guijarro

 

Dijous es va celebrar el segon ple. Era un ple que hi havíem dedicat
moltes hores de feina perquè entràvem set propostes per debatre
(mocions), una esmena (proposta alternativa) i una pregunta. La feina
en equip i el compromís constant dels companys i companyes de la CUP de
Berga per preparar aquest ple em donava seguretat però tenia molt clar
que no em representava a mi mateixa sinó a tot un equip de persones que
havien treballat a consciència les propostes, també a aquells que en el
seu moment van creure en nosaltres i van decidir que ja havia arribat
l’hora de canviar la política municipal i a totes aquelles persones en
les que ens havíem compromès a intentar solucionar la seva
problemàtica.

 

Això em suposava un plus de responsabilitat i sovint, quan tens part d’aquesta responsabilitat, estar a l’alçada no és senzill.
Va ser un ple de dues hores i per tant m’és difícil explicar fil per randa com va anar, en cas que expliqués totes les propostes l’escrit es podria allargar unes quantes pàgines. Tot i així, penso que és important el per què de cada proposta que plantejàvem, però les aniré introduint en escrits posteriors.
Passats uns dies del ple, estic contenta per la feina feta. En primer lloc perquè aquests dies parlant amb diferents persones he notat un interès i il·lusió per la política municipal que feia temps que no veia. Això és vital per aconseguir canviar les coses. En segon lloc perquè va ser un ple on hi va haver debat i on es van decidir coses importants per la ciutat i en tercer lloc, perquè vàrem aprovar totes les propostes que presentàvem i vam demostrar que si es treballa de valent hi ha petites escletxes per on començar a fer els projectes realitat.